CAPÍTOL 225: LES SANTES RITES DE BASILICATA (ITALIA).

Fins ara he publicat Santes Rites de les següents regions italianes: Lazio (capítol 44), Sardegna (69), Sicilia (89), Piemonte (163), Umbria (169), Le Marche (171), Emilia-Romagna (172), Veneto (183), Lombardia (184), Liguria (185), La Puglia (223) i Calabria (224).

La regió de Basilicata és a la part meridional d’Itàlia. És una de les menys poblades i la més muntanyosa del sud de la península.

 

És entre Calabria, la Puglia i Campania. Només té 32 km de litoral marítim. És la regió on he fotografiat menys Santes Rites: només tres. 

                                     MARATEA

És l’única ciutat de Basilicata que hi ha a la costa del mar Tirreno, al golf de Policastro. Ens va agradar molt: la guia Michelin li posa dues estrelles. És un poble de 5000 habitants que ocupa la falda de la muntanya Bagio, mirant el mar.

A la part més alta de la muntanya hi ha la basílica de San Bagio. S’hi arriba per una carretera penjada a l’aire, amb viaducte inclòs, no apta pels que tenen vertigen.

                    Al punt més alt hi ha la imponent estàtua del Redemptor.

              Des d’on hi ha unes vistes espectaculars de la costa. 

Quan baixes de la muntanya trobes diverses entrades a Maratea. Li vam preguntar a un ciclista on era l’església del poble, i va contestar: quina? A Maratea hi ha 42 esglésies! 

    La primera església que vam trobar fou la chiesa dell’Immacolata. Era oberta.

         A dins hi havia una Santa Rita molt original, amb l’hàbit de roba. 

                                       TRECHINA

De Maratea anàrem per la carretera general en direcció a Lagonegro, on havíem d’agafar l’autopista. Vam passar per Trechina (2.400 habitants) on,  a la chiesa de San Michele vam trobar una Santa Rita agenollada, amb un àngel que li aguanta una corona d’espines damunt del cap. És de les poques Santes Rites amb una corona d’espines i de les poques que no té l’estigma al front.

                                   LAGONEGRO

  El poble de Lago Negro des de la carretera. Té 5.400 habitants.

Vaig aparcar davant l’església. Un guàrdia va fer sonar el xiulet  per avisar-me que allí no hi podia deixar el cotxe. Li vaig fer entendre amb senyals que hi estaria poca estona. A la Concattedrale di San Nicola hi havia una Santa Rita. També un angelet li aguantava una corona d’espines, però aquesta tenia l’estigma al front, petit, però el tenia. A l’altar no li falten canelobres…

 

A Lagonegro vam agafar l’autopista que ens portà a Salerno (regió de Campania), el proper capítol.