LES SANTES RITES JACENTS

Si és molt estrany trobar una Santa Rita agenollada, és excepcional trobar-la jacent. De les 900 Santes Rites fotografiades, només  nou estaven en posició horitzontal (1%) i només  quatre eren imatges;  les altres cinc estaven en tres quadres, un mural i un mosaic. La distribució geogràfica és molt variada. Les imatges estaven a Cascia (Itàlia), Saragossa, Paris i Würzburg (Alemanya). Els quadres a Nàpols (Itàlia), Vendeville (França) i Gemershausen (Alemanya); el mosaic a El Caire (Egipte) i el mural a Gant (Bèlgica).




Saragossa: La Parroquieta.

La Santa Rita jacent de Saragossa la vaig fotografiar el dia 2 de juny de 1997 tornant d’un viatge a Portugal. Vam anar en un dia des de Porto a Saragossa. L’endemà al matí, abans de marxar de Saragossa, la vam fotografiar.

Però aquesta Santa Rita la coneixia feia molt de temps.  El meu poble, Flix, està situat just al mig entre Barcelona i Saragossa. El meu avi patern (el padrí Miquel) i la seva germana (la tia Rita) eren molts devots de la Pilarica. Mireu si n’era de devot el meu padrí que es va morir el dia del Pilar.

Quan jo tenia 4 anys, la tia Rita em va portar en tren a Saragossa per passar-me pel “manto”. Probablement va ser el meu primer viatge important. Quan la meva filla gran tenia 3 mesos la vaig portar a passar-la també pel “manto” amb la meva tia Rita. Em va fer molta il·lusió.  En altres viatges a Saragossa  amb la meva mare i la meva tia havíem entrat a veure  la santa Rita jacent. Era com de la família.

Quan la meva neta Ona acabava de fer 2 anys, un dia vam anar expressament a Saragossa per passar-la pel “manto”. Anar i tornar el mateix dia. Vam fer la cua i quan li va tocar no va voler entrar de cap de les maneres, plorant com una desesperada. El “infantico”, que és l’escolà que acompanya els nens fins davant la Pilarica, es va negar en rodó a agafar-la en braços dient que quan caminen han d’entrar pel seu propi peu. Malgrat insistir-li que havíem fet més de 300 quilòmetres per portar la nena, no va voler saber res. Vam agafar el cotxe i vam tornar a casa. Més de 600 quilòmetres per a res. L’altra neta Rita té ara 2 anys i qualsevol s’atreveix a portar-la a passar pel “manto” de la Pilarica....

La Santa Rita jacent de Saragossa, està a la Parroquieta, que és una església petita situada a la plaça de la Seo número 4, al costat de la plaça del Pilar. Està als peus de l’únic altar que hi ha entrant a mà esquerra. Sempre m’havia impressionat molt pel fet d’estar estirada dins d’un sepulcre i porta moltes joies, sobretot polseres, collars i crucifixos. A la mà esquerra porta un crucifix molt petit, el més petit que he fotografiat en mans d’una Santa Rita. I està envoltada de moltes roses.



Cascia (Umbria): Basílica de Santa Rita.

El dia 18 de maig de 1999 el creuer per la Mediterrània va amarrar a Civitavechia, a 70 quilòmetres al nord de Roma. L’excursió programada era a Roma, però amb Isabel i la meva filla Rita vam llogar un cotxe i vam anar a Cascia a veure a Santa Rita.

Vam conduir durant dues hores i mitja. A l’entrada de la ciutat de Terni em va parar la policia per demanar-me la documentació. Quan li vaig dir que era un pelegrí que anava a visitar a Santa Rita i estava perdut  buscant la carretera de Cascia tot van ser facilitats. Home de pau, devien  pensar. Des de Terni a Cascia les carreteres són molt estretes, de les que si trobes un camió de cara ja has begut oli. Va ser tota una aventura. Vam arribar a un quart d’una del migdia. 

Cascia és un poble molt bonic que està damunt d’un turó. Vam anar directes a la Basílica de Santa Rita. Estaven fent Missa. Hi havia força gent.  Entrant a la dreta hi havia un estendard  amb  Santa Rita.  A l’esquerra, protegit per unes reixes, un sepulcre amb  el cos incorrupte de la Santa. Les reixes només s’obren un dia a l’any, el dia abans de Santa Rita o sigui dintre de 3 dies.  Llàstima.

Després vam visitar l’església de Santa Maria, i la de Sant Francesco on també hi havia imatges de Santa Rita. Abans de tornar al vaixell vam anar a Roccaporena, el poble on va néixer Santa Rita, però això ja ho he explicat al capítol de les Santes Rites agenollades.





Paris: Parròquia galicana de Santa Rita.

De tant en tant s’ha d’anar a Paris. Del dia 12 al 14 d’abril de 2002 vam fer una de les escapades amb el Talgo i van venir les meves germanes Lola i Lourdes. Vam sortir a les nou de la nit de l’estació de França i l’endemà a les vuit ja estàvem al centre de Paris. Ho vam passar molt bé perquè Lourdes és la més divertida de la família i amb ella no pares de riure.

El dia 14, diumenge, vaig visitar la “Parròquia galicana de Sainte Rita” situada a  la rue François Bonvin número 27 (telèfon 01 47 34 21 56), districte 15, barri de Cambronne. S’hi pot anat amb Metro, parada Volontaires de la Línia 12 (la verda) i/o parada Cambronne de la línia 6 (la taronja).

Aquesta església, a més a més de tenir una Santa Rita jacent té la particularitat de pertànyer a l’església catòlica galicana. El nom ve de Galia, nom com es coneixia l’antiga França.  Està inspirada en la tradició galicana, un corrent que va separar l’església catòlica de França de l’església catòlica de Roma i va durar des del 19 de maig de 1692 al 18 de juliol de 1870 (concili Vaticà I). La concepció galicana es basa en quatre articles: 1) Neguen qualsevol forma de poder temporal del Papa. 2) El Concili està per damunt del Papa. 3) El Papa ha de respectar les regles i costums acceptades a l’església galicana.  4) Les definicions referents a la fe no es poden reformar sense el consens de tota l’Església. O sigui que són catòlics però amb condicions.

La parròquia galicana de Paris va ser oberta al culte l’any 1986 i consagrada l’any 1987. No imiten l’església catòlica de Roma i propugnen tornar a l’església primitiva,  la litúrgia la celebren sempre en llatí, creuen que l’Església és nacional (tenen una gran bandera francesa a cada costat de l’Altar Major) i administren tots els sagraments catòlics segons el ritual Tridentí de Pius V.

Quan vaig arribar acabaven de començar la Missa pontifical dels diumenges oficiada per cinc capellans. L’església estava quasi plena. Hi havia bastants feligresos negres. La Missa va ser solemne amb tots els ets i uts i va durar quasi dues hores. Tota en llatí com quan temps era temps. Era cantada per un cor que ho feia molt bé amb concert d’orgue inclòs. Vaig pensar que si Paris bé val una Missa, Santa Rita també.

La imatge de Santa Rita jacent està entrant a mà dreta dintre d’una urna de vidre. Damunt hi ha molts vots agraint els seus favors. Davant, una taula amb moltes espelmes enceses i uns reclinatoris. A la paret de l’altar Major hi ha una altra imatge de Santa Rita amb una tira de roses de diferents colors. A cada costat de l’altar les banderes franceses. L’església estava plena d’altres imatges de sants: Sant Antoni, Sant Sebastià, etc..



Nàpols (Campania): Instituto de Santa Rita alla Salute.



El dia 20 de maig de 2002 el creuer per la Mediterrània va amarrar a Nàpols. Al capítol de les Santes Rites agenollades ja he explicat que vaig visitar  l’Instituto de Santa Rita alla Salute. A més a més de la Santa Rita agenollada, a las part superior de la paret de l’església hi havia uns quadros amb la vida de Santa Rita. En un, Santa Rita estava jacent.



Vendeville (France): Eglise de Saint Eubert.



Del 12 al 22 de juny de 2004 vam fer un viatge a Flandes. El dia 14 vam visitar Vendeville, poble situat a set quilòmetres abans d’arribar a Lille.  Segons havia trobat per  Internet  era el centre de pelegrinatge a Santa Rita de la regió.

Vendeville és un poble molt petit situat a la regió francesa de Nord - Pas de Calais.  L’església està dedicada a Sant Eubert, un dels quatre evangelitzadors de la regió, però és famosa per Santa Rita. Està situada al carrer de Seclin número 38 i va ser construïda l’any 1867. L’any 1927 es va introduir la veneració de Santa Rita.

A la façana hi ha una placa amb el nom de la parròquia fent menció del pelegrinatge a Santa Rita. A l’entrada, una altra gran placa donava les gràcies a Santa Rita per haver protegit l’església dels bombardeigs durant la segona Gerra Mundial. Totes les parets de dins de l’església estan plenes de plaques de pedra amb inscripcions donant gràcies a Santa Rita pels favors rebuts.  L’altar de Santa Rita està situat al fons a mà dreta al costat de l’altar Major. La imatge és molt clàssica. Davant de l’altar, en un reclinatori hi ha un quadre que representa el sepulcre del cos incorrupte de Santa Rita en posició horitzontal. Entre el reclinatori i l’altar hi ha desenes d’espelmes enceses.

Al costat de l’església hi havia una botiga amb tot tipus de records de Santa Rita. Gràcies a la venedora vam saber que a la catedral de Lille també n´hi havia una. Amb la qual cosa vam sortir de Vendeville amb la moral molt alta en direcció a Lille, la capital del Flandes francés. Vam dinar molt bé al restaurant “La Tête de l’Art”.



Gant (Flandes): Església dels Agustins.



Una vegada a Flandes pròpiament dit, el dia 15 vam visitar Gant, capital de la part oriental. Primer vam visitar la St-Baafskathedraal (Catedral de St-Bavon) on hi  ha el famós políptic de l’Adoració del corder místic, atribuït a Jan Van Eyck. 

A continuació vam anar a l’església de St Stephan o dels Agustins, situat a prop del castell (Gravensteen,) avui convertit en Museu. Entrant a l’església a la dreta, hi ha la porta per entrar a la Capella de Santa Rita (St. Ritakapel). És una capella bastant gran. A més a més de la imatge, hi havia una Santa Rita a una vidriera i un mural on estava la Santa jacent que representa quan està malalta i li porten les roses que havia demanat.

Per una porta a la dreta de l’altar, vam entrar directament a la botiga de records de Santa Rita i la monja que hi havia darrera el taulell ens va informar que a Heverlee, al costat de Leuven, hi havia una capella de Santa Rita. Gràcies.





El Caire (Egipte): Església de Santa Rita.

Al capítol de les santes Rites agenollades ja vaig explicar com vaig trobar l’església de Santa Rita de El Caire. A la paret de darrera de la taula de celebració, hi havia un gran mural amb dos Santes Rites agenollades a dreta i esquerra i al mig la basílica  de Cascia. Als peus de la basílica hi ha un mosaic amb el sepulcre del cos incorrupte de la Santa en posició horitzontal.



Würzburg (Alemanya): Augustinerkloster.

Del 21 al 29 de setembre de 2010 vam estar a Suïssa i Alemanya. El dia 25 al migdia vam arribar a Würzburg, ciutat de Baviera, procedents de Zurich (366 km). El GPS ens va portar directament a l’Augustinerkloster, església situada a la  Dominikanerplatz número 2. El frare Peter  m’havia informat per E-mail que a partir del dia 6 de setembre tancaven l’església per reformes, però que Santa Rita es podia visitar al claustre. Una cosa és que es tanqui l’església, l’altra que no es pugui visitar Santa Rita.... Vam entrar per la porta situada a l’esquerra de l’entrada de l’església.  Vam travessar la botiga on venen objectes de Santa Rita que en aquella hora estava tancada. Més endavant, a la dreta, vam veure la indicació de la Ritakapelle, però estava tancada perquè com he dit abans l’església estava en obres.

Vam entrar al claustre i allí estava Santa Rita de dos formes. Al fons un quadre amb moltes espelmes enceses. A la dreta una gran Santa Rita de bronze jacent damunt d’una base de color blanc. Impressionava. A la mà dreta portava una relíquia de forma rodona.



Gemershausen (Alemanya): Augustinerklosterkirche.



Al capítol de les Santes Rites agenollades vaig explicar com vam arribar a Gemershausen, poble alemany de la Baixa Saxònia. A la Klosterstrasse número 24-26 vam trobar l’Augustiner Klosterkirche. A la Ritakapelle hi ha la imatge de Santa Rita  envoltada per uns quadros que expliquen  la seva vida. En un dels quadros,  Santa Rita està jacent al llit malalta, al final de la seva vida.