dijous, 16 de maig del 2013

CAPÍTOL L. LES SANTES RITES DE GUATEMALA


Els únics habitants de Guatemala que porten el cognom Ferrús són els meus cosins i els seus fills. I això és així perquè el germà petit de la meva mare, Francisco, es va casar amb Antonieta Bonifasi, guatemalenca  filla de catalans emigrats a Guatemala i va anar-hi a viure. Van tenir cinc fills: Pilarin, Raquel, Carolina, Francisco i Antonio.  

Antonieta Bonifasi i el meu oncle Francisco Ferrús.
El meu oncle, arquitecte de professió, es va dedicar a reconstruir edificis històrics, els més importants, el Castillo de San Felipe, la zona arqueològica maia de Mixco Viejo i el “Puente de los esclavos”.

El Castillo de San Felipe va ser construït l’any 1595 al riu Dulce, per protegir l’entrada del llac Izabal dels atacs dels pirates del golf de Mèxic. Al llac Izabal hi havia els magatzems de les mercaderies que entraven i sortien en l’intercanvi comercial entre España y Guatemala. El castell va ser destruït moltes vegades pels pirates. L’any 1955 va ser reconstruït pel tiet Francisco tal com era l’original després de trobar els plànols i documents a l’Arxiu d’Índies. Actualment és un parc Nacional visitat pels turistes.






Arribant al Castillo de San Felipe.


Amb els canons preparats per si vénen els pirates.













En el fulletó que donen per visitar el castell s’anomena el tiet Francisco. 






Mixco Viejo va ser l’antiga capital dels indis pokomanes i l’any 1525 encara era un centre religiós i militar. Està situat en un pujol de 880 metres d’alçada, envoltat de barrancs, i per això va costar molt de conquerir als espanyols dirigits per Pedro de Alvarado. L’any 1966 el meu oncle va intervenir en la seva reconstrucció, tal com recorda una gran placa que hi ha a l’entrada.










Una placa que hi ha a l’entrada de la zona arqueològica recorda el meu tiet Francisco. 












Una part de la zona arqueològica de Mixco Viejo.










El "Puente de los esclavos" està situat damunt del riu del mateix nom, a la carretera de El Salvador, al departament de Santa Rosa. Va ser construït l'any 1592 i el meu oncle el va restaurar l'any 1957. Ell en deia "la Puente", "porqué todo el mundo le pasa por encima".




Malauradament no vaig poder anar a Guatemala en vida del tiet Francisco. Hi vam anar el mes de novembre de 1997 i la tia Antonieta i  els meus cosins  ens van tractar a cos de rei. Fins i tot em van ajudar a trobar les dues Santes Rites de Guatemala.

VAM ARRIBAR A GUATEMALA PROCEDENTS DE CANCÚN:


El viatge des de Cancún a Flores el vam fer amb aquesta avioneta d'hèlice. De Flores vam anar a Tikal, una de les ciutats maies més importants del món. 










L'entrada a l'hotel de Tikal en plena selva. Durant la nit vam poder escoltar els sorolls dels "seus habitants". 












Tikal té 16 km2 i es van trobar 3.000 construccions diverses (temples, palaus, etc..)  A la foto el Temple I, conegut com el "Templo del Gran Jaguar", situat a la plaça Major.












El Temple IV de nom "Templo de la Serpiente de Dos Cabezas" és el més alt de Tikal i des de la part superior hi ha una vista magnífica de la selva. Quan pujàvem per les escales de fusta estratègicament col·locades va començar una tempesta que vam viure, una vegada a dalt, en la companyia d'aquests nens i la seva mare. 





Els llocs que vam visitar a Guatemala: en punts, el trajecte en avió i en barca; en línia contínua, els trajectes en cotxe.







La moneda oficial de Guatemala és el Quetzal i porta el nom de l'ocell nacional, que té un parc natural dedicat a la seva conservació.










El quetzal és l'ocell nacional.

















La bandera de Guatemala.











El dia de l'arribada els cosins van organitzar una festa a casa de la meva cosina Raquel. Vaig acompanyar en Salvador amb la guitarra. Tots els cosins i els seus fills són del Barça.









ANTIGUA és una ciutat colonial declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat l'any 1979. Està envoltada per tres volcans. Fou la capital de Guatemala fins que l'any 1773 va ser destruïda per un terratrèmol i la capitalitat va ser traslladada l'any 1776 a la ubicació actual. 









