Les comarques de Castelló (en vermell) limiten al nord amb Tarragona, a l’oest amb Terol, al sud amb València i a l’est amb la Mediterrània. He trobat 28 Santes Rites a les poblacions de les següents comarques:
ELS PORTS
PORTELL DE MORELLA: L’església era tancada. Només hi ha 200 habitants i la primera persona que vaig trobar em portà a la casa de la cunyada de l’ex-capellà, que és qui tenia la clau.
FORCALL: A Forcall hi ha dues Santes Rites: una a la sagristia de l’església; l’altra, a l’ermita de la Verge de la Consolació.
L’ALT MAESTRAT
VILAFRANCA DEL MAESTRAT o DEL CID: Santa Rita era amagada dalt d’un altell amb d’altres imatges de l’escola d’Olot.
BENASSAL: A principis del segle passat el meu avi matern anava al balneari de Benassal a prendre les aigües perquè tenia còlics renals. Jo fa més de 30 anys que només bec Aigua de Benassal, i des de llavors no he tingut cap més còlic. El maig de l’any passat vam ser a Benassal i em va decebre: el balneari estava tancat i no hi havia ningú pels carrers. Va sortir un noi del balneari, era l’administrador i ens va dir que obrien el mes de juny. Havia nascut a Barcelona, venia als estius a Benassal, es va casar amb una noia del poble, i es convertí en un benassalenc més.
Haguérem d’esperar que obrissin la planta embotelladora per veure les ampolles en acció.
Vaig tenir el consol que a l’església de l’Assumpció vaig trobar Santa Rita.
EL BAIX MAESTRAT
SANT MATEU: És la capital històrica del Maestrat. Hi vam ser per primera vegada el mes de gener de 2005. Ens vam enamorar de la plaça Major i de la font que hi ha.
Llavors l’església arxiprestal estava en obres, però a l’església del convent de Santa Anna (de les Agustines) vam trobar aquesta Santa Rita.
Hi vam tornar el mes de maig de l’any passat. Vam fer la visita recomanada per l’Oficina de Turisme. A la foto, la plaça de la Mare de Déu de la Font (del segle XV).
Al costat de l’església del convent de Santa Anna hi ha una botiga anomenada ”El horno de las monjas”, on venen pastes de fabricació pròpia. Vam comprar els “Sospirs de Santa Rita”. Ens va atendre una novícia molt guapa, d’ulls blaus, de nom Raquel. Va sortir el tema de Santa Rita i em digué que al convent del noviciat n’hi havia una. Al noviciat no s’hi podia entrar i la Santa Rita era massa grossa per treure-la. Ella va fer la fotografia amb la meva màquina.
CÀLIG: La novícia de Sant Mateu ens informà que a l’església de la Mare de Déu del Socors de Càlig hi havia una Santa Rita. Vam tenir sort, perquè eren quasi les dues del migdia i l’església era oberta.
VINARÓS: L’any 1999 vaig fotografiar la Santa Rita de l’església de l’Assumpció. Era en una fornícula col·locada a molta alçada. L’any passat l’havien canviat de lloc. Ara és a l’entrada de la Capella de la Comunió.
A la paret del número 3 del carrer de Santa Rita, hi ha una ceràmica amb la santa.
A l’església de Santa Magdalena vam trobar la tercera Santa Rita de Vinaròs.
BENICARLÓ: El mes de gener de 2005 vam fotografiar la Santa Rita de l’església de Sant Bertomeu, mentre al carrer celebraven la festa de la carxofa.
PEÑISCOLA: Santa Rita és a la capella del Santíssim de l’església de Santa Maria.
SANTA MAGDALENA DE PULPIS: Un diumenge al matí del febrer de 2005, vam ser a l’església de Santa Magdalena de Pulpis. Al bar de la plaça, de nom “Lola”, set homes estaven esmorzant a base de llom a la planxa, ous ferrats, truites, sèpia a la planxa, vi i conyac...
ALCALÀ DE XIVERT: El més important del poble és l’església de Sant Joan Baptista. Vaig poder-hi entrar aprofitant una visita turística, i a dins m’esperava Santa Rita.
LA PLANA ALTA
CASTELLÓ DE LA PLANA : Hi ha tres esglésies on hi ha Santa Rita. La més important és la de Sant Agustí.
La segona és a l’església de Sant Vicenç Ferrer.
La tercera és a l’església de la Trinitat.
BENICÀSSIM : El mes d’octubre del 2009 vam anar en bicicleta de Benicàssim a Orpesa del Mar.
Vam aprofitar per fotografiar aquesta Santa Rita, l’única imatge que hi havia en una església inacabada, sense nom, que era al mateix edifici on vivien els mossens.
LA PLANA BAIXA
BORRIANA:Vam ser a Borriana quan estaven celebrant les festes de Sant Blai. A la parròquia del Salvador vam trobar aquesta Santa Rita.
A l’església de San José o de les Carmelites, aquesta altra.
LA VILAVELLA : A la Santa Rita de La Vilavella li vaig dedicar el capítol 24: “Definitivament Santa Rita és del Barça”.
NULES: La capella de la Verge dels Desemparats i de Santa Rita, és en una barriada dels afores de Nules. Pilar, que viu al davant, és qui en té la clau; com que encara anava en bata, fou un “self-service”.
LA VALL D’UIXÒ: L’any 2016 La Vall d’Uixò celebrà els 225 anys del campanar de l’església de l’Assumpció. Un dels actes fou la “I Crono pujada al campanar”, amb un desnivell de 37 metres i 113 escales. El segon classificat fou Marc, el jove mossèn de la parròquia.
Marc és fill de la meva germana Ramona. El mes de gener d’enguany li vam fer una visita i vam poder fotografiar dues Santes Rites: una, a l’altar de Fàtima.
L’altra, al Museu de la Sagristia.
A l’altra parròquia de La Vall, el Sant Àngel Custodi, també hi ha Santa Rita.
ONDA: Mentre esperàvem que obrissin l’església de l’Assumpció vam seure en un bar de l’agradable plaça Almudí, al centre històric d’Onda.
Vam estar de sort, Santa Rita era a l’última capella, la del Sant Crist.
Per acabar, vull recomanar quatre llocs de Castelló. No hi ha Santa Rita però paga la pena:
Vilafamés.
L’ermita de Santa Llúcia d’Alcossebre.
La Cova dels Cavalls i el Museu de la Valltorta de Tirig.
El Santuari de la “Cueva Santa”, a Altura (a prop de Sogorb): recordeu aquella cançoneta: “Que llueva, que llueva, la Virgen de la Cueva, los pajaritos cantan...”? Doncs és aquesta cova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada