CAPÍTOL XXXVIII. LES SANTES RITES DE LA REPUBLICA DOMINICANA.

Tinc una cosina germana que viu a la República Dominicana. Ella va néixer a Guatemala, però va conèixer un pediatre dominicà a EUA i va anar a parar a Santo Domingo.

Ha vingut diverses vegades a Barcelona. Un dia li vaig dir que quan tingués unes quantes Santes Rites localitzades aniria a fer-li una visita. Això va ser del 4 al 14 de març de 2007.

Altos de Chavón: Us presento a la meva cosina Pilarin (de vermell). 

De color groc la República Dominicana

La Dominicana comparteix amb Haití  l’illa anomenada per Colón “La Española”, la més gran del Carib després de Cuba. Les dos terceres parts corresponen a la Dominicana i un terç a Haití.

Va ser descoberta per Colón en el seu primer viatge, el dia 5 de desembre de 1492 i es va convertir en la primera illa poblada i colonitzada pels espanyols i des d’aquí van preparar l’assalt al continent americà.

         Monument de Colon a Santo Domingo, obra del català Pedro Carbonell (1898).

  A “Las Casas Reales”  hi ha el Museu on s’explica el descobriment d’Amèrica.L’illa estava poblada pels tainos, aborígens procedents de l’Orinoco i Amazones, bona gent, hospitalaris,  que vivien pacíficament. D’entrada van tenir enfrontaments amb els espanyols que van degenerar en guerra i extermini total anys després. Actualment no queda cap descendent dels tainos. Colon va enviar l’any 1495 quatre naus carregades amb 500 indígenes per ser venuts a Sevilla, amb la qual cosa va tenir l’honor de ser el primer en traficar amb esclaus al Nou Món.


Al Museu del “Hombre Dominicano” s’explica els seus orígens.

Enriquillo va ser el primer indi que es va rebel·lar contra el poder espanyol a Amèrica. Actualment una de les regions naturals més peculiars de l’illa porta el seu nom (la hoya de Enriquillo) i també un llac situat a 44 metres sota el nivell del mar.

Escultura de l’indi Enriquillo situada davant el Museu del “Hombre Dominicano”.

Santo Domingo va ser la primera capital espanyola del Nou Món.  Allí es va edificar la primera catedral, la primera Universitat hispanoamericana, el primer castell d’Amèrica i el primer hospital, ubicats a la ciutat colonial declarada Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO.

                                  El Parc de Colón amb la catedral al fons.

Les ruïnes de l'Hospital de San Nicolás de Bari, el primer hospital construït a Amèrica l'any 1519 i un dels pocs edificis que va respectar el pirata Francis Drake.

El Convent dels Dominics va ser fundat l’any 1510 per l’Ordre dels Predicadors i va ser el primer d’Amèrica. L’any 1532 es va constituir com la primera Universitat d’Amèrica i actualment és la seu de la Universitat de San Tomàs d’Aquino.

                                          El convent dels Dominics.

A la paret del claustre del convent dels Dominics, avui Universitat, vam llegir el pregó que l’any 1511 va fer Fray Antonio de Montesinos criticant els “excessos” del “encomenderos”. El pregó es va fer molt famós i va ser considerat com el naixement del Dret Internacional. Al malecón hi ha un enorme monument dedicat al frare.

El pregó de Fray Antonio de Montesinos.

El carrer “de las Damas” és el més bonic de la ciutat colonial. El nom es deu a Doña Maria de Toledo, esposa de Diego Colón. Durant el segle XVI era el carrer on hi havia els edificis oficials i privats més importants, i Doña Maria s’hi passejava acompanyada d’un exercit de “damas”. Van ser les primeres dones espanyoles al Nou Món.

                             Las Casas Reales situades al carrer "de las Damas".

Al Panteon Nacional del carrer "de las Damas" hi ha aquesta llum de sostre de coure que Franco va regalar al seu colega Trujillo, dictador del país durant 31 anys (1930-1961).

L'Alcazar de Colón va ser la residència de Diego de Colón, fill de l'almirall, i actualment és el Museu Virreinal. Allí vam poder veure el llit de Doña Maria de Toledo.

L’any 1844, Juan Pablo Duarte, Ramón Mella i Francisco del Rosario Sánchez proclamaren la independència de Haití i a la nova nació la van denominar  República Dominicana, en reconeixement a l’Ordre Religiosa dels pares Dominics per la seva contribució en la defensa dels drets humans dels indígenes i al desenvolupament de la educació i la cultura del país. El mausoleu està al “Parque de la Independencia”, situat al centre de la plaza Mariano Costero, que és el cor de la ciutat.El mausoleu dels Pares de la Pàtria Dominicana: Duarte, Mella i Sánchez.


Els Pares de la Pàtria també estan als bitllets de 100 pesos.

Els quasi 10 milions d’habitants estan distribuïts de la següent manera: el 75% són mulats,  el 15% blancs d’origen europeu i el 10% negres. Durant els segles XIX i XX van arribar també grups reduïts d’emigrants libanesos, orientals i europeus. La meitat viu i treballa al camp.

                                               El Palacio nacional.

La casa de Pilarin, on vam estar allotjats, no era el “Palacio Nacional” però Déu n’hi do.

La casa va ser construida pel seu pare (germà de la meva mare) que era arquitecte. A l'entrada hi havia aquest baix relleu amb la inscripció: "Yo sense tu i tu sense fe, no valem pa res" (textual).

A casa de Pilarin vam menjar “sancocho” un dels plats més genuïns del país. Consisteix en una sopa o estofat amb yuca, plàtan, tubèrculs, blat de moro, pollastre i carn. La preparació es llarga i es fa en ocasions especials.

                                        Omplint el plat de sancocho.

L’ESGLÉSIA DE SANTA RITA DE SANTO DOMINGO: Pilarín es va assabentar a través de l’Arquebisbat que a l’est de la capital, lluny del centre, a la Urbanització Juan Pablo Duarte, hi havia l’església de Santa Rita.

L'església de Santa Rita de Santa Domingo.

Ens va atendre Ester, que era la que tenia cura de l’església i en un moment ens va explicar dos miracles que van succeir a la mateixa església gràcies a Santa Rita.

Ester explicant els miracles de Santa Rita.

Santa Rita està situada a la dreta de l’Altar Major dins d’una vitrina. Te cara de joveneta, mira contra el Govern i aguanta un crucifix metàl·lic. Ester ens va proporcionar el llibret “Santa Rita de Casia: semblanza biográfica. Triduo en su honor” que estava editat per Veron Editores del Prat de Llobregat i un altre (Novena de Santa Rita) escrit en castellà i editat a Eslovàquia. 

Al vitrall situat a la façana de l’església hi havia una Santa Rita pintada per algú que no devia ser un gran professional.

SOPANT A CA LA RITA: Quan vam tornar al centre després de visitar la primera Santa Rita vam anar a sopar a la plaza de las Atarazanas i vam descobrir el restaurant “Café de la Rita” on vam sopar amb cantant incorporat.

                                              El restaurant "Rita's Café".

                                        Vam sopar a casa de la Rita.

LA SANTA RITA DEL CENTRE DE SALUT SANTA MARIA REINA: Ester, la sagristana de l’església de Santa Rita ens va informar que n’hi havia una altra al Centre de Salut Santa Maria Reina, situat al barri de los Trinitarios. Tots els Centres de Salut voldrien tenir una Santa Rita que els hi donés un mà....

La petita capella de Santa Rita estava al jardí a la dreta de la foto.

Quan vam arribar hi havia gent esperant que obrissin el centre, però Santa Rita estava al jardí en una petita cova que estava oberta.

Hi havia dos cadires per seure i fer-li companyia.

No tenia ni creu ni crucifix.

Però tenia un bon nas.

SANTIAGO DE LOS CABALLEROS: és la segona ciutat del país, té 280.000 habitants i està  al nord a 160 km de Santo Domingo. Hi vam anar perquè una amiga de Pilarin, Matilde Butler, hi havia descobert una Santa Rita.

D’entrada vam visitar el magnífic Museu “Centro Leon”, nou de trinca, la catedral, el monument a “Los heroes de la Restauración” que té 67 metres d’alçada, i la “Universitat Católica Madre y Maestra” que és una de les millors del país.

LA GRUTA DE SANTA RITA DE SANTIAGO DE LOS CABALLEROS: Matilde Butler, ens va acompanyar a visitar a Santa Rita. Està en una gruta a les afores de la ciutat a un barri anomenat Cerros de Gurabo envoltada de molta vegetació en un lloc molt tranquil.

 

                                                                                         Entrada a la gruta

                                      L'altar està dedicat a Santa Rita

La imatge l’havien comprat a Itàlia la família Zovain perquè gràcies a Santa Rita un familiar havia recuperat la vista. 

         Era una Santa Rita presumida. S’havia pintat els llavis. 

                     A la paret de la dreta també hi havia un quadre de Santa Rita.

LES PLATGES DE LA DOMINICANA: no podíem marxar del país sense conèixer les seves platges.

                           Vam anar fins a Punta Cana situada a l’est del país. 

                          Vam parar a la Casa de Campo i Los Altos de Chavón.

Vam estar al Barceló Resort de Playa Bavaro.

                                        Ens vam banyar a la Playa Bavaro.

El complex turístic de Cap Cana s'estava construint en aquell moment. A la platja de Cap Cana.

                                         I a la platja de Juan Dolio.

EL MERENGUE ÉS EL BALL NACIONAL: a la guia vaig llegir: “Ron, cigars i merengue, la santíssima Trinidad dominicana”. La paternitat del ron i del cigar està disputada, la del merengue no hi ha dubte.

És un país on pots comprar molta música. Aquí teniu una mostra dels CDs que vaig comprar:

La música de Juan Luis Guerra interpretada per l'orquestra filarmònica de Santo Domingo.

          A casa de Pilarin vaig cantar "El negriro del batey", el meu merengue preferit.

                           Pilarin va intentar ensenyar-me a ballar el merengue.

                  Moltes gràcies Pilarin per la teva hospitalitat. Quan vulguis tornem.