L'església de la Merced d'Antigua, va ser construïda l'any 1546.














La marimba és l'instrument de percussió típic de Guatemala. A la foto, tocant la marimba a "La posada de Don Rodrigo" d'Antigua. 












Guatemala és terra de volcans. Aquest és el volcà Fuego. 

















També és terra de cafè: grans de cafè a l'arbre.









Grans de cafè assecant-se al sol.












Els dijous s'ha de visitar el mercat de CHICHICASTENANGO. A la foto l'església del Calvario del Señor Sepultado.








El mercat de SOLOLÀ que es celebra els divendres és el més autèntic. Aquí no hi havia cap turista. Només nosaltres.










El meu cosí Francisco estava distret filmant i li van robar la cartera. 











Una vista magnífica del LLAC ATITLAN, una de les atraccions naturals de Guatemala. 











Vam travessar el llac en una barca que estava ocupada pels indígenes que no parlaven castellà. A Guatemala hi ha 23 dialectes indígenes, a més a més del creole, la llengua del grup garífuna que viuen a Livingston. 










A SAN JUAN DE SACATEPÉQUEZ la plaça principal porta el nom de Plaza de Cataluña (mireu el nom a la torre de l'Ajuntament). Al cartell on posa "No estacionar" podeu llegir "Fleteros Cataluña". No en teníem notícia (i els meus cosins tampoc) i vam quedar al·lucinats.















Aquesta sabateria portava el nom de Cataluña. També hi havia farmàcies i altres negocis. Era diumenge, a l'Ajuntament només hi havia un equip de guàrdia i no van saber dir·nos el perquè. Va ser l'amo de la sabateria que ens va explicar que l'any 1978 Catalunya va donar 118.000 quetzals al poble per ajudar a la restauració dels danys ocasionats pel terratrèmol de l'any 1976. En agraïment van posar el nom de Cataluña a la plaça principal. "Yo fuí el primero en poner el nombre de Cataluña a un negocio. Después vinieron más que me imitaron" ens va dir l'amo de la sabateria. 







Zona arqueològica de QUIRIGUÁ, declarada Patrimonio Cultural de la Humanidad l'any 1985. Té les esteles més altes del món maia.














A prop de Quiriguá vam visitar el Chocon Machacas i Livingston, la zona garífuna de Guatemala on vam arribar en barca pel rio Dulce.










Al biotopo CHOCON MACHACAS.
















LIVINGSTON no té res a veure amb la resta de Guatemala. El paisatge és completament caribeny i la població negra. Són els garífunas, descendents d'uns esclaus africans que el segle XVIII es van escapar i van anar a parar a la façana caribenya de Centre-Amèrica (Belize, Guatemala, Honduras i Nicaragua). A Livingston només s'hi pot arribar en barca pel rio Dulce o per mar. 







Sense saber·ho vam tenir la sort que vam arribar el dia de la festa garífuna. Érem els únics turistes. A la foto la processó que van organitzar en sortir de la Missa. Cantant i ballant a ritme caribeny.








 Moltes dones portaven grans cistells al cap.

Isabel participant de la processó garífuna.











LES SANTES RITES DE GUATEMALA: la cosina Raquel ens va acompanyar a fotografiar la primera Santa Rita i Francisco la segona. 






La primera Santa Rita està a l’església Beatas de Belen, situada a la 9a Avenida cantonada amb la calle 14. Es troba entrant a mà dreta, dins d’una petita capella que té la porta de vidre. Té la particularitat que a la mà dreta aguanta una palma, cosa que tret de rares excepcions és patrimoni de Portugal i Andalusia. 



























La segona Santa Rita està a l’església de Santa Catalina, situada a l’encreuament de la 4a Avenida i la calle 5 de la zona 1. L’altar es veu de seguida d'entrar a l’església perquè està ple de ciris, ex-vots i gent resant. És un quadre d’una Santa Rita agenollada.










Una foto per mostrar les mesures de seguretat que cal tenir presents a Guatemala. El cotxe repartidor de Coca-Cola portava un vigilant armat. Vaig demanar permís per fer la foto... tinc l'instint de conservació molt elevat. 








L’últim dia vam anar a sopar amb tota la família i la cosa es va animar tant que fins i tot vaig cantar una ranxera acompanyat per un mariachi i vaig treure a ballar a la tieta Antonieta.

Per molts motius, Guatemala ens va agradar molt. En tenim un molt bon record.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada