dimecres, 22 de novembre del 2017

CAPÍTOL 149: LES SANTES RITES DE BRUSSEL·LES.

Quan el president Puigdemont decidí exiliar-se a Bèlgica, sabia que és un dels països del món on hi ha més Santes Rites per metre quadrat?
Veieu la comparació entre els països europeus on he trobat més Santes Rites:


Quilòmetres quadrats
Santes Rites
Bèlgica
30.528
67
Espanya
505.990
792
Itàlia
301.340
289
França
643.801
196

A Bèlgica hi ha tantes Santes Rites   per mor de l’emigració italiana i, també, perquè hi arribaren els monjos agustins.



Hi conviuen dos grups culturals principals: els flamencs (58% de la població) a Flandes, i els franco-parlants, els valons (32%) a Valònia. A la regió de Brussel·les capital, tot i que és oficialment bilingüe, predominen els franco-parlants.
Les Santes Rites es reparteixen de la següent manera:

Valònia
34
Flandes
28
Brusel·les
5

Les de Valònia són a: Bouge-Namur (11), Liège (1), Bousval (2), Rosières (1), Chastre (1), Marchienne-Au-Pont (2), Jumet (2), Noville les Bois (1), Merdorp (1), Waremme (1), Villers le Bouillet (1), Braives (1), Angée (1), Nivelles (1), Braine-le-Chateau (3), Mons (1) i Brasmenil (3).

Les de Flandes són a: Gent (4), Mechelen (1)  Leuven (1), Heverlee (2), Kontich (4), Antwerpen (9), Harelbeke (1), Moerkerke (4) i Oostende (1).

Les Santes Rites de Valònia han sigut protagonistes del capítol 62 (Les petites capelles de Valònia).  Les de Flandes, dels capítols 29 (Sopant a Antwerpen amb Santa Rita) i 105 (Les Santes Rites de Flandes).
Avui toca les 5 de Brusel·les:


La Santa Rita de l’église de Notre Dame de Finistere.


Aquesta església és a la cèntrica rue Neuve, un carrer de vianants, on hi ha el “Teatre de la Monnaie”, lloc on l’any 1830 esdevingué un fet històric. Bèlgica formava part dels Països Baixos. Els dels Països Baixos del Sud (Bèlgica) estaven molt emprenyats amb els dels Països Baixos del Nord (Holanda) perquè se sentien discriminats i explotats per la corona. El dia 25 d’agost de 1830 al Teatre de la Monnaie s’estava celebrant el 59è aniversari del rei Guillem I, amb la representació de l’òpera “La Muette de Portici” d’Auber.  Quan es va cantar el cèlebre “Amour sacré de la patrie” els espectadors es van contagiar de l’argument, basat en la revolta del poble napolità contra la dominació espanyola (segle XVII), i van desencadenar una rebel·lió, preludi de la independència de Bèlgica. De plena actualitat.

La Santa Rita de l’église de Sainte Catherine.


A l’Oficina de Turisme ens van recomanar que anéssim a dinar al barri de Sainte Catherine, on els restaurants no estan pensats pels turistes, cosa que passa a la rue des Bouchers (darrere de la Grand Place). Els restaurants són al costat de l’església, on vam trobar una Santa Rita amb l’hàbit de color blanc i on assistírem a un casament de ritus ortodox. Als restaurants celebraven la festa del llamàntol. Vam triar “La Belle Maraicher”.

La Santa Rita de l’église de la Madeleine.



És molt a prop de la Gare Centrale. Hi ha una capella molt gran dedicada a Santa Rita. És una imatge de fusta. Sense exagerar hi havia més de cent espelmes enceses.

La Santa Rita del “marché aux puces” del barri de Les Marolles.


El mercat se celebra a la place del “Jeu-de-Balle”, al cor del popular barri “des Marolles”.  Aquesta Santa Rita la va fotografiar la meva filla Rita.

La Santa Rita de l’église de Notre-Dame Immaculée.


Aquesta església és a la place del Jeu-de-Balle, davant del “marché aux puces” que acabem de comentar. L’home que venia estampetes i postals a la bonica església de Notre-Dame-du-Sablon, ens informà que aquí hi havia una Santa Rita.

El dia 7 de desembre hi haurà una manifestació a Brussel·les demanant la llibertat dels presos polítics. Tant de bo que siguin escoltats per Santa Rita i puguin passar el Nadal a casa.


Casualment, una de les vegades que vam ser a Brussel·les, al Manneken Pis l’havien vestit de metge.