A les
comarques de Tarragona he fotografiat 21 Santes Rites, amb la següent
distribució geogràfica: Montsià (4), Baix Camp (3), Ribera d’Ebre (3), Terra
Alta (2), Priorat (2), Tarragonès (2), Baix Ebre (2), Baix Penedès (2) i Alt
Camp (1).
Mapa de
Catalunya. La zona blava correspon a les comarques de Tarragona.
Les
comarques de Tarragona.
No és un
territori on es trobi una Santa Rita a cada pas, però n’he trobat a totes les
comarques, tret de la Conca de Barberà. Hi tinc un amic que ha contactat amb
diversos mossens de la comarca, sense cap resultat positiu.
Exceptuant
la Santa Rita del Santuari de la Misericòrdia de Reus, que és de fusta, la
resta són imatges molt clàssiques. Quatre són en domicilis particulars.
La primera
que vaig fotografiar fou la de l’església de l’Assumpció de Gandesa, el dia 27
de març de 1997. Les últimes, les dues d’El Vendrell, el dia 14 de gener de
2012.
Anem a
veure-les:
MONTSIÀ (4):
AMPOSTA: Església Parroquial de Santa
Maria, també anomenada Església Parroquial de l’Assumpció.
És al
primer altar de l’esquerra; és jove i grassoneta. Amposta té 21.365 habitants,
fa 27 anys que té un alcalde de CiU, i presumeix de tenir dues societats
musicals que han rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat: La Lira
Ampostina i la Societat Musical Unió Filharmònica.
LA SÈNIA: Església de Sant Bartomeu.
Feia molt
de temps que sabia que hi havia una Santa Rita a La Sènia perquè de petit
Mossèn Sirisi, el capellà del meu poble, me’n donà una estampeta.
El mossèn,
de nom Ricardo, m’explicà que el corcó s’estava menjant l’altar de Santa Rita.
Tot seguit anàrem fins al pantà d’Ulldecona i vaig quedar impressionat per un
paisatge que desconeixia.
SANT CARLES DE LA RÀPITA: Iglesia
Nova o de la Mare de Déu de la Ràpita.
La vaig
fotografiar tornant d’una escapada a Peníscola. És a l’esquerra de l’Altar
Major, abans d’entrar a la capella de la Pietat. Tot seguit anàrem al
restaurant Casa Asmundo (carrer de Jesús 4) a retre homenatge al rei de Sant
Carles: el llagostí.
ULLDECONA: Convent de Santa Magdalena o de
les Monges Agustines.
Abans
d’entrar a Ulldecona vam passar per davant d’una pedrera impressionant, famosa
perquè amb aquelles pedres es va construir el temple de la Sagrada Família.
El convent
de clausura de les Agustines és al carrer Major 135-137 des de l’any 1724. Sor
Rosa Maria, una monja molt eixerida, filla del poble, ens va obrir l’església.
Va donar-me l’adreça de la botiga de Barcelona on podia comprar un vídeo amb la
vida de Santa Rita.
BAIX CAMP (3):
REUS: A Reus hi ha dues Santes Rites.
1) Església
Prioral de Sant Pere
És a
l’altar de la Verge del Corte, entrant a mà esquerra.
En aquesta
església fou batejat, confirmat i rebé la Primera Comunió, l’arquitecte Antoni
Gaudí. També es conserva el cor del pintor Marià Fortuny.
2)
Santuari de la Mare de Déu de la
Misericòrdia.
La meva
mare (Rita Ferrús) i els seus tres germans (Rosa, Miquel i Francisco) van tenir
un total de 25 fills. Des de fa un temps fem una trobada cada any; en diem la
“Ferrussada” i ens reunim un mínim de 60 persones. El maig de 2007 la
celebràrem a Reus. Al migdia, la meva cosina Maria Núria ens convocà al
Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, lloc on es van casar els nostres
avis i també els meus pares. Maria Núria era cambrera de la Mare de Déu i vam
poder visitar el cambril, cremat durant la guerra i restaurat l’any 1941. Em digué que abans de la guerra hi havia una
Santa Rita. No sabia que actualment també n’hi havia una a l’església, la més
original de les tarragonines.
Tot seguit
anàrem a dinar al que fou restaurant Sant Maurici del Passeig de Mata, que estava a l’edifici on tenien la casa i la
fàbrica els meus avis, i on jo vaig començar a caminar pel llarg passadís de la
casa.
L’ALEIXAR: A Can Pere Plana. Carrer Major.
El meu
pare era nascut a Mont-Roig del Camp i, quan va morir la seva mare, va heretar
aquesta casa de l’Aleixar, coneguda com Can Pere Plana, i es va convertí en la
nostra segona casa pairal. Fou construïda l’any 1767.
Quan va
morir la meva mare, l’any 1981, va ser enterrada a l’Aleixar; des de llavors per Tots Sants ens hi reunim
tots els germans amb els fills -i amb el nostre pare quan encara vivia-, per
recordar-la. Són 33 anys i mai hem faltat a la cita.
Des del cementiri
anem a dinar junts al Casal del poble, on feien un extraordinari “conill amb
herbes de La Mussara” que, quan es va jubilar la cuinera, Joaquim Maria Puyal,
que l’havia provat, es va passar tot un partit del Barça parlant del conill de
L’Aleixar.
Per Tots
Sants de 1998, vaig aprofitar per fotografiar la Santa Rita que està damunt de
l’escriptori del primer pis de la casa, i que ens havia fet companyia des que érem petits.
RIBERA D’EBRE (3)
LA PALMA D’EBRE: Església de l’Assumpció.
El mes
d’agost de 1999 vaig anar a la Festa Major de Flix i vaig aprofitar per fer un
tomb per Palma d’Ebre, on vaig fotografiar Santa Rita.
El Dijous
Sant de 2005 vaig anar a Flix per les Garrigues, passant per Castelldans,
Juncosa, Els Torms, El Soleràs, Granyena de les Garrigues, Alcanó, Sarroca de
Lleida, Torrebesses, Margalef, Bisbal de Falset (cap Santa Rita a cap poble). A
la Palma d’Ebre vaig tornar a fotografiar a Santa Rita; havien restaurat
l’altar i no portava el crucifix.
La tinc
amb i sense crucifix. A la Palma sabran per què.
Marta Rojals
és una escriptora i arquitecta nascuda a la Palma d’Ebre l’any 1975 i que ven
els seus llibres com a xurros. Té la particularitat que mai s’ha publicat cap
fotografia seva i no sabem quina cara té, malgrat que m’han dit que és molt
guapa. Vaig xalar molt llegint “Primavera, estiu, etcètera” i ara m’acabo de
comprar “L’altra” que començaré a llegir quan el blog de Santa Rita m’ho
permeti.
FLIX: Domicilis d’Alfonso Guiu i de
Josep Sabaté Ferrús (a.c.s.).
Flix és el
meu poble i a l’església no hi ha cap Santa Rita. Coses que passen. Quan em van
presentar l’actual mossèn, li vaig parlar del tema i vaig veure que no era
partidari que a l’església hi hagués ni sants ni santes. Però, ves per on, vaig
descobrir dues Santes Rites a dos domicilis particulars.
1)
Casa d’Alfonso Guiu i Elena
Larrosa. Plaça de la Pau.
La mare dels meus amics
Alfonso i Carmelo Guiu, de nom Agustina (a.c.s.), tenia aquest quadre de Santa
Rita a la seva habitació damunt del capçal del llit. No sé si tenia res a veure
amb el fet que Santa Rita era una monja agustina. Quan va morir (el dia 28 de
març de 2011, als 99 anys d’edat), Alfonso i Elena em van regalar el quadre.
1)
Casa de Josep Sabaté Ferrús.
Carrer Sant Jordi.
Josep
Sabaté Ferrús (a.c.s.) va ser tot un personatge. El seu cap era com un
ordinador on tenia emmagatzemada una quantitat brutal d’informació, de diverses
èpoques, del poble. Només havies de prémer un botó per tal que la deixés anar sense
aturador. L’any 2003, el president Jordi Pujol li va atorgar la medalla
President Macià al mèrit laboral i, l’any 2011, va ser nomenat Avi Comarcal de
la Ribera d’Ebre.
Ell m’havia
dit diverses vegades que tenia una Santa Rita a casa seva. El dissabte Sant de
2011, una estona abans d’anar a les caramelles, li vaig fer una visita i vaig
fotografiar-la. La tenia a la tauleta de nit. Vam estar de xerrera i vaig
arribar justet a les caramelles. Ens va deixar el dia 1 d’agost de 2012.
TERRA ALTA (2):
GANDESA: Església de l’Assumpció.
La Santa
Rita de Gandesa fou la primera que vaig fotografiar a les comarques de
Tarragona (27-III-1997). El 14 d’abril de 2001 la vaig visitar amb els meus
amics de Flix, Carmelo, Agustí i Jaume. Tot seguit anàrem al Centre d’Estudis
de la Batalla de l’Ebre i vaig al·lucinar en veure que hi havia exposat el
carnet de metge –any 1928- del meu sogre
i el braçalet de sanitari que va portar durant la batalla de l’Ebre. Em costà
molt de temps saber com havia anat a parar a Gandesa.
ARNES: Església de Santa Magdalena.
Arnes és
al sud de la Terra Alta, molt a prop dels Ports de Beseit. El meu contacte al
poble era Amèlia, la perruquera, que era qui tenia la clau de l’església. Hi
anàrem el 24 de març de 2011. M’explicà que no feia gaire temps que tenien a
Santa Rita. Es queixà de que s’estaven perdent les tradicions religioses al
poble: “Abans, per Setmana Santa, es feia una processó que s’aturava davant de
totes les capelletes que hi ha als carrers del poble”, em digué.
Tot seguit
anàrem a dinar a “Can Barrina”: unes costelletes de xai divines, de collita
pròpia.
L’edifici
de l’Ajuntament és una de les construccions civils més importants del
Renaixement català, construït l’any 1584 per Joan Vilabona.
PRIORAT (2):
CORNUDELLA DE MONTSANT: Església
de de Santa Maria.
El mes de
juliol de 1998 passàrem una part de les vacances a l’Aleixar (Baix Camp) i, en una excursió a Siurana, ens aturàrem a
Cornudella. L’església estava oberta, i
allí ens esperava Santa Rita.
PRADELL DE LA TEIXETA: Església
de Santa Maria Magdalena.
El
Dissabte Sant de l’any 2005, tornant de Flix, vaig baixar al poblet de Pradell
de la Teixeta des dels revolts de Falset. L’església estava oberta i a la paret
de l’esquerra, entre la Verge de Montserrat i Santa Gemma, hi havia Santa Rita.
No vaig veure cap dels seus 190 habitants.
TARRAGONÈS (2):
TARRAGONA:
1) Església de Sant Francesc.
L’església
és a la Rambla Vella 57. La primera vegada que la vaig fotografiar fou per la
Festa de Santa Tecla de 1999.
2) Casa de la meva germana Lourdes.
Seguint la
tradició familiar, tots els meus germans tenen la seva Santa Rita a casa.
BAIX EBRE (2):
TORTOSA: A Tortosa he trobat dues Santes
Rites:
1)
Església de la Puríssima:
És al
carrer Montcada. Fou Maria Dolors, una parenta meva que viu a Tortosa, qui m’hi
va portar. Fins aquell dia Maria Dolors resava davant de Santa Teresa, pensant
que era Santa Rita. No és estrany que Santa Rita no li fés gaire cas. Les dues
són al mateix altar, el de Sant Antoni.
2) Ermita de Mig Camí (Mare de Déu de
la Providència).
El mateix
dia, Maria Dolors em va portar a l’Ermita de Mig Camí, que és dalt d’un turó,
on vam arribar per una carretera en mal
estat, travessant una urbanització de xalets. Li havien dit que en un altar hi havia
unes imatges molt petites; una d’elles, Santa Rita. Aquell dia no era a
l’altar, era a la botiga de l’ermita.
BAIX PENEDÈS (2):
EL VENDRELL: Església de Sant Salvador.
Són les
últimes Santes Rites fotografiades a les comarques de Tarragona (gener de
2012). Són petites i estan a la capella de la dreta de l’Altar Major.
L’església té una magnífica portalada barroca, destacant a l’interior l’Altar
Major, obra de Josep M. Jujol, i l’orgue del segle XVIII.
Amb les
Santes Rites al sac, férem una visita guiada i privada -només érem nosaltres- a
la casa natal de Pau Casals, després d’escoltar una conferència magistral sobre
el mestre.
Em va
sorprendre com havia crescut El Vendrell i, d’altra banda, la quantitat de gent
que parlava castellà pels carrers.
ALT CAMP (1):
EL PLA DE SANTA MARIA: Església
de l’Assumpció.
El dia 8
d’agost de 2009 anàrem a dinar al mas d’uns amics, al terme d’El Pla de Santa
Maria. Ens citàrem al poble. Estaven netejant l’església i era oberta. Vaig
tenir premi.
_______
Aquestes
són les Santes Rites tarragonines que he pogut trobar. Si algú en coneix alguna
altra, li estaré agraït de fer-m’ho saber.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada