diumenge, 20 de novembre del 2011

CAPÍTOL XXV. LES ROSES DE SANTA RITA.

El dia 22 de maig, dia que va morir Santa Rita, es celebra la seva festa i totes les cerimònies que es fan en el seu honor en tot el món van acompanyades de la benedicció de les roses (veure capítol XIV, dedicat a la Festa de Santa Rita a Barcelona). És costum que les  roses es guardin seques durant tot l’any o que siguin regalades a malats o fidels que no han pogut anar a l’església.
Aquesta cerimònia commemora l’últim miracle de Santa Rita abans de morir. Els últims quatre anys de la seva vida els va passar malalta al llit. L’últim hivern la va visitar una cosina del seu poble  (Roccaporena) i al moment d’acomiadar-se li va preguntar si volia alguna cosa. Rita li demanà que li portés  roses i figues de l’hort de casa seva. La parenta va pensar que delirava perquè era hivern i tot estava nevat. Però quan tornà a Roccaporena es va adonar que el roser del jardí de Santa Rita havia florit i que la figuera havia donat figues. Per això és la Santa de les Roses i la Santa dels impossibles, perquè va fer florir en ple hivern un roser.
El següent mural representa el moment que Santa Rita, malalta al llit, rep la rosa que va florir al seu jardí i li va portar la seva cosina.
Gent (Bèlgica): St Stephanus o Kerk des Paternd Agustijnen.

Malgrat que és un dels símbols més coneguts i difosos, no consta en els més antics documents iconogràfics sobre la Santa.
De les Santes Rites fotografiades fins ara, només en 42, les roses hi són representades, sigui a una imatge (24), quadre (9), murals (3), vitralls (2), mosaic (1), baix relleu (1) o estendards (2). 19 són de l’Estat Espanyol, 9 d’Itàlia, 6 d’Alemanya, 4 de França, 2 de Suïssa, 1 d’Egipte i 1 de Bèlgica.
Moltes imatges de Santa Rita estan envoltades de roses naturals portades pels devots. Però aquest és un altre tema.

EN PRIMER LLOC VEUREM ALGUNES IMATGES EN LES QUALS FIGUREN LES ROSES        
                         Barcelona: Església de Betlem.

L’església de Betlem està situada a la Rambla entre els carrers pintor Fortuny i  del Carme.  L’any 1936 va ser incendiada quan tenia l’interior més sumptuós de les esglésies de Barcelona. De fora és d’estil barroc i a l’interior d’estil gòtic català. Per Nadal hi ha una Exposició de Pessebres a una sala que és propietat de la parròquia.
Santa Rita està situada a l’altar de Sant Antoni (tercer altar a l’esquerra) amb Sant Pancraci. Porta una rosa a la mà esquerra.

Barcelona: Cementiri del Poble Nou.

El cementiri del Poble Nou de Barcelona data de l’any 1775 i va ser el primer que es va construir fora de les muralles de la ciutat. Està situat al carrer Taulat número 2, al final de l’Avinguda Icària, molt a prop de la platja de la Mar Bella. Hi ha dos àrees diferenciades: la original i el recinte de panteons construïda el segle XIX. Té interès artístic, històric i emocional. Allí es pot reviure una bona part de la història de Barcelona.
Hi ha escultures modernistes i neoclàssiques. La més famosa és “El petó de la mort” atribuïda a Jaume Barba i que conté uns versos de Mossèn Cinto. Des del punt de vista popular és molt coneguda la tomba de “El Santet del Poble Nou”. De nom Francesc Canals i Ambrós, va morir de tuberculosi l’any 1899 a l’edat de 22 anys. Era un noi humil que ajudava a tothom. La gent acudeix per demanar-li favors. La seva tomba sempre està plena de flors i papers amb les peticions.
En aquest cementiri estan enterrats Lola Anglada, Josep Anselm Clavé, Narcís Oller, Frederic Soler “Pitarra”, Narcís Monturiol, Valentí Almirall, Josep Llimona, José Luis Vilallonga, Cassen i Mary Sempere entre d’altres.
La imatge de Santa Rita del cementiri sosté un crucifix situat damunt d’un coixí de roses.



Granada: Iglesia de Corpus Christi (Hospitalicos).

                          Porta una rosa a la mà dreta que li fa joc amb la corona.

                           Spoleto (Umbria-Itàlia): Chiesa de Santa Rita.

El dissabte dia 21 de setembre de 2002 vam dormir a Spoleto, a l’Umbria, a prop de Cascia. Volíem sopar al restaurant de la piazza del Duomo però estava ple. Vam sopar molt malament al restaurant “Arco di Drusso”. Quan vam arribar a l’hotel el recepcionista ens va dir “Han anat del millor al pitjor restaurant d’Spoleto”. L’endemà vam visitar el Duomo que té una façana molt original,  la tomba de Fra Filippo Lippi i frescos d’aquest pintor. A la chiesa de Santa Rita, la Santa porta un ram de roses a la mà esquerra.

     Milano (Lombardia-Itàlia): Santuario de Santa Rita.

Una Santa Rita molt guapa amb capa i toca  de color blanc té davant un munt de roses. Hem parlat d’aquesta Santa Rita al capítol VIII.

                                                                          Paris: Paroise gallicane de Sainte Rita.

A part de la imatge de la Santa Rita jacent (veure capítol IX) a l’altar Major hi ha una Santa Rita plena de roses de diferents colors.


Toscanella (Emilia-Romagna-Itàlia): Chiesa de Santa Maria dei Carmine.

                                         Santa Rita porta roses a les dues mans.


         A CONTINUACIO ALGUNS QUADRES ON ESTAN RERESENTADES LES ROSES:



        Würzburg (Alemanya): Augustinerkloster
El dia 25 de setembre de 2010 vam visitar l’Augustinerkloster de Würzburg. L’església estava tancada per reformes però m’havia informat que Santa Rita es podia visitar al claustre. Vam trobar dos Santes Rites: una de bronze jacent (capítol IX) i un quadre amb un ram de roses a la mà i la inscripció: “Sancta Rita ora pronobis”.

   Rano (Astúries): Capilla de Santa Rita.

Rano és un poblet asturià de quatre cases que correspon a la parròquia de Barzana i al concejo de Quirós. El dia 14 de maig de 2005 vam visitar la capella de Santa Rita situada a uns 300 metres del poble. Vam trobar cinc Santes Rites diferents molt originals, com la del quadre.

Benicarló (Castelló): Església de Sant Bartomeu.
La visita a la Santa Rita de Benicarló (22-I-2005) va coincidir amb la Festa de la carxofa: quatre carxofes a la brasa per un euro. Les carxofes més bones del món després de les del Prat. M’agraden molt les carxofes, de qualsevol manera.

  Monachil (Granada): Convento de los Agustinos Recoletos.
Aquest és un dels quadres que hi ha al despatx de Fray Luis Vela que durant molts anys ha dirigit la revista “Santa Rita”.


A CONTINUACIÓ ALGUNS MOSAICS, MURALS, VITRALLS, BAIX RELLEUS I ESTENDARDS:

Barcelona: Església de Santa Agnès.
L’església de Santa Agnès de Barcelona està situada al carrer Sant Elies número 23. Va ser nomenada parròquia l’any 1958, malgrat que des de l’any 1945 actuava com a filial de la parròquia Verge de la Pau. L’any 1936, la FAI va instal·lar una txeca en el temple on van ser torturats i assassinats molts sacerdots i religiosos, entre ells el bisbe Irurita, que donava nom al carrer que va des de la plaça Sant Jaume a l’avinguda de la Catedral i que ara s’ha quedat amb carrer del Bisbe a seques. De la mateixa manera que “l’Hospital del Mar” es deia “Hospital de Nostra Senyora del Mar” i “l’Hospital de la Esperança”, “Hospital de Nostra Senyora de l’Esperança”. Sort que no hi ha cap Hospital a Barcelona que es digui “Santa Rita” perquè hagués quedat com “l’Hospital de la Rita”.....
A les parets de l’església hi ha 37 mosaics obra de Ramon Carrera, entre ells un dedicat a Santa Rita que porta una rosa a la mà esquerra. Quan ens vam casar (1969), com era la parròquia de l’Isabel,  vam tenir d’anar a parlar amb el carismàtic Mossèn Jaume Armengol. En aquesta església van ser batejades les nostres dues filles.

Padua (Veneto-Itàlia): Chiesa de San Canziano a Padova o Santa Rita.


La chiesa de San Canziano a Padova també dita de Santa Rita va ser un xollo perquè hi vam trobar sis versions diferents de Santa Rita. Una d’elles  en un estendard ple de roses.

Luzerna (Suïssa): Rita Oase.

El dia 23 de setembre de 2010 vam visitar el convent de les Ritaschwestern de Luzerna (capítol XII). Sor Paulinia ens va portar amb el seu cotxe a una capella de Santa Rita que estava a l’aire lliure dalt d’un turó. Va aparcar a la vora d’un camí on hi havia un cartell que posava: “Rita weg”, es a dir “Camí de Rita”. Vam començar a pujar per un caminet i de tant en tant hi havia una rajola amb una frase escrita per Sor Paulinia i que feia referència a la Santa. Dalt del turó  hi havia una petita esplanada rodejada d’arbres i una petita  capella amb un baix relleu dedicat a Santa Rita amb roses incorporades. Sor Paulinia l’anomenava Rita Oase (ho va traduir com oratori, malgrat que oase vol dir oasi). El lloc és diu Wallasterberg (la muntanya de Walaster), era un arquitecte que va construir la capella per donar gràcies a Santa Rita per la curació d’una malaltia.
                                                                            Barcelona: església de Sant Agustí.

He estat a l’església de Sant Agustí de Barcelona moltes vegades. Entrant al fons a ma dreta hi ha l’altar de Santa Rita, la més venerada de Barcelona. Mai m’havia adonat que a la paret que està entre la porta del centre i de l’esquerra hi ha un gran mural que es titula “L’èxtasi de Santa Rita”. Va ser el meu amic Pere Patx que em va trucar un dia: “Ja saps que a l’església de Sant Agustí hi ha l’èxtasi de Santa Rita ?” Doncs no ho sabia.
El dia 30 d’abril de 2011 hi vaig anar a fer la fotografia. Santa Rita està agenollada amb un ram de roses a la mà esquerra mirant al cel on es pot veure Jesucrist.


               Paris: Chapelle de Sainte Rita.

Vaig comentar la visita a la Chapelle de Sainte Rita de Paris al capítol XII (Santes Rites de fusta). A més a més, a un vitrall hi havia aquesta Santa Rita amb dos roses.

 PER ACABAR ALGUNES IMATGES DE SANTA RITA AMB ROSES PORTADES PELS DEVOTS:

      Betanzos (A Coruña): Convento de las Agustinas.
A Betanzos tenia fitxat el Convent de les Agustines. El dia abans vaig trucar per telèfon des de Barcelona i la monja que s’hi va posar em va dir que l’església només obria de nou a dos quarts de deu del matí.  Al saber que hi anàvem expressament des de Barcelona em va prometre que ja ho arreglaríem.
Vam anar directes de l’aeroport a Betanzos. Una vegada al convent vam trucar el timbre on hi ha el torn. Una monja ens va dir que anéssim a la porta de l’església que estava a uns 20 metres i que el jardiner obriria l’església. Així va ser. Vam poder fer les fotografies. El jardiner va comentar que l’endemà anava quinze dies a Lloret de Mar amb l’Imserso. Li vaig voler donar una propina i no la va acceptar.



 Argalo (A Coruña): Iglesia de Santa Maria de Argalo.

El dia 1 de juliol de 2010 el GPS em va portar d’Escravitude a Argalo per unes carreteres estretes i amb molts revolts. Argalo està a 4 km de Noia i només hi ha quatre cases situades dalt d’un turó. El cementiri està al voltant de l’església i per entrar-hi no te’ns més remei que trepitjar unes quantes tombes. L’església és del segle XVIII i la Santa Rita de l’any 1939. Tenia roses a les mans i als peus. El capellà va ser molt amable i em va regalar un llibret amb les novenes de Santa Rita.

                              Sevilla: Iglesia de San Antonio.

Alcalà de Xivert (Castelló): Església de Sant Bertomeu.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada