dilluns, 28 de gener del 2019

CAPÍTOL 183: LES SANTES RITES DEL VENETO.



La regió del Veneto és al nord-est d’Itàlia. 


El capítol 106 el vaig dedicar a les deu Santes Rites de Venezia (la capital). De deu, set eren pintures.

PADOVA


És la ciutat de Sant’Antonio dit de Padova, malgrat que va néixer a Lisboa.


Hi ha una de les obres més importants de la pintura italiana: la capella degli Scrovegni, de Giotto. Hi havia una llista d’espera de quatre hores. Qui ens va vendre les entrades fou molt amable, perquè malgrat la llarga cua, ens dedicà temps per explicar-nos on era la chiesa de San Canziano, on hi havia Santa Rita. 


L’altar de Santa Rita de la chiesa de San Canziano.


A més, hi vam trobar aquest estendard i cinc quadres de la Santa. 


Tot seguit anàrem a la chiesa de Santa Rita. A la seva capella  hi ha aquesta escultura de bronze.


A més a més d’aquesta Santa Rita de color blanc, hi ha tres quadres de la Santa. 

MESTRE

En un dels viatges a Venezia ens allotjàrem a la ciutat de Mestre, que és al costat. Des de Mestre a Venezia s’hi pot anar en tren en un tres i no res.


La parocchia de Santa Maria Immaculata de Lourdes  és al carrer principal. Hi ha un excel·lent mosaic de Santa Rita.


A l’altar Major de la chiesa de Santa Rita hi ha aquest preciós quadre de la Santa. 


Darrera de l’Altar Major  hi ha un gran mural. 

El recepcionista de l’hotel de Mestre ens recomanà el restaurant Befi Venezia, que és al costat. Ens digué que preguntéssim per Alfonso. Era un dels quatre germans propietaris del restaurant, que competien a veure qui era patològicament més obès. A la paret hi havia una fotografia dels quatre germans amb la mamma.  Alfonso, després
d’explicar-nos la seva vida, ens recomanà com una gran cosa un antipastode peix fred i calent que no era res de l’altre món. El peix espasa al forn no valia res. Ho va salvar la sèpia veneciana, que era molt tendra. El restaurant l’omplien els clients de l’hotel i un grup d’alemanys grandets que feien molt de xivarri.

TREVISO


A la chiesa San Leonardo  hi ha aquest quadre de Santa Rita que ens va fotografiar Verònica Maynés, la professora de piano d’Isabel.

PORTOGRUARO


Vam arribar quan faltaven deu minuts per les nou del matí. Quan vam sortir del Duomo vam veure que un gran grup de persones, amb  estendards i una banda de música, arribava a la plaça del costat. Es van col·locar en forma d’una U davant d’un monument. 


Mentre tocaven l’himne italià, l’alcalde (un home alt com un Sant Pau) ajudat per una senyora, va posar una corona al monument. 
Vam parlar amb una noia policia que era de Sicília, i ens explicà que era la festa dels donants de sang de Portogruaro. Els estendards representaven  cada barri o Associació. N’hi havia molts. A Sicília, la gent no és tan generosa a l’hora de donar sang (digué la policia).


Tot seguit anàrem a la chiesa de Santa Rita que és al defora de la ciutat. 

LIMANA


És un poblet a prop de Belluno, que té les Dolomites de fons. A 9 km del poble, a la carretera que va a Val Morel,hi ha el capitello de Santa Rita. Aquesta capella està relacionada amb una història que va escriure Dino Buzzati(1906-1972), periodista, escriptor i pintor de Belluno


Dins la capelleta hi ha una estàtua i un quadre de Santa Rita.


A més, una còpia d’un quadre de la Santa pintat per Dino Buzzati.


L’endemà al matí vam anar al Palazzo Comunale(l’Ajuntament), on sabia que hi havia el quadre original pintat per Dino Buzzati. A la planta baixa hi ha aquest gran cartell que fa referència a la història que va escriure el pintor.



El quadre original és al despatx del sindico (l’alcalde). La funcionària que ens va atendre a l’entrada no en tenia ni idea.


Limana vam dormir a l’hotel Piol, un lloc “démodé”. Totes les parets eren plenes de quadres de tots els mides, fins i tot a les habitacions.  El propietari era un home molt vellet i grassonet que manava molt. A qui no deixava manar era al seu fill, que ja tenia una edat. No podia connectar-me al wi-fi. Després d’intervenir unes quantes persones i donar-li moltes voltes, s’adonaren que el wi-fi que m’havien donat no era el de l’hotel. Durant la nit, amb la finestra oberta, vam viure una tempesta de primera divisió. 

FELTRE


A l’altar Major de la  chiesa de San Giacomo Maggiore hi ha aquest mural.


A la cripta, hi ha la capella de Santa Rita. A l’altar, una estàtua.


A les parets, uns murals amb escenes de la vida de la santa.

CALTRANO I TEZZE DI CALTRANO


El capítol 173 el vaig dedicar a Caltrano i Tezze di Caltrano. A la foto la Santa Rita de Tezze di Caltrano. 
PIOVENE-ROCCHETTE


L’oratori de Santa Rita és al costat de l’Ajuntament.

SCHIO


Santa Rita no era a l’Oratori que tenia fitxat. L’havien traslladada a la capella que hi ha a l’entrada de l’església de Sant’Antonio Abate,que és al costat. 


Hi ha una estàtua de Santa Rita.


A més, quadres amb escenes de la seva vida.

LAZISE


La Santa Rita agenollada de la chiesa de San Nicolò la va fotografiar el meu amic Francesc Pla.

Al proper capítol, les Sants Rites de Lombardia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada