CAPÍTOL 229: LES SANTES RITES DE LA PROVENCE (FRANCE).

La Provence forma part de la regió Provence-Alpes-Côte d’Azur, al sud-est de França.

Les Santes Rites de la Côte d’Azur (Var i Alpes-Maritimes) s’han publicat als capítols 143 i 144. Avui veurem només les de la Provence pròpiament dita (Vaucluse i Bouches-du-Rhône). La capital n’és Marseille.

                                                     MARSEILLE

Cathédrale La Major: Fou la primera Santa Rita que vam fotografiar a Marseille, el maig de1996. És una Santa Rita molt clàssica.

  

Église de St Ferréol: És l’església dels Agustins, davant del Vieux Port. Té la particularitat que és de fusta.

  

Église Saint-Cannat, les Prêcheurs: és la Santa Rita blanca de la ciutat. Aquí ens van informar que a la Trinité hi havia una Santa Rita. 

Paroisse de la Trinité La Palud: era a la capella més il·luminada i amb més ciris. Aquí ens van informar on era l’església de Santa Rita. 

Église Sainte-Rita de Marseille: a la Canebiére vam agafar el bus 7 i, després de  tres quarts d’hora, vam arribar a Les Trois Lucs, on hi ha l’església. Pagava la pena, hi havia vuit imatges de Santa Rita:

       Damunt de la porta d’entrada, una Santa Rita gravada en pedra.

A l’altar Major.

A la mateixa capella, una Santa Rita de fusta obsequi del Dr. Joubert.

Les tres Santes Rites dels vitralls.

Quadre.

Estendard.

Église de Notre-Dame-des- Accoules: és una església rodona  -a prop de la catedral-, plena d'imatges de tots colors. L’hàbit de Santa Rita no era negre com és habitual: era marró.

Église de la Mission de France, Saint Pie X: L’església és a la rue du Tapis-Vert. Estaven celebrant una missa de l’any de la picor, en llatí. Les dones anaven amb mantellina i a la porta hi havia un anunci exigint màniga llarga, no ensenyar l’esquena, etc... En acabar, un home ens preguntà si nosaltres també anàvem a la consagració dels 34 capellans. Resulta que aquella Missa era prèvia al viatge que feien totes aquelles persones lluny de Marsella, per assistir a la consagració. 

SALON-DE-PROVENCE

Église Saint-Michel  de Salon-de-Provence: L’església és al mig del centre històric. Vaig posar l’adreça al GPS. Hi havia molta circulació a la ciutat. De sobte el cotxe es va enfilar per un carrer de vianants fins l’església. Vam tenir molta cara. Estava tancada però ens assabentàrem que l’endemà, a les 9 del matí,  hi havia missa. Per sortir de l’atzucac on ens havíem ficat les vam passar morades.

L’endemà vam anar a l’església abans de les nou i, tot seguit, visitàrem la Casa Museu de Nostradamus. Va ser una visita de 50 minuts, visitant deu compartiments. Fou molt interessant i d’un gran nivell cultural. 

 

SAULT

Église Notre Dame de la Tour: Sault és un poble petit, típic de la Provença. Hi vam ser un mes de juny, quan vam anar a veure els camps de lavanda. L’església era oberta i trobàrem una petita Santa Rita als peus dels morts per la pàtria. 

APT

Catedral  Sainte-Anne: En el viatge a la Provence per veure els camps de lavanda vam dormir a Apt. Nom curiós. Al capvespre els carrers es van omplir de cotxes amb banderes tocant el clàxon: França havia guanyat  Nigèria al Mundial de futbol, que se celebrava al Brasil. Vam sopar al restaurant “La Chastelle”: de primer, tàrtar de coquilles de St Jacques i pastís d’albergínia amb gelatina de tomàquet. De segon, un peix anomenat bar i rostit de corder (de 7 hores de cocció). De postres, crema cremada de Madagascar i una copa de gelat amb vodka. Fou el millor àpat del viatge. L’endemà al matí vam trobar  Santa Rita en la visita a la catedral (primera capella a la dreta).

MARTIGUES

Église La Madeleine: Ens costà de trobar l’església perquè és dins l’Isle. Al final, una dona marroquina ens n’indicà el camí. Aquesta imatge de Santa Rita l’havien inaugurada el 22 de maig, dia del seu sant. Feia 8 dies. 

AIX-EN-PROVENCE

Église du Saint Esprit: Vam deixar el cotxe al pàrquing de la Rotonde, al principi del Cours Mirabeau. A la sortida tinguérem un ensurt: en obrir-se  la porta de l’ascensor, ens trobàrem davant d’un grup d’uns deu  militars, tots de raça negra o magrebins, apuntant amb les metralletes. Era dia d’eleccions a França i tota la ciutat era plena de policies i soldats armats. L’església és al carrer Espariat, molt turístic i ple de gent. Santa Rita era molt semblant a la de Martigues. 

TRANS-EN-PROVENCE

Paroisse Saint Victor: Santa Rita no té el crucifix.  

CAPÍTOL 228: LES SANTES RITES DEL FRIULI-VENEZIA-GIÚLIA (ITALIA).

És una regió del nord-est d’Itàlia. Limita a l’oest amb el Veneto, al nord amb Àustria, a l’est amb Eslovènia i al sud amb el mar Adriàtic. 

 

Italià té 20 regions. Amb la d’avui, he publicat Santes Rites de 16 regions; en total, 409.  

Al Friuli-Venezia-Giúlia només hi he fotografiat tres Santes Rites, totes tres a Trieste, que n’és la capital i la ciutat més poblada. 

Vam entrar a Trieste, camí de Croàcia, perquè sabia que hi havia una església dedicada a Santa Rita. De l’autopista Torino-Trieste, a un nivell molt  més alt que la ciutat, en surt un viaducte (sopraelevato) de 3.300 metres, que ens portà al centre de la ciutat. És espectacular: és un dels ponts més llargs d’Itàlia. 

Un home molt amable ens guià amb el seu cotxe fins a l’església. És relativament nova. Es consagrà l’any 1967 i el campanar no es va acabar fins l’any  2000. És als Campi Elisi, a la Via Vittorio Locchi número 22. L’església té dos noms: Sant Andrea Apostolo i Santa Rita. El segon fou escollit pels feligresos. Hi havia tres Santes Rites, o sigui que va pagar la pena entrar a Trieste.

La primera era a la dreta de l’Altar Major.

Amb la mà esquerra aguantava una corona d’espines molt especial. 

La segona era a l’altar de la capella de Gesú Divina Misericordia.

La tercera està agenollada en un tríptic de la mateixa capella, amb San Cottolengo i San Bosco. 

A dos quarts de dotze vam sortir pel “sopraelevato”  i de seguida vam entrar a Eslovènia.