CAPÍTOL 216 : LES SANTES RITES CONFINADES.

Fa molts dies que estem confinats, però ara ja podem començar a sortir de casa. Hi ha algunes santes Rites que estan confinades tot l’any i només poden sortir el dia del seu sant (22 de maig).

SANAÜJA (La Segarra/Catalunya)

 Santuari de la Mare de Déu del Pla: Maria Rosa Argerich, de cal Sant Pare de Sanaüja, ens va escriure per fer-nos saber que al seu poble hi havia dues Santes Rites. La vam anar a veure i ens acompanyà al Santuari de la Mare de Déu del Pla, antic convent dels Agustins. A l’església hi ha l’única Santa Rita de Catalunya que porta un hàbit de roba. Tancada a la sagristia n’hi ha una altra, clàssica, que només surt el dia de Santa Rita i venen a veure-la molta gent de la comarca. 

FORCALL (Castelló/País Valencià)

 Església de l’Assumpció: sabíem que a l’ermita del poble hi ha una Santa Rita. Vam anar a l’església per demanar-ne la clau. El mossèn ens ensenyà la que tenen tancada a la sagristia. 

ROCHE (Murcia)

 Parroquia de Ntra Sra de los Dolores: quasi vam arribar a misses dites... El mossèn estava fent un sermó, molt original, interactuant amb els nens. Santa Rita era a la sagristia.

RUEDA (Valladolid/Castilla y León)

 Ermita del Cristo de las Batallas, o del Humilladero: és al carrer principal del poble. Sabia que hi havia una Santa Rita perquè l’àvia d’unes nenes que visitava havia sigut la practicant del poble. En entrar a l’ermita no en vam veure cap. Era a la sagristia. Abans de marxar de Rueda vam provar el seu famós vi a les “Bodegas Sanz”.

LA HABANA (Cuba)

 Iglesia de San Agustín: en aquest cas, Santa Rita era confinada en un despatx, amb altres imatges, perquè feien obres a l’església. 

LLORET DE VISTA ALEGRE (Mallorca/Balears)

 Església de Nostra Senyora de Loreto: per internet vaig descobrir que a la sagristia hi havia una imatge de Santa Rita. La dona que tenia la clau de la sagristia em digué que no n’hi havia cap. Era una sagristia molt gran, amb moltes imatges, però cap Santa Rita. Li vaig dir que obrís l’armari: la vam trobar allí, amagada. Això de l’internet és la pera! La vam treure de l’armari per fer les fotografies.

NARILA (Granada)

 Iglesia parroquial de San Esteban: vam anar a Narila per fotografiar la Santa Rita que hi ha a l’ermita. A la sagristia de l’església del poble n’hi havia una altra. El veí que ens l’obrí ens digué que abans de la guerra hi havia un altar preciós.“Yo era pequeño, pero recuerdo que sacaron el altar y lo quemaron en la plaza. Fueron unos que vinieron de Motril”.

ALFAZ DEL PI (Alacant/País Valencià)

 Església de Sant Josep: el mossèn m’havia dit que a la sagristia hi havia un quadro de Santa Rita que havia comprat un particular. Vam anar directament a la sagristia. 

MÜNNERSTAD (Alemanya)

 Klosterkirche St. Michael: per Internet vaig descobrir que hi havia una Santa Rita. M’ho confirmà Carin Ritcher, de l’Oficina de Turisme (Info Kultourismus im Schloss). Vaig anar a veure-la a l’Oficina. És una alemanya de més de cent quilos. El seu fill, més alt que ella, és monjo i ens acompanyà a l’església.En un altar hi havia un quadre d’una Santa Rita molt guapa.A la sagristia, hi ha la de la foto, que aguanta amb les mans un crucifix molt gros.

LOMBADA (Madeira/Portugal)

 Igreja de Santa Rita: arribàrem a les sis, hora en què començava la missa. Érem 15 persones i jo era l’únic home. L’església és nova, d’una sola nau, i només hi ha una imatge: la de Santa Rita. El capellà va anar per feina i en un quart d’hora va enllestir la missa. Vam anar a la sagristia a contar-li la nostra dèria i no ens va fer gaire cas. Però allí dins vam descobrir dues Santes Rites més, les confinades.

RIMINI (Emilia-Romagna/Italia)

Chiesa de San Agostino: era diumenge i vam visitar el centre històric, que estava tancat a la circulació dels cotxes. Vam entrar a la chiesa de San Agostino. No hi havia cap Santa Rita. Ella fou una monja agustina i, generalment, a les esglésies de Sant Agustí n’hi ha una. Vam fer una reclamació al mossèn. La tenia tancada amb clau a la capella de la sagristia i la va obrir per a nosaltres.

TRANI (La Puglia/Italia)

 Chiesa de San Toma: vam poder entrar a l’església gràcies a un italià que havia viscut set anys a Caracas. L’església era tancada; l’home va anar al lateral i va trucar a una porta d’on en sortí una persona que ens obrí l’església. A la sagristia hi havia una imatge i un quadre.

BARCELONA

 

 Església de Santa Maria de Gràcia: és de les últimes Santes Rites descobertes a Barcelona. A la sagristia. 

SAINTE RITA (Québec/Canada)

 Église de Sainte Rita: en aquest poblet del Québec, de nom Santa Rita, hi havia una imatge presidint l’altar Major. A la sagristia tenen aquest quadre (capítol 21). 

OLITE (Navarra)

 Iglesia de Santa María la Real: el dia que vaig visitar Olite feia molt de fred i no hi havia ningú pels carrers. L’única dona que vaig trobar em va dir que a l’església de Santa Maria, damunt dels confessionaris, hi havia una Santa Rita. Però no hi era. Una dona que estava guarnint l’església per a una boda em va dir que Santa Rita era a l’Ajuntament i que en aquell moment estava tancat. Estava de broma: era a la sagristia. 

SAN VICENTE DE LA SONSIERRA (La Rioja)

 Ermita de San Roque: tenen Santa Rita confinada a la sagristia. 

BIESCAS (Huesca)

 Iglesia de San Pedro: És a la sagristia i és l’única que aguanta dues creus amb les mans.

MONTIJO (Badajoz)

Iglesia de San Pedro: dins l’església no hi havia cap Santa Rita. Sort que hi havia el capellà: la santa era a la sagristia.