CAPÍTOL 134: LES SANTES RITES DE SABIOTE (JAÉN).

Sabiote és al centre de la província de Jaén. Amb Baeza i Úbeda formen el triangle del Renaixement. L’any 1972 fou declarat “Conjunt Històric-Artístic”.

El mes de gener d’enguany férem un viatge a Andalusia. Des de Barcelona havia contactat amb Luís Quirós, president de la Confraria de Santa Rita de Sabiote.  Al poble hi ha una Santa Rita a l’ermita de San Ginés, i una altra a l’ermita de Santa Rita que, en cotxe, és a mitja hora del poble.

El diumenge 30 de gener ens trobàrem amb Luís a l’ermita de San Ginés. De seguida vaig comprovar que, com jo, patia una “rititis” considerable. “Llevo a la ermita de Santa Rita con mi coche a todos los que me lo piden”, em va dir.

Juanito, àlies Luna (el de l’esquerra), ens obrí l’ermita de San Ginés. A la dreta, Luis Quirós, el president de la Confraria de Santa Rita.

A la dreta de l’altar major hi ha l’altar de Santa Rita; és clàssica i guapa. 

Tot seguit anàrem a l’ermita de Santa Rita amb el cotxe d’en Luís. “Su coche no está en condiciones de resistir el estado de la carretera”, em va dir.

Al vidre de la finestra del darrere del cotxe  hi havia un adhesiu de Santa Rita. 

A la part davantera, uns escapularis de Santa Rita.

La Confraria de Santa Rita de Sabiote consta d’uns 400 “hermanos”. Durant l’any es reuneixen per organitzar la festa que se celebra el mes de maig a l’ermita. Uns dies abans editen una revista relacionada amb la festa (Luís em va demanar que fes un escrit per publicar a la revista). El mes de setembre celebren la festa “chica”.

A mig camí de l’ermita paràrem per fotografiar la font de Santa Rita, una font que no raja, però la gent s’atura quan hi van el dia de la festa.    

L’ermita és al terme de Villacarrillo. Al principi, la Confraria guardava la imatge de Santa Rita al primer pis d’un petit “cortijo”, davant d’on ara hi ha l’ermita.

S’inaugurà l’any 1989. 

És rodona i davant de l’entrada hi ha una coberta per guardar-se del sol. Al voltant de l’ermita hi ha un espai amb arbres, on s’instal·len el dia de la festa, que se celebra el cap de setmana més a prop del 22 de maig. A més dels “sabioteños”, també hi va gent de la comarca. L’any que la festa no coincideix amb les comunions –em va dir en Luís-, hi van més de mil persones del poble. Una any va coincidir amb la final de la Champions, i els finalistes foren el Real Madrid i l’Atlético de Madrid. Luís, que és de l’Atlético, va posar una gran pantalla per veure el partit per televisió. Però Santa Rita no els va ajudar: el Madrid guanyà la Copa després de forçar la pròrroga l’últim minut del partit. Enguany, tampoc els va ajudar a les semifinals. ¿ Luis, serà Santa Rita del Real Madrid ?

A la porta de l’entrada de l’ermita encara hi havia els cartells de les dues festes de l’any anterior. 

Santa Rita presideix l’altar. 

Destaquen la gran corona, la banda damunt les espatlles, el llenç amb què aguanta el crucifix, dos grans rosaris a les mans i els llavis pintats de vermell. 

Al costat de l’altar hi havia tres estendards de Santa Rita.

A la paret de l’esquerra hi ha un armari on es guarden les bandes.

A la paret de la dreta hi ha un altre armari, que conté els exvots oferts pels fidels en agraïment a la Santa.

La romeria de Santa Rita és molt antiga. En un quadre, hi ha la convocatòria del dia 8 de maig de 1928. La festa començava a les cinc del matí, quan la Banda de la Romeria despertava els veïns.

També hi ha un quadre amb la moneda amb  què es va ennuegar una nena; l’expulsà després de pregar a Santa Rita.  

Fou un dia nuvolós. Quan vam tornar a Sabiote, vam parar per fer aquesta foto del poble: les oliveres en primer pla, la silueta del castell (segle XIII) i l’església de San Pedro (reedificada el segle XVI), els dos monuments més importants.

Els meus acompanyants no van venir a l’ermita i, mentrestant, visitaren el poble; els va agradar molt.

A l’església hi havia un gran pessebre animat, excepcional.

A la una del migdia ens vam acomiadar de Luís Quirós i Juanito (àlies Luna). Luís, moltes gràcies per la teva hospitalitat, i... ¡Viva Santa Rita!. I l’Atlético...