CAPÍTOL 259: LES SANTES RITES DEL SUD DE GRAN CANARIA.

A Puerto de Mogán, Salinas del Matorral i Montaña la Arena, vaig descobrir per internet que hi havia una Santa Rita. Curiosament, cap de les tres són en una església. 

PUERTO DE MOGÁN

És un pintoresc poble mariner i d’estiueig del sud-oest de l’illa, construït al voltant d’un port pesquer i esportiu. És un dels llocs que més ens va agradar de Gran Canaria. 

La platja és davant del passeig, on hi ha un seguit de restaurants.

Hi vam anar cap al tard per veure la posta de sol. 

La petita capella de Santa Rita és a la plaça Rafael Neville (conde de Berlanga del Duero), al costat del port esportiu.

Hi havia tantes flors dins la capelleta que dificultava veure la santa. 

Un altre dia, de nit, vam tornar a Puerto de Mogán i la vaig tornar a fotografiar. Es pot veure una mica millor.

Però on es veu millor, és en aquesta foto que van fer l’any 2018 els amics Santi i Pilar. No estava tan tapada de flors.  

 

SALINAS DEL MATORRAL

És un poblet del sud-est de l’illa. No sortia al mapa que tenia i tampoc al GPS. A l’autopista vam sortir per anar a Juan Grande. En una benzinera (el gasoil costava 1 euro el litre), hi havia una estrangera que vivia a Salinas del Matorral i ens indicà el camí. Quan li vaig preguntar si hi havia una Santa Rita, contestà: “Si que hay una Santa Rita, però es una capilla muy pequeñita, que se ve des de la carretera”. 

El poble també és molt petit, unes casetes d’una planta a la vora del mar i a 100 metres d’una central tèrmica. Vam veure una capelleta, vam parar, però era dedicada a la Mare de Déu del Carme. 

Més endavant vam trobar la capelleta de Santa Rita. Vista des de la carretera. 

Vista per davant, amb el parc eòlic darrera.

 

La capelleta fou inaugurada per l’Associació de veïns el dia 22 de maig -festa de Santa Rita- de l’any 2010. 

Darrera de Santa Rita hi ha una xarxa de pescadors.

De la creu en pengen uns grans rosaris. 

 

MONTAÑA LA ARENA

Per anar a Montaña la Arena vam agafar la carretera que va per la costa, des de Pasito Blanco a Arguineguín. Des d’aquí vam agafar una carretera que puja fins una muntanyeta on hi ha el petit poble, d’unes quantes cases de planta baixa.

Vam tenir la sort d’ensopegar amb Luis, un noi d’uns 40-45 anys. Li vam preguntar per Santa Rita. Ens confirmà que hi havia una Santa Rita al poble però estava tancada. Vam insistir per saber si algú la podia obrir. Li vam caure bé i va estar fent trucades amb el mòbil fins que va aparèixer Begoña, una veïna,  amb la clau. Santa Rita era al local de la foto; al poble no hi havia cap església.

És un local petit on els veïns celebren els actes socials. Santa Rita era a la cantonada de l’esquerra.

És una Santa Rita clàssica, amb cara de nena.

Luis ens va fer aquesta foto i vam estar una bona estona parlant amb ell. El nom del poble es degut a que està en una muntanya d’arena, com es pot veure a la foto. Quan Luis era petit tota la muntanya era plena de tomaqueres. L’amo, un marquès, les va eliminar pensant en el turisme.  

Per acabar el capítol, unes fotos  del lloc més impressionant del sud de l’illa: les dunes de Maspalomas. 

CAPÍTOL 258: LES SANTES RITES DE LAS PALMAS DE GRAN CANARIA.

Las Palmas és al nord-est de l’illa. N’és la capital. Hi vaig trobar dues Santes Rites: una al barri de Vegueta i l’altra a la Playa de Canteras. 

 

PARRÒQUIA MATRIZ DE SAN AGUSTÍN Y SANTUARIO DE SANTA RITA

És al casc històric del barri de Vegueta, que fou l’origen de la primera ciutat fundada per la Corona de Castilla a l’Atlàntic, l’any 1478. 

És a la Plaza San Agustín número 5, unida al Palacio de Justicia pel campanar. 

Entrant, a mà esquerra, hi ha l’altar de Santa Rita. 

La imatge, d’autor anònim, genera molta devoció a la ciutat.

Als costats de l’altar hi ha l’oració a Santa Rita. 

L’altar Major està  presidit pel Crist Crucificat, obra de Rafael Bello. Als costats hi ha Sant Agustí i Santa Mònica, que era la seva mare. 

Del Santuari de Santa Rita vam anar a visitar la catedral, que és a prop. Pel camí vam prendre un cafè en un bar. Les dues cambreres eren molt divertides i van fer molta broma. Una d’elles ens va donar una galeta que va dir que era afrodisíaca. Li vaig dir que, si l’efecte era immediat, em posaria en un bon compromís... Vam quedar que l’endemà aniríem a explicar-li si havia funcionat. Vam riure molt. Això és bo. 

En sortir de la catedral, arribaren a la plaça de Santa Ana -on hi ha la catedral-  un grup de Pares Noel motoritzats.

Es van fer una foto davant la porta de la catedral, vigilats per l’escultura d’un gos. 

PARRÒQUIA DEL SANTISIMO CRISTO CRUCIFICADO

L’altra Santa Rita de Las Palmas és a la parròquia del Santísimo Cristo Crucificado, que és al carrer Arístides Briand 18.

Quan vam arribar estaven fent el sermó de la missa. Vam tornar al cap de 15 minuts... i continuava el sermó. Vam entrar i ens adonàrem que tots els feligresos eren xinesos; i el sermó era en xinès. 

Santa Rita és a la paret de la dreta. Els bancs que hi havia davant eren buits i vam seure allí. El sermó no s’acabava mai. Hi havia una columna que em protegia de la mirada del mossèn xinés. Ho vaig aprofitar per fer les fotografies de Santa Rita i poder alliberar-nos d’un sermó del que no enteníem res i no s’acabava mai.  

És una imatge clàssica.

Tot seguit vam anar a la platja de Las Canteras, que és a uns 50 metres de l’església.

És una de les millors platges urbanes del món. 

Amb l’escultura d’un pescador preparant un peix al passeig de la platja, acabem el capítol d’avui.