A França he
fotografiat 155 Santes Rites. N’hi ha algunes que gaudeixen d’especial devoció,
però n’hi ha una que és la líder. És la Santa Rita de l’església de Notre Dame
de l’Annonciation de Niça, més coneguda com església de Santa Rita.
L’església de
Santa Rita de Niça és al casc antic, al número 1 de la rue de la Poisonnerie. Per
arribar-hi és recomanable deixar el cotxe al pàrquing del Cours Saleya, la
plaça més animada de Niça. Està completament plena de terrasses de bars i de
restaurants. Des d’aquesta plaça s’agafa el carrer de la Poisonnerie i, a uns
80 metres a l’esquerra, es troba l’església. No veus que és una església fins
que arribes al davant i llegeixes la placa que hi ha al carrer.
El
campanar de l’església de Santa Rita de Niça és el de color groc.
És una de les
esglésies més antigues de Niça i recentment ha estat restaurada. L’any 1934, el
capellà de l’església recomanà a una parroquiana que havia perdut una joia
familiar, que resés a Santa Rita. La joia va aparèixer i la parroquiana, en
agraïment, regalà una estàtua de Santa Rita a l’església, que el capellà va
col·locar al primer altar de l’esquerra, on es troba actualment. Amb el temps,
Santa Rita es va fer molt popular a Niça. L’any 1955, el pare Cagliari fundà la
“Revue Sainte Rita” i, gràcies a la seva gran difusió (més de quaranta mil
exemplars), contribuí de manera significativa a fer conèixer i estimar Santa
Rita a tota França.
Vam descobrir
aquesta Santa Rita durant el viatge de nuvis. El dia 15 de juny de 1969 vam
dormir a Niça, en un hotelet del Quai des Etats-Unis. A la tarda passejàrem pel
casc antic i ens vam trobar casualment amb Santa Rita. Em va fer gràcia per
totes les Rites que hi ha a la família, però no vaig fotografiar-la.
15-VI-69: Passejant
pel Quai des Etats Unis.
Isabel
esmorzant a l’hotelet de Niça.
La segona
vegada va ser el dia 7 de desembre de 1990, amb motiu d’un viatge a la Provença
i la Costa Blava. Malgrat que encara no m’havia agafat la dèria, aquesta vegada
la vaig fotografiar.
Davant de l'altar.
Assenyalant
l’oració a Santa Rita.
D’aquest
viatge n’explicaré una anècdota molt divertida. L’any anterior havíem visitat
Paris i a la Capella de Santa Rita de Pigalle vam trobar un paper que deia: “La
persona que trobi aquesta pregària la copiarà 25 vegades i la dipositarà cada
dia en una església diferent. El dia que farà 26 rebrà una gràcia inesperada i
impossible”. Vam aprofitar aquest viatge per començar a repartir les pregàries.
Quan vam tornar a Barcelona ja en portàvem deu i continuàrem amb el ritual fins
arribar als 26 dies, que era quan havíem de rebre la gràcia inesperada i
impossible. Vam passar tot el dia esperant-la amb candeletes i res de res. De
sobte ens vam adonar que aquell era el dia dels Sants Innocents, el 29 de
desembre. Quina casualitat ! Ens vam fer un tip de riure.
Amb l’arribada d’internet vaig descobrir que, a Niça, a més de la Santa Rita que jo havia
fotografiat, hi havia un oratori amb més imatges. El mes de juliol d’enguany hi
vaig passar, aprofitant la tornada d’un viatge a Itàlia, i vaig actualitzar les
Santes Rites del centre més important de peregrinació a França.
Entrant a
l’església, a mà esquerra, hi ha la capella de Santa Rita presidida pel seu
altar.
A l’esquerra
de l’altar hi ha la pregària de Santa Rita. És el mateix text de l’any 1990,
però el format està més actualitzat.
Al costat
hi ha l’anunci de la revista de Santa Rita.
A la mateixa
paret on hi ha la capella de Santa Rita, una porta petita dóna accés a la
sagristia, on hi ha la botiga on es poden comprar objectes religiosos
relacionats amb la Santa. Al costat hi trobem l’oratori de Santa Rita. Allí
vaig fer les següents fotografies:
Una estàtua.
Un quadre
d’una Santa Rita molt guapa, que aguanta el crucifix només amb la mà esquerra.
Un mural
situat darrere el mostrador de la botiga.
En un quadre,
un àngel aguanta la corona de Santa Rita damunt del seu cap.
Un quadre on
Santa Rita aguanta l’espina amb la mà dreta.
Un altre
quadre on Santa Rita aguanta una petita creu amb la mà dreta.
També hi ha
un fresc amb episodis de la vida de Santa Rita.
A més, hi ha
un quadre amb l’oració de Santa Rita acompanyada de dues imatges de Santa Rita.
A la web (www.sainte-rita.net), hi ha tota la informació sobre
l’església, la vida de Santa Rita, les seves pregàries, la revista que editen i
la botiga d’objectes “ritians”.
A la
sagristia ens van dir que molts catalans visitaven la Santa Rita de Niça.
En la meva
recerca tinc un munt de col·laboradors. Un matrimoni francès, amic nostre, que
ara viu a Barcelona, fa pocs dies va anar a França a visitar l’àvia que viu a
la comarca de Cévennes. Tenia dos petits calendaris de Santa Rita dels anys
1962 i 1963 editats a l’església de Niça. Tingueren la gentilesa de
portar-me’ls.
Amb els dos
calendaris acabo el capítol d’avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada