A Europa hi ha sis microestats sobirans que són, de més petit al més gran: Il Vaticano (0,44 km2), Monaco (2 km2), San Marino (61 km2), Liechtenstein (160 km2), Malta (316 km2) i Andorra (468 km2). Enguany vam ser al que ens faltava: San Marino.
És a Itàlia, entre les fronteres de les regions d’Emilia-Romagna i Le Marche. Consta de vuit poblets (anomenats castelli) i la Cittá di San Marino. Ocupa el vessant de la muntanya Titano, de 739 metres d’altura.
És el tercer Estat més petit d’Europa i el cinquè del món. Té 61 km2 i 33.000 habitants. Es parla l’italià i el romagnolo. És la República més antiga del món: fou fundada el segle IV, i el segle XIII fou declarada república. Durant 9 segles no ha canviat el sistema polític. Sempre ha sigut lliure, com certifica la seva bandera.
S’arriba a San Marino per l’autoestrada 14, sortint per Rimini Nord o Rimini Sud. Es pot aparcar el cotxe a Borgo Maggiore i pujar al centre històric amb telecabina. També es pot aparcar el cotxe en un dels pàrquings que trobes a la carretera, i continuar fins al centre històric en ascensor. Nosaltres deixàrem el cotxe al pàrquing número 9.
L’any 2008, el centre històric fou declarat Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO.
La porta de San Francesco, també anomenada Porta del Paese, és l’entrada oficial. És per on vam entrar.
La Chiesa e Convento di San Francesco, al costat de la porta d’entrada, és la més antiga de l’Estat (any 1361). No hi ha cap Santa Rita.
Anant a la piazza della Libertà, vam passar per la piazza Garibaldi.
La piazza della Libertà és el rovell de l’ou, on hi ha el Palazzo Pubblico, seu del govern de la República.
Al mig de la plaça hi ha una font amb la estatua della Libertà, símbol de San Marino.
Des del balcó panoràmic de la plaça es poden veure els turons de Montefeltro.
Al centre històric hi ha moltes escales i carrers costeruts.
Salita alla Rocca és el carrer que porta a la torre de Guaita.
Hi ha tres torres (Guaita, Cesta i Montale), des de les quals hi ha unes vistes magnífiques. Nosaltres només anàrem a la torre de Guaita, també anomenada Prima Torre i Rocca.
Des de la torre de Guaita es pot veure la plana que arriba fins al mar Adriàtic (10 km.).
La Basílica de San Marino, d’estil neoclàssic, és a la piazza Domus Plebis. Conserva les relíquies de San Marino.
San Marino és a l’altar Major i llueix la inscripció Libertas, el símbol de San Marino.
També hi ha aquesta estàtua (Cristo risorto), obra de Leonardo Luchi (any 2010).
A mi, el que més em va agradar fou la Santa Rita que hi ha entrant a mà esquerra.
A Il Cantone arriba la telecabina provinent de Borgo Maggiore.
Detall de Il Cantone.
A Il Cantone també hi ha la Cava dei Balestrieri (cantera dels Ballesters) d’on es va extreure la pedra per restaurar el Palazzo Publico (segle XIX).
També hi ha l’estàtua dedicada a les víctimes del bombardeig del dia 26 juny de 1944.
A San Marino hi ha uns museus molt especials: Museo dei Vampirii Museo delle Tortura.
Vam dinar al restaurant “La Taverna”, el més conegut; és a la piazza della Libertà.
Però també n’hi ha d’altres, amb vistes espectaculars.
Dels sis microestats europeus, he trobat Santa Rita a San Marino, Monaco i Malta. Amb San Marino, ja sumen 35 els països on tinc fotografiada Santa Rita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada