Confesso que els països àrabs no són sants de la meva devoció. L’any 1979 vaig visitar el Marroc i ja en vaig tenir prou. Per això vam tardar tant en visitar Egipte. Va ser el febrer de 2005 i en cap moment em va passar pel cap que podria trobar alguna Santa Rita. L’objectiu era comprovar que tot el que havíem vist durant tant de temps en fotografies i pel·lícules estava al seu lloc.
LES PIRÀMIDES DE GIZA: continuaven a les afores de El Caire. La de Keops és la més gran i més antiga de les tres, van tardar 30 anys en construir-la i va ser l’edifici més alt del món fins el segle XIX.
La piràmide de Keops amb un camell de propina.
L’ESFINX: em va impressionar més que les piràmides. És l’escultura colossal més antiga d’Egipte i té el cos de lleó i el cap humà.
El cap de l’esfinx i el cap de l’autor del blog.
EL CREUER PEL NIL: tothom que va a Egipte fa el creuer des de Luxor a Assuan. Va ser molt agradable i pel camí vam visitar diversos temples: Ramsés III de Medinet Habú, els Colossos de Memnon, temple d’Esna, d’Edfu, Kom Ombo, Filé....
El nostre vaixell es deia “Nile Adventure”
EL TEMPLE DE LUXOR: situat a la vora del riu Nil s’ha de visitar de nit.
Els dos colossos de Ramsés II vigilen l’entrada al temple de Luxor.
ELS TEMPLES DE KARNAK: malgrat que estan en ruïnes és el major complex de temples que mai s’hagi construït.
La sala hipòstila de Karnak és un bosc de 134 columnes.
ABU SIMBEL: és el monument més famós de l’antic Egipte després de les piràmides i l’esfinx. Va ser construït pel més poderós dels faraons, Ramsés II. La dècada dels 60 es va ampliar la presa d’Assuán i alguns temples (entre ells el d’Abu Simbel) van ser desmuntats pedra per pedra i reconstruït a prop del lloc original a un nivell superior perquè no quedessin inundats.
Els colossos de Ramsés II a Abu Simbel.
LA TOMBA DE TUTANKHAMON: està a la vall dels Reis, on estan enterrats els faraons. A la tomba més famosa, la de Tutankhamon, només hi ha el gran sarcòfag de granit, perquè tots els tresors van ser traslladats al Museu Egipci d’El Caire on els vam visitar.
Entrada a la tomba de Tutankhamon.
EL COLÓS DE RAMSÉS II DE MENFIS: Menfis va ser la capital d’Egipte quasi 4.000 anys abans de la fundació d’El Caire. El colós de Ramsés II està tombat perquè quan es va descobrir li faltaven les cames. Si estès sencer tindria una alçada d’un edifici de cinc plantes.
El cap del colós de Ramsés II de Menfis.
MESQUITES: a El Caire vam visitar més d’una mesquita. La més important, la d’Alabastre o de Mehmet Alí, és del període otomà i està inspirada en les mesquites d’Estambul. Al pati hi ha un rellotge de ferro regal del rei Lluis Felip de França a canvi de l’obelisc que hi ha a la plaça de la Concorde de Paris. El rellotge es va espatllar durant el transport i mai va funcionar.
La mesquita d’Alabastre o de Mehmet Alí.
ESGLÉSIES COPTES: els cristians coptes d’Egipte estan d’actualitat perquè el mes passat va morir el seu Papa, Shenuda III, i perquè travessen un mal moment per l’augment de l’islamisme al país. Després de la decadència de la religió faraònica i abans d’arribar l’islam, Egipte va ser cristiana durant centenars d’anys. Actualment el 10% de la població són coptes.
Vam visitar l’església de la Verge Maria també coneguda com la “església penjada” perquè està sostinguda damunt d’unes torres romanes. És la més bonica de les sis esglésies que hi ha a El Caire copte.
La església copte de la Verge Maria.
BAR FISHAWI: és el bar més antic i més famós d’El Caire. Està al basar Khan El-Kalili i està obert les 24 hores del dia. Una de les característiques del bar són les parets plenes de miralls. Va ser el primer lloc on vam veure els homes fumant la pipa d’aigua (shisha). Un dels clients més famosos del bar era el Premi Nobel de Literatura Nadjib Mahfuz i aquí va escriure alguns dels seus llibres.
L’entrada al bar Fishawi. No hi ha cap dona egípcia.
Les pipes d’aigua del bar Fishawi.
