El mes d’octubre vam anar al Perú. Tenia fitxades uns quantes Santes Rites i les vaig trobar totes.
El Perú és al nord-oest d’Amèrica del Sud. Limita al nord amb l’Equador, a l’est amb Brasil i Bolívia, al sud amb Xile i a l’oest amb l’oceà Pacífic. Assenyalats amb un cercle vermell, els quatre llocs en què dividiré els capítols del Perú: 1) Arequipa i el cañón del Colca. 2) El llac Titicaca. 3) Cuzco i Machu Pichu. 4) Lima.
AREQUIPA
És la segona ciutat més gran del Perú (un milió d’habitants) i el principal centre comercial del sud del país. És una ciutat colonial, Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO. Es coneix com la Ciutat Blanca, perquè està construïda quasi tota amb pedra volcànica de color blanc. És a una altitud de 2335 metres. L’aeroport té una pista molt curta i l’aterratge no fou gens plàcid.
Està envoltada de muntanyes espectaculars, entre les que destaca el volcà Misti, de 5825 metres d’alçària. A la foto, el volcà i la vall de Chilina, per on passa el riu Chili. La terra és volcànica i molt fèrtil per l’agricultura.
El centre històric d’Arequipa. Subratllats els llocs que vam visitar.
La plaza de Armas és una de les més boniques del Perú. En primer pla, un culé.
La catedral, construïda amb pedra volcànica de color blanc, és l’edifici neoclàssic més important del Perú. Té dues torres.
La catedral de nit.
Dins de l’església hi ha un quadre de l’Últim Sopar. Al mig de la taula, el cuy (el conillet d’Índies), un menjar habitual al Perú.
Aquest claustre forma part del complex de la Compañía. Actualment és ple de botigues.
Al claustre hi ha el restaurant La Benita de los Claustros, la primera “picanteria” del centre històric. No em va agradar.
El monestir de Santa Catalina és l’edifici colonial més important del Perú. Fou fundat per monges dominiques l’any 1597. Consta de 100 estances distribuïdes en sis carrers, tres claustres, una església i una galeria plena de quadres colonials. Va obrir al públic l’any 1970. En el seu millor moment hi vivien 450 persones; ara, només 20 monges.
Al claustro de los Naranjos hi ha les tres creus que les monges utilitzen per recrear la passió de Crist el Divendres Sant.
A l’església de San Agustín van trobar l’única Santa Rita d’Arequipa. Molt bonica, amb els ulls verds.
A la plaça hi havia un concert contra la violència.
Per la plaça va passar una cercavila fent propaganda electoral. El diumenge hi havia eleccions municipals al Perú. És obligatori anar a votar. Multen als que no hi van.
També vam visitar la Iglesia de la Merced i la de San Francisco. A la foto, l’Ecce Homo de la segona església.
A l’interior del Perú ens atipàrem de sopa de quinua (un cereal local) i truita de riu.
EL CAÑON DEL COLCA
El cañón del Colca és a 151 km d’Arequipa (quatre hores d’autocar amb dues aturades). Amb 3400 metres de profunditat i 50 km de longitud, és el cañónmés profund del món, junt amb el cañón de Cotahuasi, que és a la vora.
Des d’Arequipa vam travessar la Reserva Nacional Salinas y Aguada Blanca, on es crien llamas, guanacos, alpacas i vicuñas.
El punt més alt per on vam passar fou Patapampa (4910 metres). Ja havíem begut uns quants mates de coca per prevenir el mal d’altura.
El cañón del Colca comença al poble de Chivay. També vam visitar els pobles de Yanque i Maca. La destinació era el Mirador de la Cruz del Cóndor.
A la plaza de Armas de Chivay hi ha l’església, apuntalada per mor d’un terratrèmol. En primer pla, una moto-taxi.
A l’església, una Immaculada Concepció molt particular. Al cañón del Colca no vaig trobar cap Santa Rita.
A Chivay hi ha el mercat més important de la zona.
A la plaza de Armas de Yanque un grup de nens ballaven la dansa de l’amor.
Dins l’església hi havia una Sagrada Família original.
El poble de Maca també té la seva església colonial.
I aquest monument: el rei inca derrotant a Pizarro.
Propaganda electoral al poble de Maca.
Vistes del cañón del Colca des del Mirador de Antawilke. Es poden veure les terrasses de cultiu de construcció pre-incaica.
De Chivay al Mirador de la Cruz del Cóndor hi ha 42 km. Només arribar vaig tenir el privilegi de fotografiar un còndor de molt a prop. El còndor pot arribar a tenir 3,30 metres. De mitjana fa 1,30 metres i pesa 12 kg. És l’au voladora més gran del món.
El Mirador de la Cruz del Cóndor està a 3287 metres d’alçada. És el lloc on entre 9 i 12 del matí es pot veure volar els còndors.
Hi havia una gentada.
El cóndor passa… entre les parets del cañón, que en aquest punt tenen una alçària de 1250 metres fins al riu Colca. Aprofiten els corrents d’aire calent per planejar, no mouen les ales.
En el proper capítol, anirem al llac Titicaca.
