Avui tancarem els capítols de les corones de Santa Rita, precisament amb les que no en porten. N’he trobat 82 (9,1%) distribuïdes en els següents països: Estat Espanyol (27), Itàlia (21), França (11), Portugal (8), Bèlgica (5), Suïssa (3), Cuba (2), Alemanya (1), India (1), Mònaco (1), Irlanda (1) i Argentina (1). A l’Estat Espanyol totes són de la meitat nord del país excepte una (Lorca).
 |
| Lorca (Múrcia): Iglesia de Santiago. |
El mes de juny de 1998 vam assistir al XX Congreso Nacional de Pediatria celebrat a Torremolinos. Vam anar-hi en cotxe i el dia 7 al matí, diumenge, vam parar a Lorca (Múrcia). A la iglesia de Santiago estaven fent la festa de la Primera Comunió però això no va impedir fotografiar a la Santa Rita sense corona.
Els carrers de Lorca estaven buits. Només vam trobar un grup de catalans escoltant les explicacions d’una guia a la plaça d’Espanya on hi ha el conjunt monumental. Vam entrar amb ells a la Col·legiata de San Patricio on hi havia una “Moreneta”. Hi ha tres Catedrals al món dedicades a San Patricio: la de Nova York, la de Dublín i la de Lorca.
 |
Lodosa (Navarra): Iglesia de San Miguel. |
A partir de l’entrevista que ens van fer a la revista “Santa Rita” (número de desembre de 2001), algunes persones ens van escriure per dir-nos que a la seva localitat hi havia una Santa Rita. Una d’elles va ser Cristina Alonso de Lodosa (Navarra).
Hi vam anar el dia 15 de febrer de 2002 i a l’església barroca de San Miguel hi havia la Santa Rita sense corona que pertanyia al Convent dels Agustins i va passar a l’església quan aquests van marxar del poble. Cristina estava a Logronyo, vam saludar a la seva mare i ens va dir que a Pradejon, un poble de la vora hi havia una altra Santa Rita.
A Pradejon l’església estava tancada, però a la botiga del costat tenien la clau. De l’església antiga només quedava el campanar i al costat havien construït una església nova i al soterrani tenien guardades catorze imatges embolicades, però Santa Rita no hi era. Ens van dir que algú la devia tenir a casa seva.
Pradejon viu del cultiu del xampinyó. La majoria de gent que vam veure pels carrers eren immigrants. Ens van dir que hi havia 2.000 naturals del poble i més de 800 immigrants dels quals més de 300 eren romanesos.
 |
| Tolosa (Guipúscoa): Iglesia de San Francisco. |
També ens va escriure Amaya Zubillaga de Tolosa per dir-nos que a la seva ciutat hi havien dos imatges de Santa Rita. El diumenge dia 17 de febrer de 2002 hi vam anar. Primer vam visitar l’església de San Francisco on hi havia la Santa Rita sense corona. A continuació vam anar a saludar a Amaya que ens va acompanyar a l’ermita de San Blas on n’hi ha una altra. Vam conèixer a la persona que cuida l’ermita després de moltes generacions i ens va dir: “cuando hay examenes la ermita se llena de cirios para Santa Rita”.
 |
Aleson (La Rioja): Iglesia de San Martin. |
Lourdes Crespo, una noia de San Vicente de la Sonsierra que vam conèixer a través de la revista “Santa Rita” i és guia turística de professió, ens va aconseguir un llistat d’esglésies de La Rioja on probablement trobaríem una Santa Rita. El dia 3 de maig de 2004 vam començar la feina. Eren pobles petits, l’església estava tancada però sempre algun veí tenia la clau. Gent molt amable. A Aleson, un home estava trencant avellanes a l’entrada de casa seva i ens va dir on vivia l’alcalde. Aquest ens va deixar la clau de l’església de San Martin (self-service). Era una Santa Rita òrfena de corona.
 |
Badaran (La Rioja): Iglesia de Nuestra Señora de la Expectación. |
Des d’Aleson vam anar a San Martin de la Cogolla. El Monestir estava tancat però per sort el restaurant “La Hosteria” estava obert i vam dinar molt bé a molt bon preu. Després de dinar vam trobar una Santa Rita als pobles de Berceo, Badaran, Cordovin i Villar de la Torre. A tots els pobles va obrir l’església algun veí. A l’església de Badaran, Santa Rita no tenia corona ni creu, però portava un hàbit no habitual (valgui la redundància) que era molt elegant.
 |
| Bierces (Astúries): Capilla de Santa Rita de la finca Sofelguera. El mes de maig de 2005 vam visitar Astúries. Per Internet havia localitzat una capella de Santa Rita que sortia relacionada amb els noms de Piloña, Ques, Bierces i Sofelguera. Tot molt confús. A Piloña vam enfilar per una carretera estreta en direcció a la muntanya. Primer vam passar per les dues cases solitàries de Ques. Després vam trobar un bar perdut enmig de les muntanyes que estava obert però no hi havia ningú. Vam continuar pujant i vam passar per davant d’una finca magnífica amb molts cavalls que tenia la porta oberta. Vam continuar pujant fins arribar a Bierces, un poble de quatre cases amb una dona al carrer. Al·leluia ! Aquesta ens va informar que la capella de Santa Rita estava a la finca dels cavalls, “la que acaban de pasar, donde hay muchos caballos”. Li vaig preguntar si es podia visitar. “Los antiguos propietarios sí que la enseñaban pero los actuales no lo sé, son de Madrid”. Vam tornar enrere i vam entrar a la magnífica finca. Sota un hórreo hi havia un cotxàs aparcat. A la porta de la mansió hi havia una placa sota el picaporta que posava “Sofelguera”. Llavors ho vaig entendre tot: a Internet constava que hi havia una capella de Santa Rita a Sofelguera però no sortia al llistat dels pobles d’Astúries perquè no era un poble sinó una finca. Vaig trucar a la porta i ningú va donar senyals de vida. Vaig entrar dins de la casa i vaig cridar “Hola” “¿ Que hay alguien ?”. Ningú va contestar. La capella estava adossada a la casa. Vaig veure que a la porta hi havia una clau rovellada. La porta es va obrir i vam entrar a la capella. Hi havia una Santa Rita molt original, ves a saber els anys que tenia. Pel seu tamany no m’hagués costat res carregar-la al cotxe i cap a casa. Quan vam acabar de fer les fotos vam marxar i ningú va aparèixer. Bierces, on està la finca de Sofelguera, pertany a la parròquia de Ques i al concejo de Piloña. Acabo de resoldre el trencaclosques. |
 |
| Pedroveya (Astúries): Capilla de Santa Rita. |
Per anar a Pedroveya (concejo de Quirós) vam tenir de fer 45 km des de Sotiello per uns paisatges verges en plena muntanya. Al centre de la placeta que limitaven les tres cases que hi havia al poble estava la capella de Santa Rita. Una veïna ens va deixar la clau. Era una capella molt roin, bruta i mal conservada. A Santa Rita li faltava la mà esquerra. Mentre fèiem les fotos es van sentir trons i van caure llampecs. Al tornar la clau la veïna ens va dir: “Ahora van arreglar la capilla. La Santa Rita que había se la llevaron, la que hay ahora es otra”. Temps de pujar al cotxe per començar a caure un aiguat. Vam esperar que afluixés.
 |
| Sitges (Barcelona): Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. |
A l’ermita del Vinyet de Sitges vaig localitzar una Santa Rita el dia 3 de gener del 2000. A l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla no havia trobat cap Santa Rita. Casualment una tarda de l’any 2009 passejant per Sitges vam veure que la porta principal de l’església estava tancada, però a la dreta hi havia una petita porta oberta. Vam entrar a una petita capella on hi havia un quadro de Santa Rita sense corona molt antic al costat d’un Nazareno impressionant.
 | |||||||||||
| Rueda (Valladolid): Ermita del Cristo. El dia 24 de juny de 2010, vam anar de Valladolid a Rueda en mitja hora. A Barcelona visitava unes nenes de pare alemany i mare de Rueda. L’àvia, Mercedes Villar, que era filla del qui havia estat el practicant del poble em va informar que a l’ermita rodona del poble (Ermita del Cristo) hi havia una Santa Rita. Noèlia, que treballa a l’Ajuntament, ens va obrir l’ermita però dins no hi havia cap Santa Rita. Quan ja ho donava per perdut vam entrar a la sagristia que estava darrera de l’Altar Major i allí estava dins d’una capelleta. No podíem marxar de Rueda sense provar el famós vi. Al “Palacio de Bornos” de les Bodegas Sanz, vam veure un vi blanc molt bo acompanyat d’un plat de pernil i pa amb oli. Perquè no li posen tomàquet que estaria més bo ?
Aquesta Santa Rita gallega, a més a més de no portar corona té la característica de tenir a la mà esquerra la palma dels tres impossibles, patrimoni de les Santes Rites de Portugal.
El dia 27 de maig de 2011 vam dormir al Parador de Santa Rita de Molina de Aragon. A la iglesia de San Pedro vam trobar una Santa Rita que no portava corona i a més a més estava en posició jacent. En les primeres 900 Santes Rites només havia trobat tres imatges jacents (capítol IX). Ara en tinc quatre de 936. Com veieu és excepcional la imatge de Santa Rita jacent.
El dia 28 de maig de 2011 ens vam reunir a Madrid a casa de Manolo i Dolores, una colla de flixancos per veure com el Barça guanyava la Champions derrotant al Manchester per 3 a 1. Quan el Manchester va marcar el primer gol del partit, defora, a les terrasses del veïnat es van escoltar crits d’alegria. Quan va acabar el partit, vaig sortir defora i vaig cridar “Tranquilos que ha ganado la roja”. Perquè no deixen ben clar els diaris espanyols que si Espanya és campiona del món es gràcies al Barça ? Perquè serà ? L’endemà al matí Manolo em va acompanyar a l’església del Convent de les Agustinas Recoletas on tenia fitxada una Santa Rita. Quan van obrir, hi havia dos vigilants a la porta que al veure que entrava amb la màquina fotogràfica a les mans em van dir que als Convents de les Agustines no es podia fer fotos. No li vaig contestar allò de “No sabe Ud. con quien esta hablando” però vaig estar a punt. Al final vam pactar que podria fer les fotos però sense flash. Era una Santa Rita sense corona amb un hàbit que no era el negre habitual, semblava que portava el vestit dels diumenges. En realitat era diumenge.
Santa Teresa de Gallura és un poble situat a la punta nord de l’illa de Sardenya on s’agafa el ferry per anar a Bonifacio (Illa de Còrsega). A la chiesa de Santa Teresa vam trobar una Santa Rita sense corona. |
 |
Portogruaro (Veneto-Itàlia) : Chiesa de Santa Rita. |
Vam arribar a Portogruaro el diumenge dia 3 de juliol de 2008 procedents de Mestre quan faltaven deu minuts per les nou del matí. Quan vam sortir del Duomo vam veure que una processó amb banda de música i molts estendards venia cap a la plaça que hi havia al costat. Una policia havia tancat l’accés dels cotxes. Una vegada la processó va arribar a la plaça es van col·locar en tres blocs en forma de U davant d’un monument. Al centre les autoritats, a un costat la banda de música i a l’altre tots els que portaven els estendards aixecats que eren un regiment. Van tocar l’himne italià mentre l’alcalde, un home gran i alt com un Sant Pau acompanyat per una senyora molt mudada va dipositar una corona al monument. La gent tenien pinta de pagesos, torrats pel sol; era una població agrícola. Durant l’acte anaven arribant més persones que s’havien adormit, amb el seu estendard a les mans. Quan va acabar la cerimònia van entrar tots a la catedral.
La noia policia, que era siciliana, ens va explicar que era la festa dels donants de sang de Portogruaro, ciutat de 22.000 habitants. Els estendards eren de cada barri o Associació de donants de sang. N’hi havia molts. “A Sicília la gent no és tan generosa a l’hora de donar sang” va afegir la noia policia.
Abans de marxar de Portogruaro vam fer una visita a la chiesa de Santa Rita i la Santa no portava corona.
 |
| Taranto (Puglia-Itàlia): Chiesa de Santa Rita |
El barri antic (Citta Vecchia) està situat a una illa unida a la resta de la ciutat per un pont giratori (ponte Girevole). Els carrers que anaven cap el pont estaven col·lapsats perquè els cotxes només podien travessar-lo d’un en un. Al costat del pont hi ha un castell aragonès que actualment és la seu de la Comandància de Marina. Els carrers del centre de la Citta Vecchia són estrets, bruts i amb una fauna que feia por. A la vora del mar hi havia el Mercat de peix amb una gran quantitat de musclos.
 |
Crotone (Calabria-Itàlia): Chiesa de Santa Rita. |
Crotone (59.000 habitants) també va ser una colònia de la Magna Grècia. Va ser cèlebre per la seva riquesa, les dones guapes i els seus atletes. Pitàgores hi va fundar comunitats religioses dedicades a l’estudi de les matemàtiques.
El 6 d’octubre de 1997 vam visitar Faro, capital de l’Algarve, i a la sagristia de la catedral de Santa Maria vam trobar una Santa Rita sense corona del segle XVI que és una joia.
 |
Grasse (Côte d’Azur-França) : Catedral de Notre Dame du Puy. |
El mes de setembre de 1998 vam fer un viatge a la República Txeca. D’anada vam parar a l’Alsàcia, Nürenberg i Dresde. De tornada vam estar a München el dia que començava l’Oktoberfest (festa de la cervesa), al llac de Garda i a Grasse.
Grasse és la capital mundial del perfum. Està situada a un altiplà amb vista panoràmica de la costa de Cannes i està plena de jardins i flors, matèria prima dels perfums. Hi ha moltes fàbriques però nosaltres vam anar de cap a Fragonard el perfum de Grasse preferit de l‘Isabel. A la catedral de Notre Dame du Puy vam trobar una Santa Rita sense corona. Vam continuar el viatge per la “route de Napoleon” que va de Grasse a Sisteron.
 |
Viana do Castelo (Miño-Portugal): Igrexa de Nossa Senhora de Resgate. |
El divendres dia 30 de maig de 1997 vam visitar Viana do Castelo, ciutat situada al nord de Portugal. Al Miradouro de Santa Luzia vam gaudir d’una vista magnífica de la ciutat. Vam pujar a peu al cimbori perquè l’ascensor estava espatllat. Hi ha un tros de l’escala que és tan estret que hi havia un semàfor perquè només es podia passar en una direcció. O puges o baixes.
A la Rua Bandeira, un carrer molt cèntric, hi ha una capella molt petita (Igreja Nossa Senhora Resgate de 1696) amb una Santa Rita sense corona i que porta la palma dels tres impossibles que ja hem comentat.
 |
| Faro (Algarve-Portugal): Catedral de Santa Maria |
 |
Lombada (Madeira-Portugal): Igrexa de Santa Rita. |
 |
| Lombada (Madeira-Portugal): Igrexa de Santa Rita (Sagristia). |
Vam entrar al nou mil·lenni a l’illa de Madeira. Va ser el tercer cap d’any fora de casa: el primer a Paris, el segon a Las Vegas i el tercer a Funchal (Madeira). Les dos Santes Rites que vam trobar a l’església de Santa Rita de Lombada no tenien corona però portaven la palma dels tres impossibles una característica de les Santes Rites de Portugal i excepcionalment de Galícia i Andalusia. Tant les Santes Rites que porten la palma com les de l’illa de Madeira les tractarem a uns altres capítols perquè hi ha molt per explicar.
 |
Montecarlo (Mònaco): Eglise de Ste Devote. |
Tornant d’un viatge a Baviera i el Tirol el dia 9 de juliol de 2002 vam parar a Montecarlo i a l’église de St Devote, situada davant del port vam trobar una Santa Rita sense corona i de les poques que porten un llibre a la mà i que tractarem a un altre capítol.
Després de la cerimònia religiosa del casament del príncep Alberto II de Mònaco celebrada a Palau recentment, els nuvis van anar a l’església de Ste Devote i la núvia (Charlene Wittstock) hi va deixar el ram de núvia.
Relació dels altres llocs on hi ha una Santa Rita sense corona i que no posarem la fotografia per no fer-nos pesats.
Estat Espanyol:
Argoños (Cantabria): Ermita de San Roque.
Bermeo (Vizcaya): Iglesia de San Francico de Asís.
Jadraque (Guadalajara): Iglesia de San Juan Bautista.
Madrid: Iglesia del Carmen.
Madrid: Iglesia del San Idelfonso.
Madrid: Iglesia de Santa Monica.
Ourense (Galícia): Iglesia de la Santíssima Trinidad.
Ourense (Galícia): Catedral de San Martin.
Palencia (Castilla i Leon): Convento de las Agustinas Recoletas.
Palma de Mallorca (Balears): Iglesia de Santa Magdalena.
Pamplona (Navarra): Iglesia de San Agustin.
Rabanal de los Caballeros (Palencia) Iglesia de Santa Rita.
Santiago de Compostela (A Coruña): Igreja Das Almas.
Taragoña (A Coruña): Igreja Del Salvador.
Vilafranca del Cid (Castelló):Iglesia de Santa Magdalena.
La Seu d’Urgell (Alt Urgell-Catalunya): Capella de l’Hospital (Capítol XII).
Itàlia:
Alberobello (Puglia): Chiesa de San Antonio.
Brolo (Sicília): Chiesa Madre.
Marsala (Sicília): Chiesa de SM Dell’Itria (Capítol XIII).
Mestre (Veneto): Chiesa de Santa Rita.
Milano (Lombardia): Chiesa de Santa Eufemia.
Milano (Lombardia): Chiesa de San Carlo.
Padua (Veneto): Chiesa de Santa Rita (Capítol X).
Rimini (Emilia-Romagna): Chiesa de San Agostino.
Rimini (Emilia-Romagna): Chiesa de Santa Rita.
Roma: (Lazio): Chiesa de Madonna dei Monti.
Roma (Lazio) : Chiesa de San Agostino.
Roma (Lazio): Chiesa de Santa Maria dei Miracoli.
Siracusa (Sicilia): Chiesa de San Francesco.
Toscanella (Emilia-Romagna): Chiesa de Santa Maria dei Carmine.
Trani (Puglia): Chiesa de san Toma.
Venezia (Veneto): Chiesa de San Zaccaria.
França:
Le Bandol (Côte d’Azur): Eglise de St François de Sales.
Paris: Église de St Agustin.
Paris:Église de Ste Odile.
Perpinyà (Roselló): Catedral de St Jean (Capítol VIII).
Solenzara (Còrsega): Paroise.
Toulon (Provence-Côte d’Azur) : Catedral Ste Marie.
Toulon (Provence-Côted’Azur): Église de St François de Sales.
Zilia (Còrsega): Paroise.
Cagnac-les-Mines (Tarn-França): Santuari de Notre Dame de la Dreche.
Bèlgica:
Bouge-Namur: Eglise de Santa Rita.
Haverlee: Kerk des Patern Agustijnen.
Kontich: Parochie Sainte Rita.
Kontich: Parochie Sainte Rita (blanca).
Antwerpen: O. Ivrouw Van Toeuchtskapelle.
Portugal:
Azevedo: Igrexa de Sao Miguel de Azevedo.
Funchal: Igrexa de Nossa Senhora do Monte.
Viana do Castelo: Catedral.
Viana do Castelo: Igrexa de Santa Rita.
Suïssa:
Ried-Brig: Ritakapelle (capítol XI).
Schötz: Rita Gedenk (Capítol XI).
Luzerna: Casa Sor Paulinia (Capítol XI).
Cuba:
La Habana: Iglesia de Santa Rita (Capítol XIII).
La Habana: Iglesia de San Agustin.
Alemanya:
Badkissingen: Jacobuskirche (Capítol XII).
Argentina:
Buenos Aires: Iglesia Nuestra Señora de Belen.
Irlanda:
Drogheda (Irlanda): Augustinian Church.
India:
Kochi (Kerala-India): Antiquari de Matancherry.
Per entrar a la ciutat sortint de l’autopista els vehicles tenen l’amplada limitada i només poden passar els cotxes i camions petits. A la sortida l’amplada dels vehicles també estava limitada, cosa que no havia vist mai. A la chiesa de Santa Rita, n’hi havia una sense corona.
 |
Bastia (Còrsega-França): Église de St Jean Baptiste. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada