XIX: LES CORONES DE SANTA RITA SOSTINGUDES PER UN ÁNGEL (O MÉS).

He trobat 28 Santes Rites  que tenen la corona sostinguda per àngels. Quasi totes són italianes (22); de la resta 4 són de l’Estat Espanyol, 1 de Xile i 1 del Canadà. Curiosament a França no n’hi ha cap. Només sis són imatges (totes italianes) i la resta són quadres. 

Com tenen majoria més que absoluta, començarem per les d’Itàlia:



Piano de Sorrento (Campania-Itàlia): Chiesa de la Nativita de Maria Vergine. (Imatge)

Sorrento és una ciutat encantadora situada al sud de Nàpols i que va inspirar la famosa cançó “Torna a Sorrento”. El dia 19 de setembre de 2002,  la primera vegada que hi  vam ser, vam viure una experiència inoblidable.

Vam arribar al migdia procedents de Roma i vam aparcar al Corso Italia, el  carrer principal que surt de la cèntrica Piazza Torcuato Tasso, poeta nascut a la ciutat. En comptes de tornar al centre pel carrer que havíem arribat, ens vam ficar per uns carrers estrets en direcció al mar fins arribar als jardins de la Villa Comunale on hi ha un magnífic mirador per contemplar la bonica i romàntica badia de Nàpols.

Vam passejar pel centre, vam comprar unes botelles de Limoncello, i com no trobaven habitació a cap hotel vam decidir anar a la península de Sorrento. Des de la plaça Torcuato Tasso, vam anar pel Corso Italia a buscar el cotxe i quan vam arribar al lloc on havia d’estar, no hi era. Isabel va assegurar que el cotxe estava allí perquè recordava la botiga de roba infantil que hi havia davant. Les meves cames van començar a tremolar.  Ens havien robat el cotxe i tot just començàvem les vacances...  I el més greu, dins hi teníem els negatius de les 23 fotos de Santa Rita fetes a Roma !.

Se’m va encendre una llumeta i vaig pensar que potser havíem aparcat més endavant i vam caminar uns metres més, vam passar per davant d’una església que abans no hi havíem passat i amb aquesta nova prova vam estar segurs que l’havien robat. Al cap i a la fi no estàvem gaire lluny de Nàpols...  “El cotxe estava davant d’aquesta botiga de roba”, va tornar a dir Isabel.

Desesperats vam retrocedir fins la plaça Torcuato Tasso.  Vam explicar les nostres penes a una jove parella, ens van dir que probablement se l’havia emportat la grua, cosa improbable perquè sempre aparco correctament. Van trucar a la policia i no tenien al dipòsit cap cotxe de Barcelona.

Sota un sol de justícia i arrossegant el Limoncello vam anar al local de la Policia Municipal. El policia va trucar per telèfon i ens va dir que no tenien localitzat el cotxe. Vaig trucar al RACC amb el mòbil per dir que ens havien robat el cotxe. Amb els nervis van caure a terra les botelles de Limoncello i es van trencar. El terra es va omplir de limoncello que per sota el taulell va arribar als peus del policia que quan ho va veure va cridar: “¡ Pecato !” mentre posava el puny en punta com fan els italians. Refet del desastre, el policia ens va dir que havíem d’anar a la Policia Nacional a fer la denúncia.

Vam continuar el Via Crucis fins la Comissaria. Era l’hora de dinar i el carabineri, de pell fosca, bigotis superlatius i amb la gorra posada, estava menjant espaguetis.  Ens va fer seure i amb posat molt seriós va començar l’interrogatori. Ens va assegurar que no era gens freqüent que robessin cotxes a Sorrento. Va fer unes trucades i va repetir que el cotxe no estava al dipòsit. Va preguntar que hi portàvem a l’equipatge. Isabel plorava. Va començar a redactar la denúncia en una màquina d’escriure. Ens vam sentir els més desgraciats del món. Llavors vaig reaccionar i vaig parlar amb Santa Rita. Quan estava a punt de signar la denúncia va sonar el telèfon. El policia el va despenjar, va escoltar, ens va mirar i ens va dir que el cotxe estava dos-cents metres més endavant del lloc on nosaltres dèiem que l’havíem deixat. Felicitat extrema !. Va valer la pena la mala estona que vam passar per l’alegria i plaer que vam tenir després. 

Més contents que un gínjol vam anar al cotxe on ens esperaven dos policies, el vam obrir i tot estava en ordre. Els polis en conya em van dir si pensava que estava a Barcelona. Davant del cotxe també hi havia una botiga de roba infantil.

Una vegada instal·lats a un hotel de la península de Sorrento, per la tarda vam anar a Positano (costa amalfitana) i vam passar pel barri Cori de Fontanelle de Piano de Sorrento.  A la chiesa de la Nativita di Maria Vergine  vam trobar una imatge de Santa Rita agenollada amb un àngel que li sostenia la corona damunt del cap.



Anacapri (Campania-Itàlia):  Chiesa de Santa Sofia (Quadre)

L’endemà de l’aventura de Sorrento, vam anar a passar el dia a l’illa de Capri. Al port de Sorrrento hi havia un monument amb la lletra de la cançó “Torna a Sorrento” (Viede ‘o mare quant’e bello/ spira tantu sentimentu...). Al port de Capri no hi havia cap monument amb la lletra de la cançó “Capri c’est fini”.

Des de la Marina Grande (el port) vam pujar en un funicular fins la piazza Unberto I, el rovell de l’ou de Capri. Després de recórrer els seus encantadors carrers i gaudir de magnífiques vistes des dels seus miradors, vam agafar un petit Bus que ens va portar a Anacapri l’altre poble de l’illa que està a un nivell més alt. Vam pujar per una carretera panoràmica que era molt estreta,  estava penjada damunt de la mar i posava els pèls de punta. Vam visitar la Villa San Michele, on va viure el metge i escriptor suec Axel Munthe autor de l’obra “Historia de San Michele” que tracta de metges i  recordo que el meu pare que era metge  me l’havia comentat quan era petit. Des de la pèrgola del jardí, penjada sobre la mar vam gaudir d’unes vistes espectaculars.  A la chiesa de Santa Sofia vam trobar un quadre de la Santa Rita del capítol que ens ocupa.



Portofino (Liguria-Itàlia): Chiesa de San Martino (Quadre)

Tornant de la costa amalfitana, el dia 24 de setembre de 2002 vam parar a Portofino, un poble de pescadors situat a una cala natural amb les típiques façanes de les cases de color torrat i ocre. Està a 40 km al sud de Gènova. Vam arribar des de Santa Margherita de Ligure per una carretera panoràmica. El poblet està igual que fa 30 anys,  amb la diferència que ara s’ha de pagar per aparcar (4,5 euros de fa nou anys, l’hora !). Vam anar caminant fins el far i des del castell vam fer unes fotografies molt boniques  del poble. A la chiesa de San Martino vam trobar un quadre de la Santa Rita que ens ocupa.

Els de la meva generació recordaran una cançó que cantava els anys 60 Fred Buscaglione titulada “Love in Portofino” i que començava dient: “I found my love in Portofino/perchè nei sogni credo ancor/ lo strano gioco del destino/ a Portofino m’ha preso il cour”. Que romàntic !

El mes de maig de 2006 vam visitar la Puglia, regió del sud d’Itàlia que està situada al taló de la bota que dibuixa el mapa del país,  on vam trobar tres Santes Rites d’aquest capítol: a Cerignola, Conversano i Alberobello.



Cerignola (Puglia-Itàlia): Chiesa de Cristo Rei (Imatge)

El primer dia (5-V-2006), vam dormir a Cerignola. L’endemà al matí una noia que vam conèixer passejant ens va fer obrir la chiesa de Cristo Rei on vam trobar  la primera Santa Rita del viatge al sud d’Itàlia. Al final van ser  setanta set.



Conversano (Puglia-Itàlia): Chiesa de Santa Rita (Quadre)

El mateix dia a les dues vam arribar a Conversano, i tot estava tancat. Una velleta que estava asseguda a la porta de casa seva resant el rosari acompanyada d’una romanesa molt jove que lluïa un bon bigoti ens va dir que truquéssim al timbre de la porta del convent de Santa Rita que ens obririen. Les monges van contestar que fins les cinc res de res.

Per aprofitar el temps vam fer vuit quilòmetres per visitar la Grotte di Castellana . La visita guiada de la gruta va durar una hora i quaranta cinc minuts, vam caminar tres quilòmetres i ens va agradar molt. Al grup hi havia  una periodista argentina que va entrar gratis. Ens va explicar que en aquells moments  Buenos Aires era molt perillós. Ella vivia a un barri luxós i nou (Puerto Madero) i a partir de les vuit del vespre no podien sortir de casa. “Te atracan y te violan” va dir. També ens va dir que la gent confiava  en els polítics

joves, però que han resultat pitjors que els veterans. Que estrany ....

A quarts de cinc vam tornar a Conversano. La porta lateral de l’església del convent de Santa Rita estava oberta.   Les monges no van parar de resar mentre jo feia les fotos. No estàvem a Burgos...



Alberobello (Puglia-Itàlia): Chiesa de San Cosma i San Damiano.(Quadre)

Quan visites per primera vegada un lloc que has vist fotografiat mil vegades no t’impressiona tant per molt bonic que sigui com quan visites un lloc que no sabies que existia i quan el veus et fascina. Això ens va passar a Alberobello (6-V-2006), el poble més representatiu de la “Terra dei Trulli” que deu el seu nom a les curioses vivendes tradicionals de la zona. Els trulli són unes construccions quadrades coronades amb una teulada cònica coberta de teules  de color gris pròpies de la regió. Les parets i l’extrem de la teulada son de color blanc i dalt de tot destaquen uns pinacles de forma diversa i significat màgic. Cada finestra correspon a una habitació i cada vivenda en té tres o quatre. D’un dels costats surt una xemeneia estreta i alta. 

Al poble d’Alberobello (tres estrelles a la Michelin) hi ha tot un barri de trulli (uns 1.400) adossats uns amb els altres i ocupen la falda d’una colina. Quan ho veus et sembla estar a un altre planeta. A la chiesa Madre de San Cosma i San Damiano (patrons dels metges) situada a la part moderna del poble, vam trobar a Santa Rita.



Locri (Calabria-Itàlia): Chiesa de Santa Caterina (Imatge)

La Santa Rita de la chiesa de Santa Caterina de Locri va ser comentada al capítol de les Santes Rites agenollades (Capítol VIII).


Siracusa (Sicíla-Itàlia): Chiesa de Santa Rita (Quadre)

Al capítol de les Santes Rites metàl·liques (Capítol XI) em vaig referir a la chiesa de Santa Rita de Siracusa (10-V-2006). També hi havia  un quadre de Santa Rita amb dos àngels que li sostenien la corona d’espines.


Trapani (Sicília-Itàlia): Santa Maria dell’Itria 13-V-06 (Imatge)

Al capítol de les Santes Rites agenollades (Capítol VIII) vam conèixer  la Santa Rita de la chiesa Santa Maria dell’Itria de Trapani (13-V-2006). La mateixa Santa Rita té un àngel preciós que li aguanta la corona de flors damunt del cap.


Lagonegro (Basilicata): Chiesa de San Nicola di Bari (Imatge)

Tornant de Sicília, el dia 17 de maig de 2006, a Lido de Tortora (golf de Policastro) vam veure per televisió la final de la Champions entre el Barça i el Chelsea.  El comentarista italià deia sempre els “catalani” quan es referia als jugadors del Barça. De Puyol va dir que era el millor defensa del món. Vam patir però al final vam guanyar 2-1.

L’endemà, camí de l’autopista, vam trobar dos Santes Rites amb àngel sostenidor de corones. La primera a la chiesa de Sam Michele Arcangelo de Trechina, una de les esglésies més grans de Basilicata. La segona a la Concatedrale de San Nicola de Bari de Lago Negro, just el lloc on vam agafar l’autopista. 



Venezia (Veneto-Itàlia): Chiesa dei Tolentino (Quadre



Venezia (Veneto-Italia): Chiesa de San Angelo degli Zoppi (Quadre)



Venezia (Veneto-Itàlia): Chiesa de Santa Maria in Nazaret (Quadre)

De totes les vegades que hem estat a Venezia, la del mes de maig de 2008 va ser la que vam fer la visita més a consciència. Ens vam instal·lar en un hotel a Mestre a deu minuts de tren de Venezia. Durant els tres dies que vam recórrer la ciutat a peu vam trobar tres Santes Rites amb àngel: a la chiesa de San Angelo degli Zoppi, a la chiesa dei Tolentino i a la chiesa de Santa Maria in Nazaret. 

 La resta de Santes Rites d’Itàlia són les següents:



Milano (Lombardia): Chiesa della Passione.(Quadre)



Milano (Lombardia): Chiesa de San Eustorgio. (Quadre)



Roma (Lazio): Chiesa de San Silvestro i San Martino.(Quadre)



Roma (Lazio): Santo Spirito in Sassia (Quadre)



Roma (Lazio): Santa Dorotea (Quadre)



Castel San Pietro Terme (Emilia-Romagna ): Santa Maria Maggiore (Quadre)



Padua (Veneto): Chiesa de Santa Rita.(Quadre)



Napoli (Campania): San Nicolla alla Carità (Quadre)



Les Santes Rites de l’Estat Espanyol són les quatre següents:



Felanixt (Mallorca): Convent de Sant Agustí.(Quadre)

El dia 20 de juliol de 1998 vaig fotografiar  la imatge de Santa Rita del Convent de Sant Agustí de Felanitx, en un altar molt fosc que no es veia res. 

El mes de novembre de 2009 vam anar a Mallorca per fer la pujada a peu al Monestir de Lluc i el dia 5 a la tarda vaig tornar a visitar el Convent de Sant Agustí i aquesta vegada l’altar estava il·luminat i vaig descobrir dos quadros de Santa Rita (un sota l’altar i l’altre al lateral) que la primera vegada no havia vist. Un d’ells era de Santa Rita amb àngel.



Palma de Mallorca: Casa General de las Agustines. (Quadre)

En el mateix viatge a Mallorca, el dia 6 de novembre de 2009, vam trobar una Santa Rita amb àngel a la Casa General de les Agustines de Palma.


Alfàs del Pi (Alacant): Iglesia de Sant Josep (Quadre)

Al capítol de les Santes Rites guapes (XIII) vam comentar la visita  a Alfàs del Pi  (23-X-2009).


Flix (Ribera d’Ebre-Catalunya): Domicili Alfonso Guiu. Plaça de la Pau. (Quadre)

A l’església del meu poble, Flix,  no hi ha cap imatge de Santa Rita. Un dia em van presentar a l’actual mossèn, vaig tantejar la possibilitat de posar-hi  una Santa Rita a l’església però  de seguida va quedar clar que no era partidari de les imatges dels Sants. A l’església no, però a la casa d’Alfonso Guiu, a l’habitació de la seva mare, la senyora Agustina Ibañez (ACS) des de feia molts anys hi havia un quadre de Santa Rita amb un àngel que li sosté la corona. La senyora Agustina ens va deixar el darrer mes de març als 99 anys d’edat  i els seus fills Alfonso i Carmelo, amics meus, van tenir la gentilesa de regalar-me el quadre.  

A un altre domicili de Flix, a casa de Josep Sabaté Ferrús hi ha una imatge de Santa Rita, però aquesta avui no toca. Enguany, Josep, que té  86 anys ha estat nomenat Avi de la Ribera d’Ebre 2011.

Les últimes Santes Rites són de Xile i Canadà:



Santiago de Xile: Iglesia de San Agustín. (Quadre)

El dia 23 de setembre de 1993 vam visitar la península Valdés (balenes, pingüins, lleons i elefants marins) que està situada al nord de la Patagònia argentina. Del 8 al 24 de novembre de 2003   vam visitar la part més meridional de la Patagònia en un viatge del RACC. Després de visitar Santiago de Xile, Valparaiso i Viña del Mar, vam anar baixant: Puerto Montt, Puerto Varas, Puerto Natales i Torres del Paine (espectacular). Des d’aquí per terra van anar a Calafate (Argentina) per visitar la glacera de Perito Moreno, el més impressionant del viatge. Després, a Usuhaia (Argentina) vam agafar el creuer “Mare Australis” fins Punta Arenas (Xile) passant pel cabo de Hornos. Des d’aquí vam tornar a Santiago de Xile.

En tot el viatge només vaig trobar una Santa Rita a l’església de Sant Agustin de Santiago de Xile. Són els inconvenients dels viatges organitzats que et toca anar a cop de “pito”. 



Sainte Rita (Quebec-Canadà): Eglise de Sainte Rita.(Quadre)

Del 24 de juny al 2 de juliol de 2011 vam estar al Canadà a les províncies de Quebec i Ontario. El dia 27, al poble de Sainte Rita vam trobar un quadro de la Santa amb àngel. Ho explicaré en un altre capítol que dedicaré a les set Santes Rites del Canadà perquè ara hem d’acabar perquè és tard i vol ploure.