CAPÍTOL 155: SINGAPUR, FA 40 ANYS.

Singapur és al centre del sud-est asiàtic. Limita al nord amb Malàisia i al sud amb Indonèsia. 

Està format per 64 illes; la principal és l’anomenada illa de Singapur. Només té 700 km2 i, actualment, 5 milions d’habitants d’origen molt divers (el 76% són xinesos). És el país més petit del sud-est asiàtic.

No van ser independents fins l’agost de 1965. En 50 anys han passat de ser un país pobre a un dels més rics del món.  Quan nosaltres hi vam ser, feia 12 anys que era independent i ja tenia una de les tres refineries més grans del món.

Dels cinc països que visitàrem en aquest viatge, Singapur era el més avançat i el més civilitzat. 

Era el país amb millor informació turística. 

Anàrem de Jogyakarta a Jakarta i allí vam canviar d’avió fins a Singapur.

Ens allotjàrem a l’hotel Mandarin-Singapore, a l’Orchard Road. Era a  l’avinguda principal, on hi havia els hotels i les botigues. Fou el primer hotel que es construí en aquesta avinguda (any 1970).

Tenia 700 habitacions de gran confort i al pis 37 hi havia un restaurant giratori.

Vista panoràmica des de l’habitació.    

Edifici de l’Orchard Road, felicitant les festes de Nadal. 

Era una ciutat molt neta. A qui tirava un paper a terra li podia caure una multa de 500 dòlars: “Keep Singapore clean NO LITTERING Fine 500$”. 

Al port, al Parc Merlion, hi havia la icona de la ciutat. És meitat peix i meitat lleó.

A prop, hi havia una altra estàtua més gran de Merlion.

Vam anar a Chinatown.

Parada de verdures a Chinatown.

Parada d’animals exòtics al mercat de Chinatown: tortugues, serps...

El Mont Faber és un turó d’uns 105 metres d’alçada, amb una vista panoràmica de l’illa Sentosa.

Un grup de nens uniformats i molt polits, al mont Faber.

Al jardí botànic hi havia tot tipus de plantes tropicals. 

L’orquídia és la flor nacional. Al jardí botànic n’hi havia 2.000 espècies diferents. 

El Tiger Balm Garden (Jardins del bàlsam del tigre) és un jardí públic construït l’any 1937 per la família Aw, creat per promocionar els productes Tiger Balm fabricats per la família.

Hi havia més de mil estàtues i 150 diorames que transmeten els valors tradicionals xinesos.

Podies trobar des de Buda...    

... a Confuci.

Passant per l’Spanish Corner.

Estava ple de nens.    

Una tarda anàrem al port amb el tramvia a comprar “l’últim crit” en rellotges, que a Barcelona encara no havien arribat.

Una nit anàrem en “trishaw” (bici-taxi) a l’hotel Raffles, el millor exponent de l’època colonial.

Vam beure un “Singapore Gin Sling”. Al posa-vasos hi havia la recepta.

Una altra nit vam sopar en una plaça que durant el dia era un pàrquing i a partir de les 7 de la tarda es convertia en un restaurant a l’aire lliure, molt freqüentat pels nadius.

Casa del jade: museu particular.    

Monument als morts de la Segona Guerra Mundial.

L’esplanada, on hi havia els edificis colonials. 

Agafat “in fraganti” mentre tirava un paper a la paperera. Darrera l’edifici de la Cort Suprema.

I amb aquesta foto sota la palmera, ens acomiadem de Singapur.

Des de Singapur vam anar a Bangkok, proper i últim capítol d’aquest viatge.