LA DANSA DEL VENTRE: vam assistir a un espectacle de la dansa del ventre durant un sopar al vaixell “El Faraó” que feia un minicreuer pel Nil per gaudir de les vistes nocturnes de El Caire. Després de la seva actuació, la ballarina va treure a ballar als japonesos que eren majoria i s’ho van passar d’allò més bé.
La dansa del ventre no podia faltar.
UMM KULTHUM: quan viatjo m’agrada comprar música del país. A Egipte vaig comprar entre d’altres aquest CD de Umm Kulthum, una cantant desconeguda al món occidental però que a Egipte és més important que el Premi Nobel Nadjib Mahfuz. Va debutar l’any 1953 a la radio i de seguida es va convertir en la veu d’Egipte i era coneguda com “la dama”. Milions d’egipcis esperaven el primer dijous de cada mes que era quan “la dama” celebrava el seu concert al qual assistien reis, presidents i prínceps de tot el món àrab. Una cançó podia durar més d’una hora (la del CD dura 37 minuts) i al final el públic entrava en èxtasi. Va morir l’any 1975 i al funeral van assistir la majoria de líders àrabs formant part d’un seguici de més de dos milions de persones. Després de la seva mort la música àrab va perdre molta popularitat.
El CD de la cantant Umm Kulthum.
BODES EGÍPCIES: quan vam arribar a El Caire vam estar a l’hotel Nile Hilton situat a la plaça Tahrir protagonista de la defenestració de Hosni Mubarak. Quan vam tornar del creuer vam estar a l’hotel Conrad on hi havia un dels millors restaurants d’El Caire anomenat “Villa d’Este”. En aquest hotel cada nit vam ser espectadors d’una boda local.
Els nuvis preparats per la cerimònia.
LES SANTES RITES D’EGIPTE: el primer dia que vam visitar El Caire no em vaig poder estar de preguntar a Amhed, el guia egipci, si a la ciutat hi havia alguna església de Santa Rita. Pensava que s’ho prendria en broma però no va ser així. Em va prometre que faria trucades als seus amics cristians per preguntar-ho.
Quan vam tornar a El Caire després del creuer pel Nil, Amhed em va anunciar que havia localitzat l’església de Santa Rita i m’hi va portar. Una amiga seva tenia una filla anomenada Rita i li va donar l’adreça.
L’ESGLÉSIA DE SANTA RITA: està al barri d’Heliopolis creat a principis del segle XX per un industrial belga en ple desert al nord de la ciutat. Al cap de cent anys el barri ha estat engolit pel creixement d’El Caire però conserva el seu caràcter que el diferencia de la resta de la ciutat a més a més de tenir molt de prestigi social. Aquí vivia l’ex-president Hosni Mubarak.
L’església de Santa Rita està al costat d’una altra església més gran que té la façana de color blanc i vermell. La de Santa Rita és de color marró clar.
L’església de Santa Rita es la que està a primer pla.
Damunt de la porta d’entrada hi ha un mural il·luminat amb Santa Rita resant agenollada davant de Crist crucificat.
A la dreta de la porta d’entrada hi ha una placa amb el nom de l’església en francès i en àrab.
A la paret del fons, darrera de la taula de celebració, hi ha pintat un gran mural amb dos Santes Rites agenollades, una a la dreta i l’altra a l’esquerra. Al mig hi ha pintada la basílica de Santa Rita que hi ha a Cascia i a la base el taüt transparent amb el cos incorrupte de Santa Rita imitant el que hi ha a Cascia.
A la dreta de l’altar Major hi ha una escultura de Santa Rita dins d’una vitrina. La originalitat rau en la corona formada per un fluorescent il·luminat.
Al peu de la imatge de Santa Rita hi ha una pregària en francès i àrab.
Per acabar, a la paret de la dreta hi havia un quadre de Santa Rita agenollada resant davant de Crist crucificat.
Una vegada feta la visita, Amhed va trucar amb el mòbil a la seva amiga, mare de la Rita, i vaig poder parlar amb ella per agrair-li la informació.
LA SANTA RITA DE LA CATEDRAL ARMENIA: una tarda vam anar a passejar pel nostre compte pel centre de El Caire. Vam passar per davant de la catedral Armenia situada al carrer Sabri Abo Allam i vam entrar per curiositat. El primer altar a l’esquerra estava dedicat a Santa Rita. A més a més del quadre hi havia una imatge petita de Santa Rita i una pregària en àrab.
Altar de Santa Rita.
La pregària a Santa Rita en àrab.
L’endemà vam tornar a Barcelona. Si ens haguessim quedat uns quants dies més pot ser haguessim trobat unes quantes Santes Rites més….
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada