dimecres, 28 d’abril del 2021

CAPÍTOL 239: LA SANTA RITA D’ISTANBUL (TURQUIA).

Istanbul és la ciutat més poblada de Turquia (més de 15 milions d’habitants).  És el centre històric, cultural i econòmic del país. Està ubicada  a l’estret del Bòsfor, que separa Europa d’Àsia, entre el mar de Màrmara i el mar Negre. La meva filla Belén hi va anar l’any 2018 i em va donar una alegria: a l’única església que va entrar hi havia una Santa Rita.

La Santa Rita d’Istanbul és a l’església de Santa Maria Draperis (en turc, Meryem Ana Draperis Latin Katolik Kilisesi). Fundada l’any 1584, és una de les parròquies catòliques més antigues d’Istanbul.  Els terrenys on hi ha l’església pertanyien a Clara Bratola Draperis, una dona genovesa que els donà per edificar-hi l’església. El nom del temple és un homenatge a la seva benefactora.

 
És al districte de Beyoglu, a l’avinguda Istiklâl  Caddesi, número 215. L’entrada del carrer és d’estil neoclàssic; hi ha una triple porta, coronada per una estàtua de la Verge.

Belén davant la porta del carrer. 

Un cop travessada la triple porta del carrer hi ha una escala que baixa fins a l’entrada de l’església. 

Belén davant l’entrada de l’església, al final de l’escala.

Al llarg dels segles l’església ha patit diversos incendis, guerres i terratrèmols. L’última restauració és de l’any 1904. L’altar és de marbre de Carrara i està adornat per una icona donada per la pròpia Draperis: és un dels pocs elements que sobreviuen de l’església original. És gestionada pels frares franciscans reformats i fan misses diàries en italià i, els diumenges, en castellà i coreà. És freqüentada per la colònia italiana d’Istanbul. 

L’altar de Santa Rita és entrant a mà esquerra

És una imatge clàssica. Està acompanyada per dos angelets  i als peus hi té dues roses. 


Curiosament, porta una corona damunt el braç esquerre, com les Santes Rites franceses, però en aquest cas no és de color verd. 

L’estigma d’aquesta Santa Rita és molt pronunciat. 

A l’altar de Santa Rita hi havia un ex-vot escrit en italià, de la família Reforzo, ofert el mes de desembre de 1954. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada