Capítol LI. EL DIA DE SANTA RITA A BARCELONA (ANY 2013).

Els metges diuen que hem de fer exercici. Quan fa bon temps faig bicicleta (“Las bicicletas son para el verano”, us sona ?) i la resta de l’any camino. El dia 22 de maig, dia de Santa Rita, vaig aprofitar la caminada per visitar unes quantes Santes Rites per veure com els anava la diada.

9h:  Vaig començar per l’església de Santa Teresita del Niño Jesús que és a la plaça de Gal·la Placídia. La Santa Rita estava trista i sola. No hi havia ningú i no tenia cap rosa ni cap llàntia. Però s’ha de tenir en compte que era molt aviat i no podem fer cap judici prematur.

La casa Vicens de Gaudí.

9h 15’: Vaig arribar a la capella de Santa Rita de la casa Vicens (obra de Gaudí), que està situada al carrer de les Carolines de Gràcia. Aquesta capella està al jardí de la casa i només s’obre el dia de Santa Rita. A la porta s’estava muntant la paradeta de les roses i estava anunciat que a les 11 hi hauria Missa i benedicció de les roses. Santa Rita no estava sola i ja tenia algunes roses; també cremaven algunes llànties.

A tres quarts de nou de la nit vaig tornar a passar per la casa Vicens  i podeu comprovar la diferència.

Vaig fer una pausa obligada de dues hores (Pol, el meu nét, va a la guarderia i per tant, està sempre a casa seva, malalt). Feina de pediatre i d’avi. Els qui teniu néts ja sabeu com va la cosa.

12h:  Vaig arribar a l’església de Santa Maria de Gràcia (carrer de Gràcia al començament de Gran de Gràcia). Algú s’havia enfilat fins als peus de Santa Rita per dipositar una gran rosa. Tenia llànties enceses i unes 10 persones que li feien companyia. 

12h 20’: Vaig arribar a l’església de Ntra Sra dels Àngels, situada a l’encreuament de  Balmes-València. Per mor dels robatoris, per entrar a l’església s’havia de trucar un timbre i entrar pels despatxos parroquials. Amb tants obstacles, Santa Rita estava completament sola i desemparada.

12h30’: Vaig continuar caminant fins al carrer de Santa Anna, i a dos quarts d’una vaig entrar a  l’església del mateix nom. Santa Rita és a la capella de Ntra. Sra. de Guadalupe, que és molt amagada i, a més, és darrera d’unes reixes, o sigui, més sola que la una.

12h 40’: Envoltat de guiris pels quatre costats vaig  arribar a l’església de Betlem de la Rambla. Només hi havia unes tímides roses als peus de Santa Rita.

12h 44’: Pel carrer Petritxol, en quatre minuts em vaig plantar a l’església del Pi, de la plaça del mateix nom. Ara cobren 3 euros per visitar  l’església, almenys en aquella hora. Santa Rita va tenir l’honor de ser traslladada a la capella del Sant Crist, que és entrant a mà dreta, per poder ser visitada sense haver de pagar. Aquí ja va ser una altra cosa. La Santa Rita del Pi tenia públic i havia rebut moltes roses i llànties.

12h 50’: Església de Sant Jaume del carrer Ferran. Santa Rita es troba darrera una reixa i només li havien pogut arribar unes poques roses per via aèria. 

12h 55’: L’entrada al claustre de la Catedral de Barcelona era tancada, i una munió de fidels de Santa Rita s’estaven davant la porta, esperant que obrissin. Van obrir a un quart de dues (cosa rara). Per entrar al claustre cobraven 6 euros, però com que Santa Rita està just entrant a mà dreta, havien fet un camí tancat per poder arribar a la seva capella, escapolint-se del pagament. És una Santa amb pedigrí, i tenia moltes roses i moltes visites. Per cert, aquí hi havia una persona de qui em sonava la seva cara però no recordava de què. Li vaig preguntar si ens coneixíem, i després de mirar-me va contestar: el doctor. Resulta que feia 40 anys que li havia visitat els fills. Això demostra que sóc bon fisonomista.

13h 15’: A Santa Maria del Mar hi ha una Santa Rita, entrant per la porta principal a l’esquerra, però estava tancada. Vaig aprofitar per fer un mos, i com que era al Born, vaig anar a un lloc que m’havia recomanat la meva filla Rita, que m’ha sortit una bona gourmet. Els millors calamars a l’andalusa que mai havia menjat. La família dels cefalòpodes, són els meus fruits de mar preferits.

14h 35’: I va arribar l’hora de la veritat. Església de Sant Agustí, plaça del mateix nom, al carrer de l’Hospital. Aquí és on se celebra la festa de Santa Rita amb tots els ets i uts. És un espectacle que s’ha de veure.

                          La plaça és plena de parades de roses de tots colors.

             Les roses del primer pla són les vertaderes roses de Santa Rita. 

L’anunci dels horaris de Misses i benedicció de les roses està escrit només en castellà. L’Alícia Sánchez Camacho deu estar contenta. 

Sempre hi havia anat a mig matí o a mitja tarda i allò era una bogeria. Cada mitja hora beneeixen les roses i a l’església no hi cap ni una agulla. Per arribar a l’altar de Santa Rita s’ha de fer una cua quilomètrica.

Aquest any la vaig encertar, a l’hora de dinar, la visita és més relaxada. Si vols, es pot seure a les primeres files i, si volguessis anar fins l’altar de Santa Rita, la cua només arriba a la meitat de la plaça de Sant Agustí.

L’altar de Santa Rita estava ple de roses, però diria que no tantes com l’any passat.

Vaig descobrir aquest estendard de Santa Rita.

A les tres van fer la benedicció de les roses. La benvinguda i els preliminars en català, perquè no hi hagi queixa, però l'oració en castellà. I la benedicció a cops d'aigua beneïda.

Curioses recomanacions.

En acabar, vaig continuar caminant fins a casa. Les roses beneïdes s’han d’assecar i cal conservar-les durant tot l’any.

La primera notícia que vaig tenir de les roses de Santa Rita va ser a la meva consulta. Un dia de Santa Rita, a principis dels anys 70, va venir a visitar-se una nena de cognom Valero acompanyada per la seva àvia, que em va portar unes roses que havia anat a beneir a Sant Agustí i em va explicar la història. Qui m’havia de dir en aquell moment, que arribaria a ser un expert mundial en Santa Rita.