XVII. LES CORONES AMB LLUM INCORPORADA.

Poques Santes Rites porten una  corona lluminosa (1.5%): dotze són italianes i les altres dos són de Burgos i de El Caire.



Burgos: Iglesia de San Lorenzo.

La Santa Rita de la iglesia de San Lorenzo de Burgos és la que porta la corona lluminosa més espectacular malgrat que  li falta una bombeta i una altra és més petita que la resta. Com es pot veure la crisi també afecta a Santa Rita.

La tarda del dia 5 de juliol de 2010 vaig entrar a l’església de San Lorenzo quan unes quantes beates estaven resant el rosari. L’església és molt gran i l’altar de Santa Rita està lluny del lloc on resaven. Quan estava a punt de disparar la primera foto va aparèixer un capellà de la meva quinta que amb cara de pocs amics em va dir que no es podien fer fotos mentre es resava el rosari i em va acompanyar en direcció a la porta de sortida de l’església. En el trajecte li vaig fer saber que era la primera vegada que em trobava en aquella situació. “Siempre hay una primera vez”, va dir. Quina casualitat que sigui a Burgos,  vaig contestar. Vaig voler saber quan podria fer la foto, “a las ocho cuando acabe la Misa tendrá un momento”. “ ¿Usted cree que su actitud tiene algo que ver con la caridad cristiana ?”. “¿ Cree que de esta manera podremos a ir al cielo ? quan va escoltar aquets comentaris va marxar disparat.

A les vuit vaig tornar a San Lorenzo. Quan va acabar la Missa el capellà va estar agenollat davant de l’altar durant més temps de l’habitual. Estaria demanat  perdó a Nostre Senyor per la manera com s’havia comportat ?. Vaig fer les fotos i vaig enfilar el camí de sortida mentre pensava que aquella tarda havia estat protagonista de l’expulsió dels mercaders del temple....



El Caire (Egipte): Eglise de Sainte Rita.

El dia 25 de febrer de 2005 vaig visitar l’església de Santa Rita que hi ha a El Caire, al barri d’Heliopolis. M’hi va acompanyar Amhed, el guia egipci. És una església petita adossada a una altra de més gran. La porta estava  oberta de bat a bat perquè estaven a punt de començar la Missa de les sis de la tarda.

Damunt de la porta d’entrada hi havia un mural de Santa Rita. A la façana,  una inscripció que posava Eglise de Ste Rita,  en francès i en àrab. Dins de l’església, a la paret del fons hi havia un gran  mural amb dos imatges de la Santa agenollada. A la dreta de l’altar  hi havia una imatge de Santa Rita dins d’una gran vitrina que portava una corona com un fluorescent de forma rodona. Quan pensava que ja s’havien acabat les Santes Rites encara vaig veure un quadro a la paret de la dreta.

Al cap de dos dies, passejant pel centre de El Caire, a la catedral Armenia vaig trobar una altra Santa Rita. Santa Rita “überall”, com diuen els alemanys (pertot arreu).

Les Santes Rites italianes són totes del sud excepte la de Torino, la de Rímini i la de Módena.



Torino (Itàlia): Santuario de Santa Rita.

Al capítol de les Santes Rites metàl·liques vaig explicar que el dia 17 d’0ctubre de 2004 vam visitar el Santuari de Santa Rita de Torino. L’espectacular i original Santa Rita, a més a més de ser metàl·lica portava una corona amb bombetes lluminoses.



Rimini (Itàlia): Chiesa de San Antonio.

El dia 15 de juny de 2008, vam visitar  Rimini (131.000 habitants), famosa per les seves platges al mar Adriàtic. Era diumenge i a la piazza Cavour, al centre de la ciutat es respirava pau i tranquil·litat. A la chiesa de San Antonio, vam trobar una Santa Rita amb la corona lluminosa.



Módena (Italia): Chiesa de Santa Rita.



El mateix dia 15 de juny de 2008 vam dormir a Módena a l’hotel Rafaello situat relativament a prop de la chiesa de Santa Rita. Era un bon hotel però vam tenir dos problemes: la televisió de l’habitació no funcionava i després de diversos intents per arreglar-la, sense aconseguir-ho, la van tenir de canviar.  El segon problema va ser que no hi havia manera de regular la temperatura de l’aigua de la dutxa.

L’esmorzar va estar molt bé. Al menjador hi havia un grup de coreans i nosaltres. A l’hora de pagar em vaig queixar de l’aigua de l’habitació i del televisor. Ens van fer un descompte de 20 euros. Més val això que un cop de peu al ventre. Qui no plora no mama.

Una vegada feta la foto de Santa Rita amb corona il·luminada vam anar a la piazza Magiore on hi ha el Duomo que estava tancat.  Aquí és on van fer els funerals de Luciano Pavarotti que com sabeu era fill de Módena. El vinagre no el vam tastar.

La resta de Santes Rites italianes amb corona lluminosa  són de la Puglia i de Sicília i les vam trobar en el  viatge del mes de maig de l’any 2006.



Trani (Puglia-Itàlia): Chiesa de San Toma.



Trani és una ciutat de 53.000 habitants  situada a la costa del mar Adriàtic a 40 km al nord de Bari. Hi vam arribar el dia 6 de maig al matí i el primer que vam fer va ser aparcar a la plaça de l’Ajuntament  per visitar la catedral i el castell situats a cada costat de la plaça que està davant del mar. 

Al centre de la ciutat vam trobar una peixateria que es deia Santa Rita i ens van informar que a la ciutat hi havia una església amb la Santa. Vam preguntar a dos homes i un d’ells ens va dir que estava molt a prop, que aparqués el cotxe i que ell ens acompanyaria. Era un italià que havia viscut set anys a Caracas i parlava molt bé el castellà.

Per uns carrers estrets vam arribar a la petita chiesa de San Toma. Estava tancada però l’home va trucar a una porta i ens van obrir. De camí a l’església ens va presentar al seu fill que segons va dir treballava de policia local. L’home tenia una botiga de roba des de feia 35 anys, se’n havia cansat i avui inaugurava una nova botiga que regentaria la seva filla.

Mentre fotografiava les quatre Santes Rites que hi havia a l’església (una d’elles amb corona lluminosa), de cop i volta vaig tenir un mal pensament: l’italià veneçolà ens portava a veure a Santa Rita mentre els seus còmplices ens estaven buidant el cotxe. Era la primera vegada que estàvem al sud d’Itàlia, feia un dia que havíem arribat i ens havien explicat de tot !

Vam tornar cagant llets, empenyent l’home de Caracas que anava poc a poc i es parava a parlar amb tothom. Estava fent temps perquè els còmplices acabessin la feina, vaig pensar.

Quan vam arribar, el cotxe estava sa i estalvi i l’equipatge també. Sóc un malpensat, perdoneu. Però ja se sap, “pensa malament i encertaràs”. Algunes  vegades l’encertes.



Ostuni (Puglia-Itàlia): Chiesa de SAn Francesco d'Assisi.

Al capítol de les Santes Rites lletges vaig explicar l’estada a Ostuni (dia 7 de maig). La Santa Rita lletja de la chiesa de San Francesco d’Assisi també era portadora d’una corona lluminosa que estava encesa quan la vam visitar.



Lecce (Puglia-Itàlia): Chiesa de Santa Teresa.



Lecce (Puglia-Itàlia): Chiesa de Santa Maria della Providenza.

El mateix dia 7 vam dormir a Lecce. Vam trobar dos santes Rites amb la corona lluminosa: la de la chiesa de Santa Teresa (corso Vittorio Emmanuelle) i la chiesa de Santa Maria della Providenza (piazza Baglivi).



Catania (Sicília-Itàlia): Chiesa de San Agostino.



A  Sicília, el matí del dia 10 de maig de 2006 vam arribar a Catania una de les ciutats més grans de Sicília (336.000 habitants). És la ciutat del volcà Etna i pàtria del músic Vincenzo Bellini.

Després de donar moltes voltes vam poder aparcar el cotxe a la petita piazza de San Francesco d’Assisi. A  prop d’on vam deixar el cotxe hi havia la chiesa de San Agostino amb una Santa Rita amb la corona amb bombetes enceses. Després de donar moltes voltes amb el cotxe per tota la ciutat vam anar a parar al costat de Santa Rita.

El que més ens va agradar de Catania va ser la piazza del Duomo. Al mig hi ha la Fontana dell’Elefanti, el símbol de la ciutat. L’elefant carrega un obelisc portat d’Egipte.

El Duomo està consagrat a Santa Àgata, patrona de la ciutat. A Catania hi ha tres esglésies més dedicades a Santa Àgata, les tres molt a prop: la primera és diu San Biagio o Santa Agata alla fornace (lloc on la van matar); la segona Sant’Agata al Carcere (on va estar empresonada) i la tercera Sant’Agata Vetere,  la més antiga. Santa Àgata és la santa a qui li van arrancar els pits.



Noto (Sicília-Itàlia): Chiesa de San Francesco all'Imaculata.

El dia 11 al matí vam arribar a Noto, ciutat de 21.000 habitants situada al sud-est de Sicília. La guia Michelin la presentava com una joia del barroc

Per la Porta Reale vam fer cap al Corso Vittorio Emanuele, l’artèria principal de la ciutat que travessa tres places. A la primera (Piazza Immacolata) va ser la vençuda i a la chiesa de San Francesco all’Imaculata vam trobar la Santa Rita amb una corona semblant a la de El Caire: un fluorescent rodó.

Noto ens va decebre. És una ciutat plena d’edificis i esglésies barroques però la majoria s’han de restaurar. Alguns edificis estan restaurats, però n’hi ha tants per restaurar que no es nota.

A l’Oficina de Turisme ens vam assabentar que al cap d’una setmana celebraven una festa de catifes de flors als carrers (l’Infiorata) com les que es celebren a Sitges i en més petita escala al meu poble.



Marsala (Sicília-Itàlia): Chiesa dell'Itria o de Santa Rita.

Al capítol de les Santes Rites guapes em vaig referir a la chiesa dell’Itria o de Santa Rita de Marsala (dia 14 de maig). A la mateixa església també hi havia una Santa Rita amb la corona il·luminada.



Corleone (Sicília-Itàlia): Chiesa de San Agostino.

Al capítol de les Santes Rites lletges vaig explicar l’estada a Corleone. A la chiesa de San Agostino, a més a més de la lletja hi havia una Santa Rita amb una corona radial amb les bombetes rodones enceses.



Piràino (Sicília-Itàlia): Chiesa Madre.



El dia 14 a la nit vam arribar a Capo d’Orlando, situat a la costa nord-est de Sicília a prop de les illes Eòliques, a una de les quals, Stromboli, es va filmar l’any 1949 la pel·lícula “Stromboli, terra de Déu”, dirigida per  Roberto Rosellini i protagonitzada per Ingrid Bergman. Vam dormir a un hotel familiar davant del mar. Érem els únics clients.

L’endemà vam fer cas a la guia Michelin i vam visitar el poble de Piràino, situat dalt d’un turó davant del mar. Vam pujar 9 km per una carretera molt estreta i plena de revolts que després vam tenir de baixar.

Vam tenir una decepció. El poble, d’uns 3.000 habitants, estava desert. El carrer principal estava ple d’esglésies però totes tancades. Vam tenir sort que feien obres a la chiesa Madre, vam poder entrar i vam trobar una Santa Rita amb corona lluminosa.

A l’única dona que vam trobar al carrer li vam preguntar perquè les esglésies estaven tancades. Ens va dir que anéssim a casa del capellà i que li preguntéssim a la seva mare. No ho vam fer.

Abans d’abandonar Piràino vam gaudir d’un esplèndid panorama sobre el mar.

Abans d’acabar el capítol no em puc estar de demanar a les Santes Rites lluminoses d’avui que il·luminin a totes les persones encarregades de treure’ns de la crisi i que ho facin quan abans millor.