dijous, 7 d’agost del 2014

CAPÍTOL 71: LES SANTES RITES DELS CAMPS DE LAVANDA.



Cada vegada que mirava una fotografia dels camps de lavanda de Provença, m’agafaven ganes d’anar-hi. La floració es produeix  des de mitjans de juny a mitjans de juliol. Aquest estiu hi anàrem.


Els camps de lavanda són al nord de la Provença, als departaments de  Vaucluse, Luberon i Alpes de Haute-Provence.


Aquesta és la zona que visitàrem, aconsellats pel nostre amic perfumista Rosendo Mateu.  Els pobles on vam anar estan assenyalats en fúcsia.


Vam començar a Carpentras pujant al Mont-Ventoux (1.911 metres). De dalt a baix hi havia una diferència de 12 graus de temperatura. Vam veure el memorial del ciclista anglès Tom Simpson, que va morir pujant el Mont-Ventoux en el Tour de França de 1967.
Des del Mont-Ventoux iniciàrem un recorregut de dos dies, visitant els pobles de Sault, Simiane-la-Rotonde, Rustrel, Apt, Mane, Forcalquier, Banon, Saint Michel l’Observatoire, Manosque,  acabant a Salon-de-Provence.





En el trajecte vam gaudir de molts camps de lavanda, com aquests que vam fotografiar. He de dir que els camps de les fotografies que havia vist a les postals són més espectaculars.
Les Santes Rites les trobàrem a Sault, Apt i Salon-de-Provence.

SAULT: És un dels llocs conreadors de lavanda més conegut al món.



A l’església de Notre Dame de la Tour, qualificada com a monument nacional, hi ha una petita Santa Rita que és als peus de la làpida dedicada als morts de la primera guerra mundial.

APT: D’aquest poble recomano el restaurant “La Chastelle”. El corder rostit (set hores) es desfeia a la boca. El tàrtar de “coquilles Saint Jacques” amb alvocat, Déu n’hi do!



             A la catedral de Sainte Anne, també hi ha una Santa Rita petita. 

SALON-DE-PROVENCE: Sempre havíem passat de llarg d’aquesta ciutat. Aquesta vegada ens hi vam quedar a dormir perquè tenia fitxada una Santa Rita. Ens va agradar.



La Santa Rita és a l’església de Saint Michel, al rovell de l’ou de la ciutat, molt a prop del monumental “Château de l’Empéri”.


Recomano visitar el Museu de Nostredamus, el metge i consultor astrològic que es va fer famós per les seves profecies.

NIMES:   A la tornada paràrem a Nîmes, perquè tenia fitxada una  Santa Rita a l’església de Saint Charles.  Arribàrem a les dotze i l’església estava tancada. Va passar una senyora pel carrer i se’m va acudir preguntar-li si sabia a quina hora estava oberta l’església. Vaig quedar sorprès quan em va contestar que, si esperàvem uns minuts, ens l’obriria. No és la primera vegada que ens passa una cosa semblant. Ens l’havia enviat Santa Rita? És molta casualitat que en aquell moment passés aquella persona per allí i que jo li fes la pregunta. Una altra cosa: quan estàvem dinant a la terrassa d’un restaurant lluny de l’església, va passar un autobús per davant i, a la finestra, vam veure a la senyora en qüestió, que ens saludava amb la mà. No va ser cap al·lucinació.



               La Santa Rita de Nîmes és blanca, com moltes de les franceses.



         A Nîmes aprofitàrem per tornar a visitar la Maison Carrée i les Arènes.
___________


Per acabar vull recomanar, als amants de les ostres, els xiringuitos dels cultivadors d’ostres de Port Leucate, lloc on dormírem l’última nit. Són entre Port Leucat i Leucat Village. Vam escollir “Le Mas Bleu”, però n’hi ha uns quinze, un al costat de l’altre. És únicament per degustar ostres, cloïsses i musclos crus a bon preu. Els musclos crus només els he menjat a França i m’agraden molt.


En una barca que hi ha a la teulada del xiringuito hi ha escrita aquesta frase: “Manger une huître, c’est embrasser la mer sur la bouche”. “Menjar una ostra és besar la mar a la boca”. Que bonic!


                    Podeu comprovar que els preus són molt assequibles.

Ja hem vist i olorat els camps de lavanda i, de propina, quatre Santes Rites més. Ja anem per les 1.271!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada