divendres, 9 de novembre del 2018

CAPÍTOL 178: LA SANTA RITA D’AREQUIPA I EL “CAÑÓN” DEL COLCA (PERÚ).

El mes d’octubre vam anar al Perú. Tenia fitxades uns quantes Santes Rites i les vaig trobar totes.

El Perú és al nord-oest d’Amèrica del Sud. Limita al nord amb l’Equador, a l’est amb Brasil i Bolívia, al sud amb Xile i a l’oest amb l’oceà Pacífic. Assenyalats amb un cercle vermell, els quatre llocs en què dividiré els capítols del Perú: 1) Arequipa i el cañón del Colca. 2) El llac Titicaca. 3) Cuzco i Machu Pichu. 4) Lima. 
AREQUIPA

És la segona ciutat més gran del Perú (un milió d’habitants) i el principal centre comercial del sud del país. És una ciutat colonial, Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO. Es coneix com la Ciutat Blanca, perquè està construïda quasi tota amb pedra volcànica de color blanc. És a una altitud de 2335 metres. L’aeroport té una pista molt curta i l’aterratge no fou gens plàcid.

Està envoltada de muntanyes espectaculars, entre les que destaca el volcà Misti, de 5825 metres d’alçària. A la foto, el volcà i la vall de Chilina, per on passa el riu Chili. La terra és volcànica i molt fèrtil per l’agricultura.
El centre històric d’Arequipa. Subratllats els llocs que vam visitar.
La plaza de Armas és una de les més boniques del Perú. En primer pla, un culé.
La catedral, construïda amb pedra volcànica de color blanc, és l’edifici neoclàssic més important del Perú. Té dues torres.
La catedral de nit.

L’església de la Compañía és una de les més antigues de la ciutat. La façana és de pedra volcànica.

Dins de l’església hi ha un quadre de l’Últim Sopar. Al mig de la taula, el cuy (el conillet d’Índies), un menjar habitual al Perú.

Aquest claustre forma part del complex de la Compañía. Actualment és ple de botigues.

Al claustre hi ha el restaurant La Benita de los Claustros, la primera “picanteria” del centre històric. No em va agradar.

El monestir de Santa Catalina és l’edifici colonial més important del Perú. Fou fundat per monges dominiques l’any 1597.  Consta de 100 estances distribuïdes en sis carrers, tres claustres, una església i una galeria plena de quadres colonials.  Va obrir al públic l’any 1970. En el seu millor moment hi vivien 450 persones; ara, només 20 monges.

Al claustro de los Naranjos hi ha les tres creus que les monges utilitzen per recrear la passió de Crist el Divendres Sant.

A l’església de San Agustín van trobar l’única Santa Rita d’Arequipa. Molt bonica, amb els ulls verds.

A la plaça hi havia un concert contra la violència.
Per la plaça va passar una cercavila fent propaganda electoral. El diumenge hi havia eleccions municipals al Perú. És obligatori anar a votar. Multen als que no hi van.

També vam visitar la Iglesia de la Merced i la de San Francisco. A la foto, l’Ecce Homo de la segona església.



A l’interior del Perú ens atipàrem de sopa de quinua (un cereal local) i truita de riu.
EL CAÑON DEL COLCA

El cañón del Colca és a 151 km d’Arequipa (quatre hores d’autocar amb dues aturades). Amb 3400 metres de profunditat i 50 km de longitud, és el cañónmés profund del món, junt amb el cañón de Cotahuasi, que és a la vora.
Des d’Arequipa vam travessar la Reserva Nacional Salinas y Aguada Blanca, on es crien llamas, guanacos, alpacas i vicuñas.

El punt més alt per on vam passar fou Patapampa (4910 metres). Ja havíem begut uns quants mates de coca per prevenir el mal d’altura.
El cañón del Colca comença al poble de Chivay. També vam visitar els pobles de Yanque Maca. La destinació era el Mirador de la Cruz del Cóndor.
A la plaza de Armas de Chivay hi ha l’església, apuntalada per mor d’un terratrèmol. En primer pla, una moto-taxi.
A l’església, una Immaculada Concepció molt particular. Al cañón del Colca no vaig trobar cap Santa Rita.

Chivay hi ha el mercat més important de la zona. 
A la plaza de Armas de Yanque un grup de nens ballaven la dansa de l’amor.

Dins l’església hi havia una Sagrada Família original.

El poble de Maca també té la seva església colonial. 
I aquest monument: el rei inca derrotant a Pizarro.
Propaganda electoral al poble de Maca.

Vistes del cañón del Colca des del Mirador de Antawilke. Es poden veure les terrasses de cultiu de construcció pre-incaica.
De Chivay al Mirador de la Cruz del Cóndor hi ha 42 km. Només arribar vaig tenir el privilegi de fotografiar un còndor de molt a prop. El còndor pot arribar a tenir 3,30 metres. De mitjana fa 1,30 metres i pesa 12 kg. És l’au voladora més gran del món. 

El Mirador de la Cruz del Cóndor està a 3287 metres d’alçada. És el lloc on entre 9 i 12 del matí es pot veure volar els còndors.
Hi havia una gentada.



El cóndor passa… entre les parets del cañón, que en aquest punt tenen una alçària de 1250 metres fins al riu Colca. Aprofiten els corrents d’aire calent per planejar, no mouen les ales. 
En el proper capítol, anirem al llac Titicaca.

divendres, 26 d’octubre del 2018

CAPÍTOL 177: M’HAN CANVIAT SANTA RITA!

Excepcionalment, algunes Santes Rites les he anat a veure més d’una vegada. En alguns casos, vaig descobrir que la imatge no era la mateixa. En d’altres, que era en un altre lloc.

M’HAN CANVIAT LA IMATGE


Església del Carme de CAMPRODON (Girona/Catalunya):  el 10-I-2003 era al quart altar a l’esquerra.


El 14-III-2009 era a la segona capella a l’esquerra; però no era la mateixa. Em vaig assabentar que la primera l’havien robat i l’havien substituït. 


Cathédrale de Notre-Dame-de-Puy de GRASSE (Côte d’Azur/France): el  23-IX-1998 era al fons de l’església al costat de la porta lateral.  


El 14-VI-2017 era a la capella del Santíssim i no era la mateixa.


L’église de St-Louis de TOULON (Côte d’Azur/France): el 29-VI-2007 era entrant a mà dreta.   


El 12-VI-2017 era a la tercera columna de l’esquerra i no era la mateixa.


Església de Sant Josep de MATARÓ (Maresme/Catalunya): l’11-VIII-94 i el 22-VIII-1999 era a l’altar de Ntra. Sra. del Socors (primer altar a l’esquerra).


El 19-IX-2011 era al mateix lloc, però no era la mateixa.


Església de Santa Maria de TREMP (Lleida/Catalunya): el dia 24-VI-1993 era en un altar de la dreta de l’església. Fou una de les primeres Santes Rites que vaig fotografiar.


El 16-XII-2011 l’havien traslladat a la segona capella a l’esquerra i no era la mateixa.

L’HAN CANVIAT DE LLOC


Catedral de St-Joan de PERPINYÀ (Rosselló/França):  el 30-III-1996 era al setè  altar a la dreta (altar de Sant Josep).


El 25-XI-2013 era al cinquè altar a l’esquerra i l’havien restaurat.


Església de l’Assumpció de VINARÓS (Castelló/País Valencià): el 23-IX-1999 era a l’altar de Sant Antoni.


El 29-IV-2017 era a la Capella de la Comunió. A més, la primera no tenia crucifix i la segona sí. 


Église de Notre-Dame-de-l’Assomption d’ÈZE (Côte-d’Azur/France): el 7-XII-1990 i el 10-IV-1994 era entrant a ma esquerra, al costat de Sant Antoni.


El 9-VII-2002 i el 14-VI-2017 era sota la trona del predicador, a la paret de la dreta.


Església de la Sagrada Família de LA VILAVELLA (Castelló/País Valencià): el 14-X-2011 era a la seu de la Penya Blaugrana del poble perquè estaven restaurant  la capella de l’església.


El 14-VII-2017 era a l’església de la Sagrada Família, a la capella del Santíssim, entrant a mà dreta. 


Casa Vicens, del carrer Carolines de BARCELONA: el 22-V-2003 era a la capella del jardí de la casa. 


El 22 de maig de 2015, 2016 i 2017 era a l‘església de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul del Carrer Carolines 16, a 50 metres de la casa Vicens. L’any 2015 van començar les obres de restauració de la Casa Vicens, per convertir-la en un museu, i fou traslladada a l’església del costat. Sembla ser que aviat tornarà a la casa Vicens.


Ermita de San Sebastian d’ADRA (Almeria): el  9-VI-1998 era a la Iglesia de la Inmaculada (primera columna a mà esquerra), perquè feien obres a la ermita. 


El 15-V-2016 havia tornat a l’ermita de San Sebastián (a la dreta de l’altar). 


Convento de los Agustinos Recoletos de MONACHIL (Granada): el dia 17-IX-2001 era a l’altar principal de l’església. 


El 22-V-2016 (festa de Santa Rita) era al jardí, davant la porta del Convent. 


Església del Pi de BARCELONA: el dia 23-IV-1996 era al seu altar habitual.


El 22-V-2011 (festa de Santa Rita) era entrant a l’església a mà esquerra. 


El dia 22-V-2013 (festa de Santa Rita) era a la capella del Sant Crist, entrant a mà dreta.


Convent dels Dominics d’EIVISSA (Balears): el dia 30-V-2009, quan vam entrar a l’església, era a la dreta de l’Altar Major perquè havien celebrat la festa de Santa Rita.


Mentre érem a l’església, vam ser testimonis del trasllat al seu altar habitual, a la Capella de Nostra Senyora del Rosari (a l’esquerra de l’església). 


Catedral d’ALBI (Occitania/France): el mes de juny del 2018 Romà i Sunsi  Massot van fotografiar Santa Rita en aquesta capella.


El mes d’agost del mateix any, l’havien traslladat a una altra capella (foto d’Anna Sala).


Église de Sainte Dévote de MONACO: el 9-VII-2002 era entrant a mà dreta.



El 15-VI-2018 era a la dreta de l’altar Major.


La Iglesia de Santa Justa y Santa Rufina d’ORIHUELA (Alacant/País Valencià): el 24-III-2010 el seu lloc era a l’església de las Salesas, entrant a mà dreta. Però no hi era perquè l’estaven restaurant.


El 30-I-2015, l’església de las Salesas l’havien tancat i la restaurada Santa Rita l’havien traslladat a l’església de Santa Justa i Santa Rufina, que és molt a prop (al segon altar a la dreta).


El 14-V-10, a la Iglesia de San Miguel d’ESTELLA (Navarra), estava embolicada en un traster.


El 19-IX-2018 era dins l’església, a la seva capella (foto de Francesc Pla).

Segur que hi ha més Santes Rites que no són al lloc on les vaig fotografiar la primera vegada.