CAPÍTOL I. QUI ES SANTA RITA ?

És una santa italiana nascuda el 13 de maig de 1381 al poblet de Roccaporena situat a l’Umbria a uns 150 km al nord de Roma.  El nom de Rita li va posar  un àngel que es va aparèixer per dues vegades a la seva mare quan estava embarassada (Rita ve de Margarita). Fou batejada a Cascia a cinc quilòmetres del seu poble. Per això es coneguda com Santa Rita de Cascia.

Quan  tenia cinc dies els pares se la vam emportar al camp on treballaven i  van deixar la cistella on la portaven a l’ombra d’un arbre. De cop i volta un eixam d’abelles s’hi van acostar i començaren a voltar vora la seva boca, on van deixar la seva mel sense picar-la. Un segador que treballava a prop es va ferir amb la falç i quan anava sagnant cap a Cascia  va veure a Rita envoltada de les abelles. Quan va intentar espantar les abelles perquè marxessin se li va guarir la ferida. Va ser el seu primer miracle. Quan Rita es va morir, cada any per Setmana Santa, de les parets del monestir sortien abelles blanques que no marxaven fins el dia 22 de maig, festa de Santa Rita.

De petita va mostrar una gran capacitat per resar i va seguir pe a pa la regla de conducta del bon cristià. Tenia vocació religiosa i una gran devoció al crucifix.

Quan tenia catorze anys, els seus pares que eren molt grans, la van prometre en matrimoni per assegurar el seu futur. El marit, es deia Paolo de Ferdinando di Mancini i era una persona masclista i molt cruel que feia la vida impossible a Rita, però ella va aconseguir convertir-lo en bona persona.

Van tenir dos fills, Gian Giacomo i Paolo Maria. Quan portaven catorze anys  casats el seu marit fou assassinat.  En aquell temps hi havia la lluita dels güelfs, partidaris dels Papes  i dels gibel.lins partidaris dels emperadors d’Alemanya i no se sap si va ser un assassinat polític  o una venjança personal.

Rita va perdonar l’assassí i va impedir que els seus fills busquessin venjar la mort del  seu pare. Rita elevà a Déu aquesta pregària: “Senyor, millor que ells morin abans que es taquin amb una culpa irreparable”. Déu li va fer cas i al poc temps van morir els dos fills, sembla ser, víctimes de la pesta. Als trenta anys, Rita va quedar sola en el món, vídua i sense fills.

Va demanar ingressar al Monestir de Santa Maria Magdalena de Cascia, que era de l’ordre dels Agustins. Va ser rebutjada diverses vegades: no era costum admetre una dona que no fos verge. Finalment es va produir una espècie de miracle i Rita va entrar al convent recomanada per Sant Agustí, Sant Joan i Sant Nicolás de Tolentino que la van fer aparèixer en mig del convent sense que les monges poguessin explicar-se com.

A partir d’aquí va viure durant quaranta anys al convent en l’amor i servei a Déu i als pobres, el dejuni i la pregària amb la contemplació contínua de Jesús crucificat. Va ser una mística que va voler viure el sofriment de Crist.

Un Divendres Sant, Rita va escoltar un commovedor sermó sobre la passió de Crist. Quan va tornar al Monestir es va agenollar davant del Crucifix i li pregà ardorosament i amb llàgrimes que li concedís la gràcia de sentir i experimentar en el seu cos un dolor semblant al que ell va sentir amb la corona d’espines. Llavors, una espina de la corona de Crist es va clavar al mig del seu front i li va provocar una ferida que es va convertir en una llaga que va durar tota la vida. Aquest estigma és la característica més important de Santa Rita.

Rita va passar els últims quatre anys de la seva vida malalta al llit. L’últim hivern la va visitar una parenta seva de Roccaporena. Rita li demanà un impossible: que li portés de l’hort de casa seva roses i figues. La parenta va pensar que delirava perquè era l’hivern i tot estava nevat. Però quan tornà a Roccaporena es va adonar que el roser havia florit i que la figuera havia donat figues. Per això és la Santa de les Roses i la patrona dels impossibles, perquè va fer florir en ple hivern un roser i una figuera, i perquè va viure en santedat el recorregut complet de la experiència femenina: verge, esposa, mare, vídua i religiosa.

Rita va morir el 22 de maig de  1447. L’any 1626 va ser beatificada i l’any 1900 canonitzada.

Santa Rita junt amb Sant Antoni de Padua són els Sants més populars de tot el món. Santa Rita és la patrona dels impossibles i advocada de les causes desesperades.

El dia 22 de maig es celebra la festa de Santa Rita a tot el món amb la benedicció de les roses. A Barcelona, és a l’església de Sant Agustí del carrer de l’Hospital on es beneeixen les roses cada mitja hora durant tot el dia i no hi cap ni una agulla. La cua per arribar fins l’altar de Santa Rita per portar-li roses és quilomètrica. Per tots els voltants, inclosa la Rambla, la gent va amb el ram de roses a la ma. És un espectacle. 

                  LA ICONOGRAFIA DE LA SANTA RITA CLÀSSICA:

             1. Vestida amb hàbit negre, cenyida amb una corretja.

             2. Espina clavada al front (atribut principal).

             3. Porta un crucifix als braços.

             4. Quasi sempre porta una corona i un rosari.

             5. A vegades porta roses.

                            EXEMPLES D'IMATGES DE LA SANTA RITA CLÀSSICA

                       Santa Rita del Convent de les Agustines Recoletas de Leon

                          Capela de Nosa Señora do Bo Suceso de Fisterra (A Coruña)

                            Santa Rita de l'església de Sant Esteve d'Olot (Girona)

                  Santa Rita de l'església nova de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona)