CAPÍTOL 69: LES SANTES RITES DE L’ALGUER (ITÀLIA).

L’Alguer (en italià Alghero) és al nord-oest de l’illa de Sardenya,  a la província de Sàsser (Sassari). En diuen “la Barceloneta de Sardenya”.

El terme de l’Alguer consta de la ciutat de l’Alguer, el poble de  Fertilia, Porto Conte i el Cap de Caccia (uns 80 km de costa). Té 43.000 habitants  (0,03% dels habitants dels Països Catalans). 

La ciutat fou conquerida per Pere III el Cerimoniós el 1354, es van expulsar els genovesos,  i fou repoblada per catalans del Penedès i del Camp de Tarragona. El català passà a ser l’idioma de la ciutat fins a principis del segle XVIII.

                      A la seva bandera hi figuren les quatre barres. 

Actualment, encara es parla el català en la seva varietat algueresa.  En la generació dels avis i pares un 42% i  en la dels fills un 13%, segons un estudi recent. Des de 1982 l’escola Pasqual Scanu fa classes de català i, des de 1985, l’Obra Cultural de l’Alguer organitza moltes activitats en la nostra llengua.

Visitàrem l’Alguer el juny de 2003. Hi vam anar amb ferry des de Marsella, via Ajaccio. De Porto Torres (on arriba el ferry) fins a l’Alguer hi ha 38 km.  Actualment s’hi pot anar directament des de Barcelona amb la companyia Grimaldi.

Vista de l’Alguer des del mar. Destaquen les muralles i el campanar de la catedral.

Vam comprovar que es parla català: alguns cambrers de bars i restaurants i  alguns dependents de botigues; l’amo de l’hotel on vam dormir –que era gran- el parlava correctament; al trenet turístic del centre històric (anomenat “trenino catalano”) donaven les explicacions en italià i en català; pel carrer escoltàrem alguna conversa i vam assistir a una missa celebrada totalment en català. En els carrers del centre històric es pot observar la presència catalana en moltes façanes dels palaus més importants, i els noms estan escrits en català.

A l’església i Convent de la Misericòrdia, que és al carrer del mateix nom, vam trobar la primera Santa Rita.

Va ser la primera Santa Rita que vam fotografiar amb vestit de roba i amb una corona de roses.

Al carrer de les Quatre Cantonades hi ha l’església de Sant Francesc (San Francesco), dels segles XIV i XV. L’empremta catalana es pot veure a l’altar Major, a les capelles del presbiteri i a la capella del Santíssim. Des de l’any 1981, celebren la missa en català cada diumenge a la tarda.

                        El claustre de l’església de Sant Francesc.

Aquí vam trobar la segona Santa Rita; porta un rosari de corall (som a la costa del corall). 

Els noms dels sants de l’església estan escrits en català. Vam veure anunciada una missa en català a les 7 de la tarda.

No ens vam voler perdre la missa de Sant Francesc. Vam apostar quanta gent hi hauria. Jo vaig dir que no arribaríem a les 20 persones. Em vaig equivocar. L’església estava plena de gom a gom. Durant la celebració, una Coral ens va obsequiar amb un magnífic concert en català. La gent seguia la missa en català mitjançant un escrit que estava distribuït per tots els bancs. Un cop acabada, anàrem a felicitar els cantaires. El director de la Coral era l’autor de la música d’una cançó, que figurava a l’últim CD de Marina Rosell. N’estava molt cofoi.

La tercera Santa Rita la trobàrem a l’església  de Fertilia, el poble situat entre l’Alguer i Porto Conte.

És molt original. A més d’estar enganxada a la paret, aguanta el crucifix d’una forma única.

       Situació de Fertilia, Porto Conte, la Nuragha Palmavera i la gruta de Neptú.

A prop de Fertilia visitàrem el poble nuràgic de Palmavera  (Nuragha Palmavera), edifici megalític que té forma de torre, construït més de 1.000 anys abans de Crist. Els “nuraghi” són un símbol de Sardenya.

Una nit vam dormir a l’hotel Porto Conte, que és a la badia del mateix nom. És davant mateix de la platja, en un edifici de dues plantes d’estil català. Recomanat.

Al parc natural de Porto Conte vam visitar el promontori del Cap de Caça (Caccia) i, les grutes de Neptú (grotta di Nettuno) que són a la punta del cap. Vam baixar 654 esglaons, que després vam haver de pujar. Acabàrem fets pols. Avís per a viatgers: s’hi pot arribar amb vaixell des del cap de Caça i des del Port de l’Alguer.

Sassari (en català Sàsser), és una ciutat a l’interior, a 35 km de l’Alguer. També fou dominada pels catalans i allí vaig trobar dues Santes Rites més, que tancaran aquest capítol.

Sassari: Església “della Madonna del Rosario”. Una de les poques Santes Rites agenollades.    

Sassari: Església de “Santa Maria di Betlem”. Una de les poques que està enreixada.