Només hi tinc fotografiades tres Santes Rites. Les primeres vegades que hi vaig ser encara no tenia rititis.
CHÂTEAUBRIANT
Église de Saint-Jean-de-la-Béré: És una església molt antiga. És als afores de la ciutat, al costat del cementiri.
Santa Rita és entrant a mà esquerra. Fou comprada per la família J. Pinon l’any 1929, i és obra de Jean Fréour.
És molt original: és de fusta de color marró; l’hàbit és diferent que el clàssic. La posició de les mans també; i no porta ni crucifix ni corona.
LA ROUXIÈRE
Église de Saint-Pierre de la Rouxière: És un poble de 1000 habitants. A l’Ajuntament em van contestar un e-mail confirmant que tenien una Santa Rita i que l’església era oberta, però s’havia de donar una puntada de peu a la porta, altrament no s’obria. No va caldre.
Santa Rita aguanta la corona amb la mà esquerra, com moltes de les franceses. Porta els llavis pintats.
A l’Ajuntament també em digueren que, quan anéssim al poble, Mme Annick Thareau, que viu davant de l’església, volia parlar amb nosaltres. No hi havia ningú a la casa, i una veïna ens confirmà que era la casa de l’Annick. De què volia parlar?
SOULLANS
Église de Saint-Hilaire: És un poble tocant a la costa atlàntica.
És de color blanc, amb la corona al braç esquerra. Era a la paret de la dreta, amb Santa Teresa i un altre sant -que podia ser Sant Jordi (molt poc freqüent a França)-.
Aquell dia anàrem a dormir a Les Sables d’Olonne, un centre d’estiueig. L’hotel Kyriad té una situació excel·lent (tocant al Remblai -luxós passeig marítim, davant de la platja-, i al barri del port). Eren les set de la tarda, estàvem a 29º i Isabel es va banyar amb la marea baixa. A la nit ens va acollir el restaurant “Le Clipper” del port. És terra d’ostres i de “peixots”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada