Capítol 99: LES SANTES RITES MÉS ANTIGUES.

En aquest capítol veureu les Santes Rites més antigues de què tinc fotografies.

NÉRIS-LES-BAINS (França): La Santa Rita de l’església de Saint Georges és del segle XVII.

Néris-les-Bains és una estació termal de la regió de l’Auvergne, al centre de França. Hi anàrem el  maig del 2012, a la tornada d’un viatge a Bèlgica perquè hi tenia fitxada una Santa Rita molt antiga. Ens vam instal·lar a l’hotel Monalisa -de tres estrelles-, al passeig més elegant del poble, davant del Casino i molt a prop de les Termes.

Passejàrem pels carrers i vam veure diversos restaurants que ens feien peça però, per atenció a l’hotel, decidírem sopar al seu restaurant. Ens equivocàrem. Quan feia mitja hora que havíem triat els plats, no ens havien portat ni les begudes, mentre una parella que havia arribat més tard ja anava pel segon plat. Li vaig fer aquesta observació al cambrer i amb mala cara em va dir que nosaltres havíem arribat tard (es podia sopar fins dos quarts de deu i havíem arribat a les nou en punt). Cansats d’esperar ens vam aixecar per marxar. Quan érem a la porta em vaig adonar que de la cuina sortien els nostres plats. “À tout  à l’heure!”.

L’endemà, la plaça del poble, on hi havia l’església, estava molt animada perquè hi havia mercat. La Santa Rita valia la pena.

A l’hora de pagar, a l’hotel ens volien cobrar el sopar. Quan vam dir que “rien de rien”, la recepcionista va cridar al director de l’hotel, un jove malcarat. Havíem de pagar el sopar perquè l’havien tret a la taula, va argumentar. Li vam deixar ben clar que després de mitja hora d’haver fet la comanda, quan ens vam aixecar, no havien portat ni les begudes. Es va posar flamenc, però li vam dir que només pagaríem el dormir i, si no hi estava d’acord, que truqués la policia. El que acabà de desarmar al director fou quan vaig veure a la factura que també ens volia cobrar l’esmorzar, que no havíem fet. Al final, la recepcionista va fer la factura de l’habitació; li vaig pagar en efectiu per evitar donar-li les dades bancàries, i “au revoir”. Aquesta és l’anècdota de Néris-les-Bains.

CORLEONE (Itàlia):  Santa Rita de la Chiesa de San Agostino, del segle XVII.

El diumenge dia 14 de maig de 2006 visitàrem Corleone, poble de la província de Palermo bressol de la màfia siciliana on va néixer Vito Corleone, personatge fictici de la novel·la “El Padrino”, de Mario Puzo.

Gràcies al Museu Etnogràfic, vam conèixer el mossèn del poble. Es deia Calogero Giovinco i ens va fer de guia. Estava content de mostrar-nos els aspectes positius de Corleone. Al Museu hi ha un rellotge i un molinet per moldre farina que es van inventar al poble. Moltes personalitats havien visitat el Museu, entre elles un metge fill del poble que treballa als EEUU, creador  d’un procediment que va millorar molt la tècnica de l’angioplàstia.  La primera comunicació mundial del descobriment la va fer a la chiesa de San Agostino, que  vam visitar després del Museu Etnogràfic. Vam tenir accés a una sala plena d’obres d’art, que havia estat tancada durant 70 anys perquè el mossèn anterior tenia por que li robessin. Aquí vam trobar la Santa Rita del segle XVII.

FARO (Algarve-Portugal): A la catedral hi ha una Santa Rita de fusta del segle XVII.

El mes d’octubre de 1997 vaig assistir al XVIè Congrés Nacional de Medicina Perinatal, celebrat a Cádiz. Quan  acabà, anàrem a passar uns dies a l’Algarve. La primera vegada que hi havíem anat fou l’any 1978;  el trobàrem molt canviat.

A la sagristia de la magnífica catedral de Faro (capital de l’Algarve), trobàrem aquesta Santa Rita del segle XVII.

Fa dos anys els nostres amics i col·laboradors Teresa i Pep Solé visitaren la catedral i la van tornar a fotografiar. Com es pot observar, l’havien restaurada.

SELAYA (Cantàbria): Al Santuari de Nuestra Señora de Valvanuz hi ha aquesta Santa Rita del segle XVII.

És una talla d’uns 80 cm d’alçada, feta de fusta. Sosté el crucifix amb la mà esquerra i la dreta és damunt el pit, cosa poc habitual. A l’hàbit hi ha  dibuixos i ribets daurats, i a sota es pot veure la puntera de les sabates, de color negre.

Aquesta foto fou feta pels nostres amics i col·laboradors, Sunsi i Romà Masot.

KOCHI (Kerala-Índia): Kochi (Cochin) és la ciutat més important de Kerala. Vol dir “reina del mar Aràbic”. Durant molts segles ha rebut vaixells d’ultramar amb gent que venia a fer negocis. Els que hi vingueren van portar la seva cultura i, per això, avui hi ha esglésies catòliques i protestants, palaus holandesos, sinagogues jueves i xarxes de pescar xineses. Actualment continua sent un dels ports principals de l’Índia.

