CAPÍTOL 68: LES SANTES RITES DE SUÏSSA.

Opino que Suïssa és un dels països més bonics d’Europa. La primera vegada que hi anàrem va ser l’any 1969, amb un Simca 1.000, en el viatge anomenat “de noces”. Vam estar allotjats a la casa d’un amic pediatre, que estava fent una estada a l’hospital d’Yverdon.

Les vuit Santes Rites de Suïssa són collita del mes de setembre de 2010, i són de Ried-Brig, Lucerna i Schötz, assenyalats en el mapa amb una rodona.

El primer dia férem 750 km i anàrem fins a Mégève, als peus del Montblanc. Vam dormir a “La croix de Savoie”, anunciada com a “Résidence Hôtelière”, a la sortida de la ciutat en direcció a Chamonix. Senzill, però a bon preu.

Vàrem tenir dos al·licients: a la nit vam sopar una fondue de formatge i vàrem conèixer a l’amo, tot un personatge.

Entre d’altres, tenia aquesta foto penjada a la paret del restaurant. Era d’una revista. La noia de la foto havia manifestat el seu capritx de trobar un home amb un gran bigoti (moustache). Ell, a la foto, manifesta que el somni de la noia serà una realitat. Li va escriure i va anar a complaure a la noia. La cuinera del restaurant era la seva dona, el que no sé, és si era la mateixa de la foto amb uns quants anys més.

RIED-BRIG: el poble és al cantó del Valais, al sud-oest del país, molt a prop d’Itàlia, i és de parla alemanya.

    Malgrat la indicació va costar de trobar perquè és al mig del camp.

               La capella de Santa Rita (Ritakapelle) és petita.

Damunt de la porta d’entrada hi ha escrit “Hl. Rita”. Hl. és l’abreviació de “Heilige”, que vol dir Santa.

És de fusta com les alemanyes i, en comptes d’un crucifix a les mans, sosté a la mà esquerra un gran rosari.

                 Als seus peus hi havia una Santa Rita molt petita.

Que és aquesta. Isabel va deixar constància de la nostra visita al llibre dels visitants.

A prop de Ried-Brig hi ha Zermatt, un lloc recomanable pels qui els agrada  el senderisme i la tranquil·litat. Només s’hi pot anat en tren, i no hi ha cap cotxe de benzina. El transport local es fa mitjançant cotxes de cavalls o petits cotxes elèctrics.

És al peu de la famosa muntanya Matterhorn (4.478 metres), anomenada Mont Cervin en francès i Cervino en italià. Hi vam ser el mes de juliol de 1994, en una època que ens dedicàvem a caminar.

A la foto, assenyalats amb una rodona, els llocs on vam anar caminant des de Zermatt.

Quan arribàvem teníem premi. A la foto,  Schwarzsee, el lloc més a prop del Materhorn.

__________

De Ried-Brieg a Lucerna hi anàrem pel llac dels Quatre Cantons.

Ens va agradar molt el poblet de Brunnen,  a la capçalera del llac Uri; que situat entre muntanyes, sembla un fiord. Aquí passava les vacances Hans Christian Andersen.

Abans d’arribar a Lucerna vam parar per veure l’Astridkapelle, edificada en memòria de la reina Astrid de Bèlgica, que morí en accident de tràfic el dia 29 d’agost de 1935. L’arbre contra el que va xocar està envoltat d’una reixa. És un lloc ideal per fer pícnic.

LUCERNA: és la capital del cantó de Lucerna. Té 200.000 habitants i és la ciutat més turística de Suïssa. És al nord del llac dels Quatre Cantons i la “Kapellbrücke” (el pont de la capella) és l’atracció més visitada.

                        El pont de la capella de Lucerna.

Anàrem al pis on treballa Sor Paulina (Seefeld Strasse 23), monja de les “Ritaschwestern” (veure el capítol 64, el de les Santes Rites d’Alemanya), amb qui havíem contactat per Internet. Vam seure al menjador;  tinguérem una llarga xerrada en alemany i vaig aprofitar per amortitzar les classes que estic fent des que em vaig jubilar. Però vaig acabar amb el cap com un bombo. Sor Paulina tenia a casa seva tres Santes Rites:

     Un quadre de fusta a la paret, reproducció del que tenen al convent.

                 Una Santa Rita de fusta, que ella havia portat de Càssia.

                       I una altra, metàl·lica, molt petita. 

Tot seguit anàrem al convent, que és molt a prop de casa seva. Primer ens va portar a la “Ritakapelle”, on hi ha la Santa Rita de fusta. Allà  ens presentà a Sor Assumpta, italiana, que parla castellà perquè havia passat una temporada a Madrid i a Salamanca. Aquesta ens va proposà de quedar-nos a dormir al convent, i acceptàrem. El convent és una casa molt moderna i, al segon pis, tenen habitacions molt dignes, reservades pels hostes. Ens donà la clau de l’habitació i dues de les portes del convent perquè volíem anar a sopar al centre de la ciutat.

       Amb Sor Pauliina, Sor Assumpta i la cuinera del convent.

Després, Sor Paulina ens portà amb el seu cotxe a un turó on hi ha una capelleta de Santa Rita. El lloc és diu Wallasterberg (muntanya de Wallaster, un arquitecte que va construir la capella per agrair a Santa Rita la curació d’una malaltia). Hi vam pujar per un camí que s’anomena Rita Weg.

              La imatge de Santa Rita és de rajola  vermella. És molt original.

Anàrem a donar un tomb pel centre i vam descobrir aquest monument, que no havíem vist en altres viatges. És en un parc de la Löwenstrasse, i s’anomena “Löwendenkmal (monument al lleó). És una figura esculpida a la paret d’una roca que representa un lleó agonitzant, amb una llança clavada al cos. Segons Mark Twain és el fragment de pedra més trist del món.  

Després de sopar tornàrem al convent. Un cop a l’habitació se sentí un soroll al passadís i vaig treure el nas: per davant meu va passar una noia de molt bon veure amb els pits a l’aire i va entrar en una altra habitació.  Vaig al·lucinar. Els convents suïssos tenen la seva gràcia.

SCHÖTZ: és un poble situat a 50 km a l’oest de Lucerna. Sor Paulina ens va informar que hi havia una capella de Santa Rita.

És als afores del poble com es pot veure a la foto, al fons d’un prat. Semblava impossible que allí  hi hagués una Santa Rita.  Porta el nom de Rita Gedenk, que vol dir record de Santa Rita. Hi havia una nota demanant que es respectés el lloc. Ho estava.

Hi havia dos bancs i vam seure una estona fent companyia a la Santa Rita de bronze de Schötz.

Amb aquesta visita a Suïssa afegirem un nou país “ritero” al nostre llistat.