CAPÍTOL 259: LES SANTES RITES DEL SUD DE GRAN CANARIA.

A Puerto de Mogán, Salinas del Matorral i Montaña la Arena, vaig descobrir per internet que hi havia una Santa Rita. Curiosament, cap de les tres són en una església. 

PUERTO DE MOGÁN

És un pintoresc poble mariner i d’estiueig del sud-oest de l’illa, construït al voltant d’un port pesquer i esportiu. És un dels llocs que més ens va agradar de Gran Canaria. 

La platja és davant del passeig, on hi ha un seguit de restaurants.

Hi vam anar cap al tard per veure la posta de sol. 

La petita capella de Santa Rita és a la plaça Rafael Neville (conde de Berlanga del Duero), al costat del port esportiu.

Hi havia tantes flors dins la capelleta que dificultava veure la santa. 

Un altre dia, de nit, vam tornar a Puerto de Mogán i la vaig tornar a fotografiar. Es pot veure una mica millor.

Però on es veu millor, és en aquesta foto que van fer l’any 2018 els amics Santi i Pilar. No estava tan tapada de flors.  

 

SALINAS DEL MATORRAL

És un poblet del sud-est de l’illa. No sortia al mapa que tenia i tampoc al GPS. A l’autopista vam sortir per anar a Juan Grande. En una benzinera (el gasoil costava 1 euro el litre), hi havia una estrangera que vivia a Salinas del Matorral i ens indicà el camí. Quan li vaig preguntar si hi havia una Santa Rita, contestà: “Si que hay una Santa Rita, però es una capilla muy pequeñita, que se ve des de la carretera”. 

El poble també és molt petit, unes casetes d’una planta a la vora del mar i a 100 metres d’una central tèrmica. Vam veure una capelleta, vam parar, però era dedicada a la Mare de Déu del Carme. 

Més endavant vam trobar la capelleta de Santa Rita. Vista des de la carretera. 

Vista per davant, amb el parc eòlic darrera.

 

La capelleta fou inaugurada per l’Associació de veïns el dia 22 de maig -festa de Santa Rita- de l’any 2010. 

Darrera de Santa Rita hi ha una xarxa de pescadors.

De la creu en pengen uns grans rosaris. 

 

MONTAÑA LA ARENA

Per anar a Montaña la Arena vam agafar la carretera que va per la costa, des de Pasito Blanco a Arguineguín. Des d’aquí vam agafar una carretera que puja fins una muntanyeta on hi ha el petit poble, d’unes quantes cases de planta baixa.

Vam tenir la sort d’ensopegar amb Luis, un noi d’uns 40-45 anys. Li vam preguntar per Santa Rita. Ens confirmà que hi havia una Santa Rita al poble però estava tancada. Vam insistir per saber si algú la podia obrir. Li vam caure bé i va estar fent trucades amb el mòbil fins que va aparèixer Begoña, una veïna,  amb la clau. Santa Rita era al local de la foto; al poble no hi havia cap església.

És un local petit on els veïns celebren els actes socials. Santa Rita era a la cantonada de l’esquerra.

És una Santa Rita clàssica, amb cara de nena.

Luis ens va fer aquesta foto i vam estar una bona estona parlant amb ell. El nom del poble es degut a que està en una muntanya d’arena, com es pot veure a la foto. Quan Luis era petit tota la muntanya era plena de tomaqueres. L’amo, un marquès, les va eliminar pensant en el turisme.  

Per acabar el capítol, unes fotos  del lloc més impressionant del sud de l’illa: les dunes de Maspalomas.