CAPÍTOL 239: LA SANTA RITA D’ISTANBUL (TURQUIA).

Istanbul és la ciutat més poblada de Turquia (més de 15 milions d’habitants).  És el centre històric, cultural i econòmic del país. Està ubicada  a l’estret del Bòsfor, que separa Europa d’Àsia, entre el mar de Màrmara i el mar Negre. La meva filla Belén hi va anar l’any 2018 i em va donar una alegria: a l’única església que va entrar hi havia una Santa Rita.

La Santa Rita d’Istanbul és a l’església de Santa Maria Draperis (en turc, Meryem Ana Draperis Latin Katolik Kilisesi). Fundada l’any 1584, és una de les parròquies catòliques més antigues d’Istanbul.  Els terrenys on hi ha l’església pertanyien a Clara Bratola Draperis, una dona genovesa que els donà per edificar-hi l’església. El nom del temple és un homenatge a la seva benefactora.

 

És al districte de Beyoglu, a l’avinguda Istiklâl  Caddesi, número 215. L’entrada del carrer és d’estil neoclàssic; hi ha una triple porta, coronada per una estàtua de la Verge.

Belén davant la porta del carrer. 

Un cop travessada la triple porta del carrer hi ha una escala que baixa fins a l’entrada de l’església. 

Belén davant l’entrada de l’església, al final de l’escala.

Al llarg dels segles l’església ha patit diversos incendis, guerres i terratrèmols. L’última restauració és de l’any 1904. L’altar és de marbre de Carrara i està adornat per una icona donada per la pròpia Draperis: és un dels pocs elements que sobreviuen de l’església original. És gestionada pels frares franciscans reformats i fan misses diàries en italià i, els diumenges, en castellà i coreà. És freqüentada per la colònia italiana d’Istanbul. 

L’altar de Santa Rita és entrant a mà esquerra

És una imatge clàssica. Està acompanyada per dos angelets  i als peus hi té dues roses. 

Curiosament, porta una corona damunt el braç esquerre, com les Santes Rites franceses, però en aquest cas no és de color verd. 

L’estigma d’aquesta Santa Rita és molt pronunciat. 

A l’altar de Santa Rita hi havia un ex-vot escrit en italià, de la família Reforzo, ofert el mes de desembre de 1954. 

CAPÍTOL 238: LES SANTES RITES DE BEIRUT (El LÍBAN).

Beirut és la capital del Líban,  oficialment República libanesa. És un petit estat de l’Orient Mitjà que limita al nord i a l‘est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina i a l’oest amb el Mediterrani. 

El Líban era conegut com la Suïssa d’Orient Mitjà fins que, els anys 70, va esclatar la Guerra Civil entre musulmans i cristians. Les explosions que es van produir al port de Beirut el dia 4 d’agost del 2020 van empitjorar encara més la situació delicada del país. 

Aquest capítol és possible gràcies als meus amics i més prolífics col·laboradors Romà i Sunsi Masot. L’any 2016 van visitar Beirut i van localitzar l’església de Santa Rita que jo tenia fitxada.

 

Església de Santa Rita:. A Beirut hi ha més d’una església dedicada a Santa Rita. Aquesta és a l’oest de la ciutat, al barri de Hamra, també anomenat Ras Beirut.  El centre del barri (Hamra Street) és un dels principals districtes comercials de la ciutat, conegut per les botigues de moda, hotels, restaurants, cafeteries i bars. Hi ha una animada vida nocturna. També hi ha la Universitat Americana de Beirut. És un dels barris on es reunien els poetes, escriptors, pensadors i filòsofs àrabs. Tot seguit, totes les imatges de Santa Rita que hi ha a l’església.

Primera estàtua: s’assembla molt a la imatge clàssica. 

Segona estàtua: aquesta porta la corona de color verd, característica de les Santes Rites franceses. Després de la Primera Guerra Mundial, França va administrar el Líban durant uns anys. I el nom de l’església és en àrab i en francès. 

Dins l’església hi havia algun escrit en francès; aquesta podria ser-ne l’explicació. 

Tercera estàtua: també porta la corona de color verd.

Primer quadre: a la primera foto, amb Sunsi,

Segon quadre: és molt semblant a l’anterior. 

Primer mosaic: amb Romà, vestit de culer.

Segon mosaic. 

Tercer mosaic: naixement de Santa Rita. 

Quart mosaic: Santa Rita i els fills amb el marit assassinat. 

Cinquè mosaic: entrada de Santa Rita al convent de Càssia.

Sisè mosaic: Santa Rita fent caritat.

Setè mosaic: la mort de Santa Rita.

La pregària de Santa Rita és escrita en àrab i en francès. 

Escrits en el Llibre dels Visitants. L’escrit d’en Romà deia el següent:  “Benvolguda Santa Rita de Beirut. Estem molt joiosos de saludar-te, especialment en nom del nostre bon amic Josep Ma Pujals i Ferrús, i tota la seva gran família de Rites. Ell és la persona que més ha divulgat el teu sant nom, arreu del món. Que les teves gràcies ens arribin als qui les esperen...  Romà i Sunsi Massot. Tarragona, Catalònia 25 de Novembre de 2016”.

El receptor d’almoines de Santa Rita. 

Per últim, Romà va fotografiar un quadre de Santa Rafqa, una religiosa de l’església catòlica Maronita, nascuda al Líban l’any 1832.