CAPÍTOL 263: QUAN SANTA RITA TÉ ELS BRAÇOS OBERTS.

La Santa Rita clàssica sosté  el crucifix amb les dues mans i té els braços més o menys pegats al cos. Com exemple, les Santes Rites de Novara (Chiesa de Santa Maria al Monserrato), Mataró (Ermita de Santa Rita) i Boulogne-sur-Mer (Église de Saint Nicolas):

En aquest capítol veurem algunes Santes Rites que tenen els braços oberts i aguanten el crucifix amb una sola mà. No és habitual. 

Pamplona. Iglesia de San Agustín: Una Santa Rita molt elegant.

Salamanca. Iglesia de San Julián: Una Santa Rita envellida. 

Serradilla (Cáceres). Monasterio del Cristo de la Victoria: En una mà el crucifix i a l’altra una rosa molt grossa. 

Palermo (Sicilia-Italia). Chiesa di Santa Ninfa dei Crociferi: En aquest cas el crucifix és damunt del reclinatori. 

Ried-Brig (Valais-Switzerland). Ritakapelle: La Santa Rita suïssa no porta cap crucifix. 

Sevilla. Iglesia de San Nicolás de Bari: Veureu que les andaluses, a més del crucifix, aguanten a l’altra mà la palma, que és típica de les Santes Rites portugueses. 

Santa Cruz de la Sierra (Cáceres). Iglesia de la Vera Cruz: Una Santa Rita jove i molt mudada.

Cadaqués (Alt Empordà-Girona). Església de Santa Maria: A l’espectacular retaule barroc de Cadaqués hi ha una Santa Rita amb els braços oberts aguantant un gran crucifix. 

 

Llanes (Asturias). Basílica de Santa María del Conceyu: Va ser la primera Santa Rita amb els braços oberts que vaig fotografiar. Fa molts anys. 

Granada. Iglesia de San Pedro y San Pablo: És de les mudades. 

Santa Cruz (Rio Grande do Norte-Brasil). Santuario de Santa Rita: És la imatge de Santa Rita més gran del món. També és l’estàtua més gran de tot el continent americà, i la imatge catòlica més gran del món (50 metres d’alçada).

Palencia. Iglesia de las Agustinas Recoletas o Nuestra Señora de la Expectación: Amb una sola mà aguanta un crucifix prou gros.

Madrigal de las Altas Torres (Ávila). Convento de las Agustinas: És una Santa Rita molt antiga que no porta el crucifix. 

Jaén. Iglesia de Santa María Magdalena: És l’única andalusa que no porta la palma. 

Jerez de la Frontera. Iglesia de Santa María de Gracia o de Santa Rita: La creu en una mà i la palma a l’altra. 

Medina Sidonia (Cádiz). Convento de San Cristobal y Santa Rita: Quasi totes les Santes Rites amb els braços oberts van molt mudades. 

Segovia. Convento de la Encarnación (Agustinas): Si us hi fixeu bé, veureu que a l’ull dret té cataractes.  

Bierces (Asturias). Capilla de Santa Rita de la finca Sofelguera: És una imatge molt antiga. 

Soria. Iglesia de San Juan de Rabanera: A l’altra mà porta una rosa vermella. 

San Clemente (Pontevedra). Capilla de Santa Rita: Un gros crucifix, aguantat amb una sola mà. 

Copacabana (Bolívia). Basílica de Nuestra Señora de Copacabana: És al llac Titicaca i és la Santa Rita que tinc al lloc més alt (3.841 metres). 

Sanaüja (La Segarra-Lleida). Santuari de les Agustines: És de les poques Santes Rites catalanes que porten l’hàbit de roba. 

Sevilla. Iglesia de San Antonio Abad: El crucifix i una gran rosa. 

Luzerna (Switzerland). Ritaschwestern Kapelle: Aquesta és de fusta. 

Colmenar Oreja (Madrid). Iglesia de las Agustinas Recoletas.

 

Puerto de Santa Maria (Cádiz). Mayor Prioral: No porta crucifix.

Cervera del Rio Alhama. Iglesia de San Gil: Aquesta la va fotografiar la meva cunyada Anna. 

Palma de Mallorca. Església de la Transfiguració del Senyor de Gènova: Tal com posa els dits de la mà esquerra, podria ser que li faltés el crucifix que aguantaria amb aquesta mà. Aquesta Santa Rita me l’ha enviat la meva germana Ramona aquest mes d’abril.