El Febrer de 2011 visitàrem el barri jueu de Mattancherry. Hi havia moltes botigues d’antiquaris, algunes de gran qualitat. A la Jew Town, al carrer de la Sinagoga Padersi, vaig trobar una Santa Rita a la botiga Madonna Exports, The Classic. Era molt antiga i costava 40.000 rúpies (700 euros). Vaig oferir-ne la meitat i no acceptaren. Tampoc tenia ganes de carregar  Santa Rita a coll durant tot el viatge. Probablement la van treure d’alguna església portuguesa.

HERMIGUA (Gomera-Canàries): A l’església de Santo Domingo (també anomenada Convento de San Pedro) hi ha aquesta Santa Rita, del segle XVIII.

És l’escultura de més qualitat de l’illa, de fusta policromada, atribuïda a un escultor canari anònim i feta l’any 1724. La fotografia fou obtinguda pels nostres amics i col·laboradors Sunsi i Romà Masot.

MONTEHERMOSO (Cáceres): A l’ermita de San Antonio hi ha una Santa Rita del segle XVIII.

Montehermoso és un poble del nord de la província de Cáceres, a prop de la província de Salamanca.

El dia 20 d’octubre de 2011, el GPS em portà  a  la casa de Lines, el meu contacte al poble. Era una noia jove. A canvi del meu DNI em deixà les claus de l’ermita de San Antonio, que era als afores del poble, a la carretera de Aceituno.

No vaig poder obrir la porta de cap manera. Hi havia dos panys i en el primer ja vaig quedar aturat. Era una clau d’aquelles antigues, molt grossa. A 60 metres de l’ermita hi havia un xalet, on vaig trucar; en sortí  un home una mica més gran que jo i li vaig explicar el problema. Va ser molt amable perquè va venir a l’ermita i va aconseguir obrir les dues portes.

La Santa Rita era molt antiga, havia valgut la pena. Vaig estar una bona estona parlant amb el veí de l’ermita. Es deia Leopoldo, era de Soria i havia tingut, al poble, un negoci relacionat amb els ceps. De tant en quan hi venia a passar uns dies. Havia exportat ceps a tot el món i em va explicar moltes anècdotes. Una d’elles, que al Perú va agafar en auto-stop  dos membres de “Sendero Luminoso” sense saber que ho eren.

Quan jo ja marxava, em va parar per dir-me que la seva dona li acabava de dir que a Galícia, a Dacon (Ourense) hi havia una Santa Rita. Ja la tenia.

RABANAL DE LOS CABALLEROS (Palencia): A l’església de Santa Rita hi ha una imatge del segle XVIII.

Rabanal de los Caballeros (nom il·lustre), és al nord de la província de Palència, a 4 km de Cervera del Pisuerga. Havia descobert per internet que hi havia una església de Santa Rita, i el dia 5 de juliol de 2010 hi vam anar.  A l’Ajuntament em donaren el telèfon d’Antonio, que és el president de la Confraria de Santa Rita; ell em va dir que la clau de l’església la tenia Josefina, que vivia a l’entrada del poble en una casa solitària. Va ser molt fàcil. Defora la casa hi havia un gos enorme. Malgrat aquest imprevist, vaig ser capaç de trucar al timbre (per Santa Rita, qualsevol cosa...). El gos, ni es va immutar.

Josefina es una senyora gran però amb molta energia. A l’hivern viu a Cervera del Pisuerga i a l’estiu a Rabanal. En dir que érem de Barcelona ens explicà que un català havia comprat una casa del poble, precisament la que és al costat de l’església de Santa Rita. Dins l’església hi havia dues Santes Rites: una de senzilla, només entrar, i l’altra del segle XVIII, a l’altar Major, dins una capelleta.  Josefina ens va dir que a Cervera del Pisuerga també hi havia una Santa Rita i no entenia per què, el dia de la seva festa,  la gent de Cervera pujava a Rabanal. Doncs pujaven perquè segons ens van dir a la casa dels mossens (n’hi havia més d’un), a Cervera no hi havia cap Santa Rita. Qui ens hem de creure ?

PORTOBELO (Panamà): Al Museu de la Real Aduana hi ha aquesta Santa Rita del segle XVIII.

Portobelo fou descobert per Colon en el seu quart viatge. Ell la batejà amb aquest nom degut a la seva bellesa. És a la costa nord de l’istme de Panamà i, durant l’època colonial, fou una de les poblacions més importants d’Amèrica, el port per on van passar la majoria de riqueses que Espanya embarcà cap a Europa, procedents de la conquesta del sud d’Amèrica.

La Santa Rita fou fotografiada per Isabel quan va anar al Panamà el maig del 2014, a navegar per les illes de San Blas. Mentre estava veient el vídeo del museu va aparèixer la seva amiga Carme cridant: una Santa Rita, una Santa Rita!

MANILA (Filipines): Al museu de l’església de San Agustin hi ha dues Santes Rites del segle XVIII.

Les van fotografiar els meus amics i col·laboradors Sunsi i Romà Masot. No fou fàcil perquè estava prohibit fer fotos i hi havia un vigilant molt amatent. Sunsi el va distreure i Romà féu les fotos (febrer del 2013).