Alemanya
és un dels països europeus que conec millor. El primer viatge el vaig fer
l’estiu del 1961 (l’any del mur de Berlin), per anar a un camp de treball per a
estudiants. Des d’Alemanya vaig continuar fins a Suècia en auto-stop; el viatge
durà dos mesos. El contrast entre l’Espanya franquista i la resta d’Europa va
ser brutal. Vaig tornar fet un homenet.
19 de
juliol de 1961: El camp de treball era a Nastätten (Renània-Palatinat) i la
feina consistia en construir vivendes per a mutilats de la Segona Guerra
Mundial, o sigui, treballar de paletes. Sóc
el de l’esquerra.
21 de juliol de 1961: El camp de
treball era mixt, i una nit férem una festa amb el jovent del poble. Sóc el de
la guitarra.
La foto anterior va sortir al diari
“Rheinzeitung”.
Al cap de 20 anys vaig tornar a
Nastätten. El poble estava desconegut i la zona on vam estar treballant estava
urbanitzada i feia molt de goig.
Tant en l’època “pre-ritiana” com en
la “ritiana”, mai no havia trobat una Santa Rita en cap de les esglésies que
havia visitat, amb la qual cosa havia arribat a la conclusió que a Alemanya no
coneixien Santa Rita.
Internet ho revoluciona tot i, l’any 2010, vaig localitzar els convents que els
monjos Agustins tenen a Alemanya, alguns amb la seva “Ritakapelle”. També les “Ritaschwestern”
(Germanes de Rita), un orde de monges amb seu a Würzburg.
Marcats amb una rodona, els llocs on
hi ha una Santa Rita.
Vaig enviar e-mails per demanar
informació i fou un èxit, la majoria contestaren. D’aquesta manera vaig
localitzar Santa Rita a Würzburg, Bad Kissingen, Münnerstadt, Gemershausen i
Berlin.
El mes de setembre del 2010 vaig
marxar a Alemanya amb tota la informació sota el braç per comprovar si era
certa.
AUGUSTINERKLOSTER DE WÜRZBURG: La primera ciutat que vaig visitar va ser
Würzburg, que ja coneixia de viatges anteriors. Trobo recomanable la visita a
la Residenz, un magnífic palau barroc amb frescos impressionants del pintor Giovanni Battista Tiepolo.
El P. Peter Reini m’havia informat per
e-mail que l’Augustinerkloster (Dominikerplatz 2) estaria tancat per obres,
però Santa Rita es podia visitar al claustre.
La
Ritakapelle estava tancada per obres.
Per arribar-hi, vaig passar per la botiga
de records de Santa Rita, on hi havia aquests dos quadres que em van agradar
molt.
Dins el claustre vaig trobar una de
les Santes Rites més originals: era de bronze, estava jacent i tenia una
relíquia a la mà dreta.
Al costat de la Santa Rita jacent, hi
havia un quadre de Santa Rita.
MATTERHAUS DE LES RITASCHWESTERN DE WÜRZBURG: És la casa mare de les delegacions
que tenen les “Germanes de Rita” a Alemanya, Suïssa i Estats Units. És al
número 32 de la Friedrich-Spee strasse. Un gran edifici amb un magnífic jardí. Anàvem
recomanats per Sor Maria Rita, amb qui havia contactar per Internet.
La monja
que ens va atendre, vestida de paisà, va ser molt amable. Ens va acompanyar
a la Ritakapelle i ens deixà allí mentre ella anava a la cuina per avisar que
ens quedaríem a dinar.
La Santa
Rita és molt original. És l’única que tinc que porta sandàlies i ensenya els
peus.
Una altra Santa Rita estava pintada en un gran ciri.
Hi havia diverses relíquies, entre elles un tros
d’hàbit de la Santa.
La monja
ens acompanyà a un gran saló menjador, on hi havia una taula parada. Al cap
d’una estona va aparèixer amb una gran cassola. Era olla barrejada (en alemany
eintof), amb tota classe de verdures i trossos de salsitxa de Frankfurt. De
postres, macedònia i, per beure, aigua. No ens volgué cobrar res i li vam
deixar una bona almoina.
Quan
visitàrem les “Ritaschwestern” de Luzerna (Suïssa), ens quedàrem a dormir al
convent. Hospitalàries que són.
JACOBUSKIRCHE DE BAD KISSINGEN: Per
internet vaig veure que a la Jacobuskirche de la ciutat termal de Bad Kissingen
hi havia una Santa Rita. La ciutat té 21.000 habitants i és a la Baixa
Francònia. Al segle XIX fou un balneari molt elegant que tenia de clients l’emperadriu
Sissi i l’emperador rus Alexandre II.
La Santa
Rita és de fusta i no té res a veure amb la Santa Rita clàssica.
KLOSTERKIRCHE ST. MICHAEL DE MÜNNERSTADT: Münnerstad
és un poble situat a 13 km de Bad Kissingen. Per Internet vaig descobrir que hi
havia una Santa Rita. M’ho confirmà Carin Ritcher de l’Oficina de Turisme (Info
Kultourismus im Schloss). Vaig anar a veure-la a l’Oficina. És una alemanya de
més de cent quilos. El seu fill, més alt que ella, és monjo i ens acompanyà a
l’església.
A
l’església hi havia un quadre d’una Santa Rita molt guapa.
A la sagristia,
el monjo Christian ens mostrà aquesta Santa Rita que aguanta un crucifix més
gros que ella.
Vaig
tornar a l’Oficina de Turisme per acomiadar-me. Hi havia la Carin amb un grup
de persones assegudes al voltant d’una taula, berenant pastissos. Vam estar de
xerrera una estona i al·lucinaven mentre explicava el meu “affaire” amb Santa
Rita. No es podien creure que havia anat al poble només per veure Santa Rita.
AUGUSTINER KLOSTERKIRCHE DE
GEMERSHAUSEN: Gemershausen és un poblet de quatre cases, entre Göttingen i Duderstadt. A l’Oficina de
Turisme de Göttingen ens informaren d’on era. A Göttingen, coneguda per la seva
Universitat, estaven celebrant la festa de les oques. Davant de l’Oficina de
Turisme hi ha la cèlebre font anomenada “Gänselleselbrunnen”, on hi ha una noia
amb dues oques.
A la
porta del Klosterkirche de Gemershausen estava indicat on era la Ritakapelle,
dins de l’església, darrera de l’orgue.
La Santa
Rita, molt alemanya, està envoltada per uns retaules amb els moments més
importants de la seva vida. Per exemple:
Demanant
als seus fills que no vengessin l’assassinat del seu pare.
Resant davant els taüts dels seus fills.
L’estigmatització.
AUGUSTINERKLOSTER DE BERLIN: En aquest
viatge no vaig poder arribar fins a Berlin i em quedà pendent la seva Santa
Rita. Però resultà que Lola, una col·lega de la classe d’alemany, passa
temporades a Berlin perquè hi viu una filla seva. La vaig nomenar delegada
“ritiana” a la capital germànica i ella em va fer la feina aquest mes de març,
amb la qual cosa he pogut arrodonir el capítol.
La Santa
Rita Kapelle és a la planta baixa de la Augustinerkloster, al General Woyna
strasse 56, del barri Reinickendorf de Berlin.
La imatge de Santa Rita és a l’esquerra de l’altar.
Com quasi
totes les d’Alemanya és de fusta i ensenya els dits dels peus, com la de les
Ritaschwestern de Würzburg.
Amb el
braç esquerra aguanta el crucifix i a la mà dreta hi porta una rosa.
La cara
de la Santa Rita de Berlin.
Ara només
em queda la Santa Rita de München. Hauré de tornar a la Oktoberfest -per
tercera vegada-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada