Cada vegada que mirava una fotografia
dels camps de lavanda de Provença, m’agafaven ganes d’anar-hi. La floració es
produeix des de mitjans de juny a mitjans
de juliol. Aquest estiu hi anàrem.
Els camps de lavanda són al nord de
la Provença, als departaments de Vaucluse, Luberon i Alpes de Haute-Provence.
Aquesta és la zona que visitàrem,
aconsellats pel nostre amic perfumista Rosendo Mateu. Els pobles on vam anar estan assenyalats en
fúcsia.
Vam començar a Carpentras pujant al
Mont-Ventoux (1.911 metres). De dalt a baix hi havia una diferència de 12 graus
de temperatura. Vam veure el memorial del ciclista anglès Tom Simpson, que va
morir pujant el Mont-Ventoux en el Tour de França de 1967.
Des del Mont-Ventoux iniciàrem un
recorregut de dos dies, visitant els pobles de Sault, Simiane-la-Rotonde, Rustrel,
Apt, Mane, Forcalquier, Banon, Saint Michel l’Observatoire, Manosque, acabant a Salon-de-Provence.
En el trajecte vam gaudir de molts
camps de lavanda, com aquests que vam fotografiar. He de dir que els camps de les
fotografies que havia vist a les postals són més espectaculars.
Les Santes Rites les trobàrem a
Sault, Apt i Salon-de-Provence.
SAULT: És un dels llocs conreadors de lavanda més
conegut al món.
A l’església de Notre Dame de la
Tour, qualificada com a monument nacional, hi ha una petita Santa Rita que és
als peus de la làpida dedicada als morts de la primera guerra mundial.
APT: D’aquest poble recomano el restaurant “La
Chastelle”. El corder rostit (set hores) es desfeia a la boca. El tàrtar de
“coquilles Saint Jacques” amb alvocat, Déu n’hi do!
A la catedral de Sainte Anne, també hi ha una
Santa Rita petita.
SALON-DE-PROVENCE: Sempre havíem
passat de llarg d’aquesta ciutat. Aquesta vegada ens hi vam quedar a dormir
perquè tenia fitxada una Santa Rita. Ens va agradar.
La Santa Rita és a l’església de
Saint Michel, al rovell de l’ou de la ciutat, molt a prop del monumental
“Château de l’Empéri”.
Recomano visitar el Museu de
Nostredamus, el metge i consultor astrològic que es va fer famós per les seves
profecies.
NIMES: A la tornada paràrem a Nîmes, perquè tenia
fitxada una Santa Rita a l’església de
Saint Charles. Arribàrem a les dotze i
l’església estava tancada. Va passar una senyora pel carrer i se’m va acudir
preguntar-li si sabia a quina hora estava oberta l’església. Vaig quedar
sorprès quan em va contestar que, si esperàvem uns minuts, ens l’obriria. No és
la primera vegada que ens passa una cosa semblant. Ens l’havia enviat Santa
Rita? És molta casualitat que en aquell moment passés aquella persona per allí
i que jo li fes la pregunta. Una altra cosa: quan estàvem dinant a la terrassa
d’un restaurant lluny de l’església, va passar un autobús per davant i, a la
finestra, vam veure a la senyora en qüestió, que ens saludava amb la mà. No va ser
cap al·lucinació.
La Santa Rita de Nîmes és blanca, com moltes de les
franceses.
A Nîmes aprofitàrem per tornar a
visitar la Maison Carrée i les Arènes.
___________
Per acabar vull recomanar, als
amants de les ostres, els xiringuitos dels cultivadors d’ostres de Port
Leucate, lloc on dormírem l’última nit. Són entre Port Leucat i Leucat Village.
Vam escollir “Le Mas Bleu”, però n’hi ha uns quinze, un al costat de l’altre. És
únicament per degustar ostres, cloïsses i musclos crus a bon preu. Els musclos
crus només els he menjat a França i m’agraden molt.
En una barca que hi ha a la teulada
del xiringuito hi ha escrita aquesta frase: “Manger une huître, c’est embrasser
la mer sur la bouche”. “Menjar una ostra és besar la mar a la boca”. Que bonic!
Podeu comprovar que els preus són
molt assequibles.
Ja hem vist i olorat els camps de
lavanda i, de propina, quatre Santes Rites més. Ja anem per les 1.271!
