La
Costa Blava (en francès Côte d’Azur) és la zona litoral del sud de França que
va des de Cassis (30 km abans de Toulon) fins a Menton (frontera italiana). L’anomenada
Riviera Francesa va de Cannes a Menton i és la zona amb més “glamour”, lloc de
vacances de reis, estrelles de cine i mil·lionaris.
A
Cassis, un poble que ens agrada molt, no hi ha cap Santa Rita. De Cassis a
Toulon la vam trobar a Saint-Cyr-sur-mer (en català, Sant Ceri de Mar), Bandol
i Sanary-sur-mer.
SAINT-CYR-SUR-MER : A l’église de St-Cyr-sur-mer.
És una de les Santes Rites més originals. Al poble hi ha una platja molt llarga.
És l’única vila romana de la costa mediterrània francesa.
BANDOL : A l’église de St-François de Sales. És un
poble d’estiueig molt animat. Als turons que l’envolten s’hi cultiva la vinya
des de 600 anys abans de Crist.
SANARY-SUR-MER : A la paroisse de St-
Nazaire. És la Santa Rita que fa por. El poble té un port de pesca i un d’esportiu:
estan protegits del mestral per uns turons boscosos.
TOULON : És una de les rades naturals més
boniques del Mediterrani. És seu de la flota francesa del Mediterrani. Hi vam
trobar quatre Santes Rites.
Al
costat de la magnífica plaça de la Liberté hi ha la capella de Notre Dame de
l’Éspérance et Sainte Rita.
La senyora que hi
havia a la botiga de records ens assegurà que aquella era l’autèntica Santa
Rita de Toulon.
Les altres tres són al casc
antic :
Église de Saint-Louis:
té una bonica façana neo-clàssica. La Santa Rita és de les poques que porten un
llibre a les mans.
Cathédrale de
Sainte-Marie. La Santa Rita dels ulls blaus.
Église de St-François-de-Paula.
És davant l’Oficina de Turisme.
A Hyères, Le Lavandou
i Saint-Tropez no vam trobar cap Santa Rita.
SAINTE-MAXIME : A l’église de Sainte-Maxime. És a prop de
Saint-Tropez i atrau un turisme menys luxós.
SAINT-RAPHAËL : A l’église de
Notre-Dame-de–la-Victoire-de-Lépante, d’estil neo-bizantí.
A
Saint-Raphael hi hem estat moltes vegades perquè ens agrada molt. A més, és a prop de Saint Tropez i els preus dels
hotels no són tan cars.
Per la
“corniche” de l’Esterel (crida l’atenció el color vermell de les muntanyes), anàrem
fins CANNES, on comença la Riviera i
on ens esperaven tres Santes Rites :
Église
de Notre-Dame-d’Éspérance: És dalt del barri de Le Suquet, el casc antic de
Cannes.
Santa Rita és entrant a mà esquerra. Les espelmes de
Santa Rita són més cares (5 euros) que les dels altres sants (1 i 3 euros).
Hi ha una vista
magnífica de la ciutat i del port.
Église
de Notre-Dame-de-Bon-Voyage: És al costat de l’elegant Boulevard de la
Croisette, a prop del Palau dels Festivals i dels Congressos, on se celebra el
Festival Internacional de Cinema.
És una Santa Rita
molt original.
Église de St-Nicolas:
És lluny del centre, a la carretera que
va a Antibes.
A l’église de
l’Immaculée-Conception d'ANTIBES. Acabaven de tancar la porta principal i ens vam poder
colar per la petita porta de la dreta gràcies a l’amabilitat de la senyora
encarregada de tancar-la.
Al costat de
l’església hi ha l’antic castell on actualment hi ha el Museu Picasso.
NICE: La Chapelle de l’Annontiation o de Santa Rita és un
centre molt important de peregrinació (veure capítol 58: Principal centre de
devoció de Santa Rita a França). A la foto, una de les 6 Santes Rites que hi
ha.
VILLEFRANCHE-SUR-MER : És a prop de Nice, té un port utilitzat pels
creuers i iots de luxe.
A l’église de St-Michel
hi vam trobar Santa Rita.
Entre Nice i Mònaco
hi ha Èze, a qui vaig dedicar el capítol 141. A Mònaco li he dedicat el capítol 142.
MENTON : És una elegant estació turística tocant
la frontera italiana. Trobàrem Santa Rita a l’église de St-Michel, l’església barroca
més gran de la regió. És al casc antic, al Parvis Saint-Michel, una plaça de
dos nivells, des d’on hi ha una vista magnífica.
En aquesta zona de
la Costa Blava he trobat algunes de les
poques Santes Rites que porten un llibre a la mà i, a més, s’assemblen
molt : són a les églises de St-Michel de Villefranche-sur-mer i Menton;
l’église de Ste-Dévote de Monaco (capítol 142) i l’église de St-Louis de
Toulon. Són les Santes Rites cultes (capítol 37).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada