LES IMATGES BLANQUES DE SANTA RITA

La gran majoria de Santes Rites porten l’hàbit negre de les agustines, siguin d’una peça (marbre, guix o fusta) o vagin vestides amb roba (molt poques). En aquest capítol mostraré les imatges de Santa Rita que són de color blanc de cap a peus. Només representen el 3,4% del total (31 de 900).

França té el patrimoni de les imatges blanques: 19 de 94 (20%).  Segueix Bèlgica amb 4 de 26 (15,3%). La resta, a Itàlia, 5 de 221 (2,2%) i a l’Estat Espanyol, 4 de 480 (0,8%).

Començarem per les Santes Rites de França. Junt amb les belgues són les més uniformes i tenen un color blanc més intens. A Paris, de les 17 trobades, 10 són blanques (58,8%). 



Paris. Eglise de St Eustache.



La primera imatge blanca de Santa Rita de França la vaig fotografiar a Paris el dia 26 de juliol de 1989 quan encara no m’havia agafat la dèria ritiana. Del dia 23 al 28 vam estar a Paris per assistir al XIX Congrés Internacional de Pediatria on vaig presentar una comunicació. Vam anar amb cotxe, que és la manera que més m’agrada de viatjar. D’anada vam passar per Toulouse, Rocamadour,  Limoges, Orleans i Chartres. De tornada per Bourges, Clermont-Ferrand, Le Puy-en-Velay (un descobriment per recomanar) i Narbonne.

En els Congressos mèdics, el primer dia reculls els llibres amb totes les ponències i comunicacions escrites. Si no presentes cap comunicació o no t’interessa la discussió de cap  tema en concret, te’ns l’alternativa de fer turisme. Jo vaig estar-hi el dia que va tocar la discussió de la meva comunicació i poca cosa més. Vam tenir temps per visitar el Museu Picasso (em va agradar molt però la segona vegada que hi vaig tornar, em va decebre); el Museu Carnavalet (sobre la història de Paris, molt interessant); una petita part del Louvre (sense comentaris); El Museu d’Orsay (molt bé, sobretot els impressionistes) i el cementiri Pere Lachaise, on estan enterrats Chopin, Georges Bizet, Oscar Wilde, Balzac i  Edith Piaf entre d’altres.

El dia 26 vam visitar Les Halles, que feia poc temps havien inaugurat. Ha estat construït on hi havia el Mercat Central de fruites i verdures que va ser enderrocat l’any 1971.  Allí mateix, hi ha la històrica église de Saint Eustache que té la particularitat de tenir un altar fet a base de fruites i verdures pels antics treballadors del mercat. Al sisè altar a mà esquerra  hi ha una imatge blanca de Santa Rita. En aquesta església van ser batejats Molière i Richelieu.

Ens vam acomiadar de Les Halles al famós restaurant “Au pied de cochon”: soupe a l’oignon i soupe de poissons de primer i dotze claire moyenne i un entrecôte de segon, regat amb un Beaujolais. Bon profit !

Com ja he explicat al capítol de les Santes Rites jacents, del 12 al 14 d’abril de 2002 vam estar a Paris amb les meves germanes Lola i Lourdes a cop de Talgo. Durant aquests dies vaig fotografiar les imatges blanques de Santa Rita de tres esglésies: St Nicolas des Champs, Saint Germain des Pres i la Basílica del Sacré Coeur.



Paris. Eglise de St Nicolas des Champs.



Paris. Eglise de St Germain des Prés.



Paris. Basílica del Sacré Coeur.



Del 30 d’abril al 5 de maig de 2008 vam fer la visita de Paris en bicicleta amb companyia de dos amics: Carme i Toni. Ell, físic nuclear i Creu de Sant Jordi, havia viscut molt de temps a Paris i encara conserva l’apartament situat a la place de Barcelone, tocant al riu Sena on la majoria de carrers porten nom d’artistes. Toni és un excel·lent cuiner i coneixedor dels mercats de Paris on trobar la millor relació preu-qualitat. Al seu apartament vam gaudir d’àpats històrics amb anècdota inclosa: un dia al matí vam recórrer amb les bicis les peixateries de Montparnasse per comprar les millors coquilles  Saint Jacques (vieiras). Toni portava les coquilles amb gel a una bossa penjada a l’esquena. Com es va mullar va donar la bossa a Carme i Isabel perquè tiressin el gel a una paperera i es va quedar amb la resta del peix. Toni va arribar el primer a l’apartament i va posar el peix a la nevera i va esperar que arribessin  les coquilles per cuinar-les. Resulta que Carme i Isabel havien tirat la bossa del gel amb les coquilles dins  la paperera. Toni va agafar un taxi i va anar directe a la paperera de Montparnasse i va recuperar les coquilles. El taxista devia al·lucinar. Vam riure molt. Aquest dia també vam menjar un peix anomenat “carrelet” que desconeixia.

Davant de l’apartament hi havia una parada del bicing. A través d’un màquina expenedora vam fer un contracte de 7 dies que va costar 5 euros per cap. Cada vegada que agafaves la bicicleta la primera mitja hora era gratis. A partir d’aquí s’havia d’anar pagant una quantitat cada mitja hora. Les bicis de Paris són millors que les de Barcelona i els carrils més còmodes. Vam comprar a un quiosc un llibret amb totes les parades de bicing de Paris.  Els carrils bus són molt amples i es pot circular en bici sense perill. Vam passejar pels llocs més emblemàtics de Paris,  vam anar a veure un ballet a l’òpera de la Bastille en bici i vam passar tot un matí recorrent els camins del bosc de Boulogne. I encara vaig tenir temps de fotografiar les imatges blanques de Santa Rita de les esglésies de N.D. d’Auteuil, St. Pierre de Chaillot, St. Pierre de Montrouge, Ste Odile, St Jean Baptiste de Grenelle i St Ambroise.



Paris. N.D. d'Auteuil.



Paris. Eglise de St Pierre de Chaillot.




Paris. St. Pierre de Montrouge.




Paris. Eglise de Ste. Odile.




Paris. Eglise de St. Jean Baptiste de Grenelle.




Paris. Eglise de St. Ambroise.



Les restants nou imatges blanques de França les vaig fotografiar a Còrsega (Ajaccio i Lavasina), Provença (Marseille), Languedoc-Roselló (Montpellier, Narbonne, Carcassone, Florensac i Trebes) i al Nord-Pas de Calais (Lille). A continuació alguns exemples.



Ajaccio (Còrsega): Eglise de St. Roch.




Florensac (Languedoc-Roselló). Paroise.




Lille. Eglise de St. Maurice.




Marseille. Eglise de St. Cannat.




Narbonne. Eglise de St Paul Serge.




Trebes (Languedoc-Roselló). Paroise.



Del dia 12 al 22 de juny de 2004 vam visitar Flandes i un petit tros de Valònia.  Bèlgica  és el segon país un hi ha proporcionalment més imatges blanques  de Santa Rita.



Kontik (Flandes). Santa Rita Parochie.

Bèlgica és un país petit i pots anar d’un lloc a l’altre amb molta facilitat gràcies a les autopistes que van a parar totes a la circumval·lació de Brussel·les. El dia 16 vam agafar l’autopista que va de Brussel·les a Antwerpen i 8 quilòmetres abans d’arribar vam sortir a Kontik.  De seguida vam veure  una escola que portava el nom de Santa Rita i al seu costat  l’església. Abans d’entrar  hi havia la capella de Santa Rita amb les parets  plenes de vots donant  les gràcies a la Santa. Dins de l’església (Santa Rita Parochie) hi havia dos imatges més de la Santa, la més gran era de color blanc i estava al fons a la dreta al costat de l’Altar Major. A les vidrieres situades a la dreta hi havia representada la vida de Santa Rita. Al migdia vam arribar a Antwerpen.



Antwerpen (Flandes). Sint Carolus Boromeus Kerk.

Els dies 16 i 17 vam estar a Amberes (Antwerpen en flamenc), una ciutat encantadora malgrat els seus 460.000 habitants. Al restaurant “Dock’s Café” davant del moll, vam provar les primeres “matjes” (arengs) de la temporada.  A la Sint Carolus Boromeuskerk, situada a la  Hendrik Cocienceplein, vam trobar la Santa Rita de color blanc.  L’església va ser construïda pels jesuïtes amb el nom de Sant Ignasi i més endavant li van posar el nom de San Carles Borromeu. A la capella de la Verge es pot admirar “L’Assumpció” de Rubens.  A la capella de Sant Ignasi de Loiola (S. Ignatii o Stille ruinte) dedicada a l’oració, vam trobar la imatge blanca de Santa Rita al costat de Sant Antoni i Sant Ignasi.  A l’Altar Major de l’església hi havia una pantalla gegant on projectaven diapositives de pintures de Rubens (símbol de la ciutat) on uns actors donaven vida els personatges del quadre i es movien. Era molt espectacular.



Bruxelles. Eglise de Ste. Catherine.

Els dies 18 i 19 vam estar a Brussel·les.  Era la segona vegada que visitàvem la ciutat. No vam poder gaudir de la Grand Place perquè hi havia un gran envelat per fer una festa per promocionar Polònia (no la de TV3, sinó l’altra). A l’Oficina de Turisme vam preguntar on estaven damunt del plànol els restaurants que recomanava la guia Michelin. Ens van aconsellar  que no anéssim als restaurants de la  rue des  Boucher (situada darrera de la Grand Place)  perquè eren molt turístics. Millor els del barri de Sainte Catherine. Al voltant de l’església del mateix nom hi havia molts restaurants i quasi tots  celebraven la festa del llamàntol. Vam triar  “La Belle Maraichere”. Tothom menjava llamàntol però nosaltres vam triar un menú d’un preu raonable que es va encarir per culpa del vi bo.

Va ser a l’église de Sainte Catherine on vam trobar la imatge blanca de Santa Rita de Brussel·les.  Està situada a la paret de l’esquerra en una base amb un baldaquí.  Però el més interessant va ser que vam assistir a la celebració d’un casament amb ritus ortodox. Eren grecs.



Namur (Valònia). Eglise de Ste Rita.

El dia 18 al matí vam anar i tornar des de Brussel·les (128 km) a Namur, capital política de Valònia on hi ha el seu Parlament. Està situada entre Charleroi i Liège.  Des de l’autopista vam sortir a Bouge que és un barri de Namur on tenia localitzat el santuari de Santa Rita, situat a la rue de Santa Rita. Al carrer, davant de la porta del santuari vam trobar una imatge blanca de la Santa. Dins hi tenia dedicat un altar.  Fora de l’església hi havia una gran botiga amb records de Santa Rita. La venedora, molt antipàtica,  no va voler donar-nos informació sobre les Santes Rites de la regió.

Les cinc imatges blanques d’Itàlia, dos eren a Padova (Veneto), les altres a Roma (Lazio), Milano (Lombardia), i Taranto (Puglia).



Padova (Veneto). Chiesa de Santa Rita.



Padova (Veneto). Chiesa de Santa Rita.

Vam visitar Pàdua per tercera vegada el dia 5 de juliol de 2008 camí de Croàcia. Vam tornar a visitar la basílica de Sant Antoni de Pàdua (que no era de Pàdua, sinó de Lisboa), el sant que té més devots a tot el món. En aquesta visita ens va cridar l’atenció que en un altar hi havia un capellà que anava repartint benediccions a canvi de donar la voluntat.

Vam demanar hora per visitar les pintures de Giotto a la Capella degli Scrovegni i mentrestant vam passejar pel centre històric i després vam arribar fins  un barri nou on hi havia la chiesa de Santa Rita. És una església moderna situada al mig d’un jardí molt agradable que porta el nom de la Santa.  Entrant a mà dreta hi ha la seva capella  amb una bonica imatge de bronze, i un baix relleu i un mural amb dues Santes Rites de color blanc.

Vam tornar amb el Bus 19 (1,50 euros per cap) fins la capella degli Scrovegni on vam tenir 15 minuts per admirar les meravelles de Giotto. Abans d’entrar encara vam tenir temps per fer una visita ràpida dels frescos de la Chiesa degli Eremitani i la Pinacoteca del Museu Civico degli Eremitani on hi ha el Crist de Giotto. Aquest Museu mereixia dedicar-li més temps. Un altre dia serà.

Les imatges de color blanc de l’Estat espanyol estan a Donostia, Madrid, Felanitx i Chiprana.



Donostia. Iglesia de San Pedro.

Isabel té un parent que va néixer a Buenos Aires, va venir a Europa a fer carrera de ballarí i va arribar a ser el primer ballarí del ballet del Teatre Nacional de Wiesbaden (Alemanya). Varies vegades havíem anat a Wiesbaden per assistir a una “Premiere”. Quan es va jubilar de ballarí  va ocupar un càrrec a la direcció del ballet. El dia 15 de febrer de 2002, el ballet va anar al Teatre Arriaga de Bilbao i vam fer una escapada per veure l’espectacle inspirat en l’òpera “Carmen” la primera part i el “Bolero” de Ravel, la segona. Quan va acabar vam anar a sopar amb tota la companyia al restaurant “Amaya” que està darrera del teatre. No vam menjar gaire bé.

L’endemà vam visitar Donostia i aprofitant una oferta extraordinària vam dormir al famós Hotel Maria Cristina. Al barri del Gros, no gaire lluny de la plaça de Catalunya, vam dinar a la barra del bar “Aloña Berri” cuina de categoria en miniatura, vull dir en petites racions. “Pues no se pueden ir sin probar Las Delicias de Ulia” va dir el cambrer. Les vam provar i estaven molt bones.

Després de pujar i baixar a peu al Monte Urgull i escoltar el final d’un míting d’Arnaldo Otegui al Bulevar vam anar a l’església de San Pedro  que està al  port. De fora no sembla una església perquè l’entrada està a una porta d’una façana de vivendes. Al cor, situat al primer pis, vam trobar la imatge blanca de Santa Rita. Li havien robat o s’havia trencat la creu que portava a les mans.

Les altres tres imatges blanques de l’Estat Espanyol, una està a la façana de l’església de Santa Rita de Madrid i les altres dos són  molt petites: una està a una casa particular de Chiprana (Saragossa) i l’altra al Convent de Sant Agustí de Felanitx (Mallorca).