CAPÍTOL 59: ALTRES LLOCS DE FRANÇA DE PEREGRINACIÓ A SANTA RITA.

En el capítol anterior veiérem que la Santa Rita de Niça és la que té més devots de tot França. És el centre de peregrinació oficial.

Però a França hi ha d’altres llocs on Santa Rita també és objecte de peregrinació dels habitants de la zona: Marseille, Vendeville, Paris, Mont Saint-Aignan, Saint Georges de Montclar i Curgies.

També tenen la seva importància: Béziers, Bourneville, Maubeuge, Juziers, Vaux-sur-Seine, Chateaubriand, i Toulouse.

MARSEILLE (Provence): Paroisse de Sainte Rita (Les trois-Lucs).  

És al número 366 de l’avenue des Poilus, al barri de “Les trois-Lucs”.  Malgrat que a Marsella hi ha imatges de Santa Rita en d’altres esglésies, aquesta és el referent dels devots de la zona.

La visitàrem el dia 18 de maig de 2002. A la Canebière, l’avinguda més famosa de la ciutat, vam agafar el Bus número 7, que ens hi dugué en  tres quarts d’hora. És als afores, davant d’una autopista.

      A sobre de la porta d’entrada hi ha un baix relleu de Santa Rita.

Dins l’església hi ha sis imatges:

                             L’estàtua a l’altar de la seva capella.

A la capella també hi ha una Santa Rita de fusta molt original, regalada pel Dr. Joubert.

                  A la paret esquerra de la capella hi ha aquesta icona.

                     Als tres vitralls de l’església també hi figura Santa Rita.

                                 També hi ha un estendard.

En acabar la feina, vam tornar al Vieux Port per fer-nos petar una bullabessa. Al carrer hi havia més magribins que nadius; érem a Marsella.

VENDEVILLE (Nord-Pas de Calais):  Paroisse St Eubert.

Vendeville és un poble de 1.600 habitants, situat a la regi Nord﷽﷽﷽﷽﷽ de 1.600 habitants situat a la regis. El que jo sempre dic, el que no plora no mama. s. l contracte del lloguer del pó de Nord-Pas-de-Calais, a 7 km al sud de Lille. La Paroisse de St. Eubert, a la rue de Seclin 38,  és famosa per ser el centre de peregrinació de la zona dels devots a Santa Rita.

            A la façana hi ha una placa que certifica el que acabem de dir.

A l’entrada hi ha una altra placa que dona les gràcies a Santa Rita perquè  impedí que els bombardeigs de la Segona Guerra Mundial afectessin l’església i afavorí el retorn dels seus fills.

Les parets interiors de l’església estan totes cobertes d’ex-vots per agrair a Santa Rita els favors rebuts.

                   L’altar de la Santa és a la dreta de l’Altar Major.

                      A la paret de la capella hi ha aquest quadre.

                           A l’altar hi ha aquest altre quadre.

Estaven anunciats els prolegòmens de la festa de Santa Rita que estava a tocar.

De la primera visita que hi vam fer (14-VI-2004) a la segona (8-V-2012) vam notar que havien millorat el “merchandising”. La botiga de records de “quita y pon” que hi havia a la placeta de l’església havia estat substituïda per una botiga com Déu mana dins un edifici al costat del temple.

PARIS: Chapelle de Sainte Rita.

Al número 65 del Boulevard Clichy del barri de Montmartre, a prop de la place Pigalle i davant del Moulin Rouge, hi ha la Chapelle de Sainte Rita, el centre de peregrinació dels devots de la Santa a Paris. Va ser inaugurada l’any 1956.

Durant el segle 19è aquest barri fou refugi d’artistes i escriptors i actualment és la seu de la vida nocturna parisenca. El Boulevard Clichy és ple de restaurants, sales d’espectacles, cabarets i botigues d’objectes eròtics.

Al número 65, als baixos de l’edifici, hi ha un oasi de pau on una Santa Rita de fusta (bastant lletja) acull tot tipus de visitants, prostitutes del barri incloses.

En un vitrall hi ha aquesta Santa Rita, més jove i més guapa que l’anterior.

Fa molt de temps que la vam descobrir, i quan anem a Paris i visitem el barri de Montmartre, li fem una visita.

MONT-SAINT-AIGNAN (Haute Normandie):  Église de Sainte Maria et Sainte Rita.

Mont-Saint-Agnan és una ciutat de 20.000 habitants de l’Alta Normandia, tocant a Rouen.

L’església de Santa Maria i Santa Rita és al carrer de la Vatine número 35, en un barri residencial situat dalt d’un turó.

   Dins l’església hi ha l’Oratori de Santa Rita, lloc de peregrinació de la zona.

              Una estàtua de Santa Rita presideix la capella.

                      A la paret de la dreta també hi ha un quadre.

                   A la paret de l’esquerra s’exposen els ex-vots.

Aquell dia vam dormir a l’hotel Ibys de Rouen (44 rue Amiral Cecille). La noia de la recepció era una “monada” però més curta que la cua d’un conill, perquè ens va donar una habitació inapropiada, amb un llit que de doble no en tenia res i amb una porta que comunicava amb l’habitació del costat.

Tot anava la mar de bé fins que van arribar els veïns. Va començar el soroll de la tele, seguit de crits i de gemecs; gràcies a la porta que separava les habitacions semblava que els tinguéssim al nostre llit. Vaig pegar uns cops a la porta però res de res.

Vam tenir paciència fins la una de la nit. Primer vaig trucar per telèfon a la recepció i vaig fer la queixa. Va passar una bona estona i la situació no va canviar. Llavors -molt emprenyat- vaig baixar a recepció. El noi em va dir que havia anat al passadís i no havia sentit cap soroll. Li vaig dir que era dins l’habitació on se sentia el soroll. Vaig exigir una altra habitació, sense soroll i que fos doble de veritat. A quarts de dues ens adormíem en una habitació com Déu mana.

L’endemà, quan vaig anar a pagar, vaig fer la queixa formal i vaig preguntar perquè ens havien donat una habitació petita si n’havíem pagat una de doble. El director em va contestar que al final havíem dormit en una de doble. Vaig dir que si, però a quarts de dues de la nit. Vaig al·lucinar quan vaig veure que em tornava els diners que havia pagat el dia anterior amb la VISA. El que jo sempre dic: qui no plora no mama.

SAINT GEORGES DE MONTCLAR (Aquitaine): Église de Saint Georges.

Saint Georges de Montclar és un petit poble del Périgord (281 habitants). És a 17 km al nord-est de Bergerac i a 35 km al sud-oest de Périgueux.

L’església anomenada de St Georges, és en un barri del poble que porta el mateix nom.

               Són quatre cases i una església amb la capella de Santa Rita. 

            A la carretera hi havia un cartell anunciant la capella de Santa Rita.

La Santa Rita, d’ulls blaus, és a la dreta de l’Altar Major, al costat d’un Sant Crist del segle XVIII. La visitàrem el dia 2 de maig de 2012; encara faltaven dies per a la seva festa i ja tenia roses per donar i per vendre.

CURGIES (Nord-Pas de Calais):  Chapelle Sainte Rita.

Curgies és un poble de 1.000 habitants, a prop de la frontera amb Bèlgica. Al número 4 de la rue 8 de Mai 1945, trobàrem l’església de la Immaculée i pegada a ella, la capella de Santa Rita. Hi havia sis imatges de la Santa.

                   A la façana de la capella hi havia la primera. 

                      A l’altar, la segona, amb els ulls blaus. 

                 Les altres són quadres que estan a les parets.

                  Les parets estan plenes d’ex-vots.

A l’entrada s’anunciaven els actes de la festa de Santa Rita, que estava a tocar.

Altres llocs de França on existeix una devoció especial per Santa Rita i que també hem visitat són:

- Béziers (Languedoc): Capella de Santa Rita.

- Bourneville (Nord-Pas de Calais): Església de Santa Rita.

- Maubeuge (Nord-Pas de Calais): Església du Sacré Coeur.

- Juziers (Île-de-France): Capella de Santa Rita.

- Vaux sur Seine (Île-de-France): Església de Santa Rita.

- Chateaubriand (Pays de la Loire): Iglesia de Saint Jean de la Béré.

- Toulouse (Midi-Pyrénées): Església de Santa Rita.