En el capítol 35 vaig publicar les
ermites de Santa Rita de Catalunya. Avui toquen les de la resta de la península
ibèrica.
ERMITA DE SANTA RITA
DE A SIOTA (OURENSE).
És a prop
de l’autovia que va de Puebla de Sanabria a Santiago de Compostela, al costat
del poble Xunqueira de Ambia (30 km abans d’arribar a Ourense). Ens deixà la
clau una velleta, que vivia a la casa del davant, que només parlava gallec.
Santa Rita era a l’altar Major,
acompanyada per dos Sant Antonis: el de Pàdua i l’Abat. Quan vam marxar ens quedà el dubte de si
havíem apagat la llum...
ERMITA DE SANTA RITA
D’ARMESES (OURENSE)
La parròquia d’Armeses forma part
del concello de Maside, a 23 km al nord-oest d’Ourense. L’ermita és dalt de la
muntanya de Rega i només l’obren el dia de la romeria (el diumenge després del
22 de maig).
Era tancada; vaig fer la foto per la
finestra, després de treure les fustes que la tapaven. Aquests són dos
fragments de la pregària a la Santa Rita d’Armeses: “Tódo-los veciños de
Armeses, querémoslle a Santa Rita, cando temos un problema, ela dil sempre nos
quita”. “Alerta e vixiante, de noite coma de dia, a calquera hora que a chames,
ella é a luz que sempre nos guía”.
ERMITA DE SANTA RITA DE MOTA DEL CUERVO (CUENCA)
Mota del
Cuervo és a la província de Conca, a la ruta de Don Quijote, al centre de
Castilla-La Mancha. Arribàrem un diumenge al migdia. Margarita, que era al mig
del carrer en una paradeta del Domund, ens obrí l’ermita.
Santa
Rita presideix l’altar Major.
A l’altar
de la paret de l’esquerra hi ha una altra Santa Rita.
A Mota del
Cuervo celebren la festa de Santa Rita més important de la província de Conca.
Margarita ens donà el programa d’aquell any. Era l’hora de dinar i vam anar al
restaurant “Don Quijote” (una estrella Michelin). El cambrer ens recomanà l’espatlla de xai
rostida. Si senyor!
ERMITA DE SANTA RITA
DE SAN CLEMENTE (PONTEVEDRA)
De Caldas
do Reis vam anar a buscar l’ermita de Santa Rita, que és a pocs quilòmetres. El
que va costar fou trobar qui tenia la clau. Quan el vaig trobar (a uns quants
quilòmetres de l’ermita), em va dir: “A usted no le conozco de nada para
dejarle las llaves”. Tenia raó. Li vaig oferir el meu DNI, va veure que tenia
cara de bon jan i em deixà la clau.
La Santa
Rita és molt original i aguanta un dels crucifixos més grans.
ERMITA DE SANTA RITA DE BARREDO (ASTURIAS)
Barredo
pertany a la parròquia de Leces i al conceju de Ribadesella. L’ermita era
tancada, el poble és a 300 metres i només hi ha tres cases. A la primera que
vaig trucar hi vivia la filla de qui tenia la clau.
Santa
Rita estava acompanyada de Sant Antoni i Sant Roc. Quan vaig tornar la clau, la
noia em va dir que era l’única Santa Rita de la comarca, i que el dia de la
festa tothom venia a Barredo.
ERMITA DE SANTA RITA DE VILLARALTO (CORDOBA)
Villaralto és a la província de Córdoba, entre Pozoblanco i Hinojosa del
Duque. Abans d’entrar al poble vaig passar per davant de l’ermita, que era
tancada. El poble és molt petit. Sabia que Maravillas, que viu al carrer de San
Pedro, en tenia la clau. El carrer estava tallat perquè precisament feien obres
a casa seva. Un paleta li va dir que volia visitar l’ermita i em donà la clau
sense cap problema.
Santa Rita és de les clàssiques.
ERMITA DE SANTA RITA DE NARILA (GRANADA)
A l’Alpujarra de Granada vam visitar Lanjarón, Orgiva, Pampaneira i Capileira (foto).
Vam dinar a Trévelez al “Mesón Joaquín”, naturalment, ple de pernils.
L’amo acabava d’arribar d’un viatge a Itàlia. Criticava que els viatges
organitzats van massa ràpids: “Había sitios en que me hubiera quedado 15 días”.
“Pero hay que llevar un montón de dinero...” va afegir. Li vaig comentar que
volíem visitar l’ermita de Narila. Ens digué que Narila era un veïnat de
Cadiar, i que si teníem problemes anéssim a la gasolinera, l’amo de la qual, Cándido,
havia sigut alcalde molt de temps i ens ajudaría.
La
gasolinera de Cadiar era tancada. Vam arribar a Narila a l’hora de la migdiada
i no hi havia ningú al carrer, silenci sepulcral, semblava un poble abandonat. A
la plaça de l’església hi ha una font blanca com les parets de les cases.
Al cap
d’una estona vaig sentir un soroll: una velleta sortia de casa seva. Eureka!
L’ermita de Santa Rita és dalt d’un petit turó: “Vaya a aquella casa y Encarnación
le dará la llave”. Des de l’ermita hi havia una vista magnífica del poble.
Era una
Santa Rita enjoiada.
Quan vaig
tornar a la plaça del poble, Isabel s’havia espavilat i li havien obert
l’església del poble, on hi havia una altra Santa Rita. El veí em va dir que
abans de la guerra hi havia un altar preciós. “Yo era pequeño, pero recuerdo que sacaron el altar y
lo quemaron en la plaza”. Li vaig preguntar qui va ser. “Unos que llegaron de
Motril”.
ERMITA DE SANTA RITA DE FUENTE DEL MAESTRE (BADAJOZ)
Vaig
arribar a Fuente del Maestre a les 4 de la tarda d’un mes d’octubre. No hi
havia ningú pels carrers i feia molta calor. L’ermita era tancada. Quan vaig
trucar al mossèn des de Barcelona, em digué que si tenia algun problema l’anés
a veure. Fou molt amable. La clau la tenia el fuster que hi ha al costat de l’ermita.
Va estar encantat de la vida d’ensenyar-me l’ermita. Malgrat que és coneguda
com l’ermita de Santa Rita, a la paret hi diu: “Ermita de Nuestra Señora del
Buen Suceso”. A dins hi havia dues Santes Rites.
La més
moderna és a l’altar que hi ha entrant a mà dreta.
L’altra,
que va vestida amb roba, és al costat de l’altar Major. El fuster m’explicà que abans era a la
sagristia i que la gent hi entrava per veure-la, perquè era la preferida. Al
final, el mossèn es cansà de que li entressin a la sagristia i li va buscar un
forat al costat de l’altar Major.
ERMITA DE SANTA RITA
DE SABIOTE (JAÉN)
El capítol 134 fou dedicat al poble
de Sabiote.
ERMITA
DE SANTA RITA D’EVORAMONTE (ALENTEJO-PORTUGAL)
Evoramonte és un poblet medieval
entre Estremoz i Èvora. Els meus amics i prolífics col·laboradors Romà i Sunsi
Masot, foren els que la descobriren.
A l’entrada hi ha aquesta petita
Santa Rita envoltada d’ex-vots.
La Santa Rita de dins és la típica
Santa Rita portuguesa.
________
Aquestes són les ermites de Santa Rita que tinc
fitxades a la península ibèrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada