divendres, 31 d’octubre del 2014

CAPÍTOL 74: HI HA SANTES RITES FINS I TOT ALS CEMENTIRIS....


Digueu-me rar, però quan viatjo m’agrada visitar cementiris. Potser és una manera de sentir-me viu enmig de tants morts o, potser, quan sóc davant  la tomba d’un personatge  cèlebre el sento més proper, com si l’hagués conegut. El cas és que he visitat molts cementiris i us en mostraré alguns exemples:


Balquhidder (Escòcia): Tomba de l’heroi escocès Robert Roy MacGregor (Rob Roy). Vaig anar-hi amb la camisa i la gorra adient.


Praga (Txèquia): Cementiri del turó de Vysherad. Tomba del compositor txec Antonin Dvorák, autor de la “Simfonia del Nou Món”.


Santiago de Cuba: Cementiri de Santa Ifigenia. Mausoleu de José Martí, polític i escriptor, pare de la Independència de Cuba.


L’Havana (Cuba): Cementiri de Colon.  Mausoleu de las “Fuerzas Armadas Revolucionarias”.


Buenos Aires (Argentina): Cementiri de La Recoleta. Tots els cognoms més il·lustres de la història de la ciutat reposen aquí.


Viena (Àustria): Cementiri Zentralfriedhof. Tomba del compositor, director i pianista alemany, Ludwig van Beethoven.


Viena (Àustria): Cementiri Zentralfriedhof. Tomba del compositor austríac Franz Schubert.


Colombey-les-Deux-Églises (Champagne-Ardennes/França): Tomba del General Charles De Gaulle, militar i polític, líder del moviment “França lliure” durant la Segona Guerra Mundial, i president de la República Francesa des del 1958 fins al 1969.


Colleville-sur-Mer (Normandia-França): Cementiri dels americans morts durant la Segona Guerra Mundial.


París: Cementiri Père Lachaise: Tomba del compositor i pianista polonès Frédéric Chopin.


París: Cementiri Père Lachaise: Tomba de la cantant Édit Piaf, enterrada amb el seu últim marit, el cantant Théo Sarapo.


París: Cementiri Père Lachaise: Tomba de l’escriptor, poeta i dramaturg irlandès,  Oscar Wilde.


Paris: Cementiri  Montparnasse: Tomba de Charles Pigeon, inventor de la bombeta elèctrica.


Paris: Cementiri Montparnasse: Tomba dels filòsofs i escriptors Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir.


                       Paris: Cementiri de Montmartre. 


Prades de Conflent (Roselló-França): Tomba de Pompeu Fabra, “seny ordenador de la llengua catalana”.


                        Cementiri d’Hèlsinki (Finlàndia).


Cementiri de Heiligenblut (Àustria). Al peu del Grossglockner, la muntanya més alta del país.


            Cementiri de Ruhpolding (Baviera-Alemanya). 


             Cementiri de Folcalquier (Provença-França).
___________

El mes de juny de 2008,  visitàrem el monumental cementiri  de Staglieno de Gènova i allí vaig descobrir les dues primeres Santes Rites.



Fins avui n’he fotografiat 29, de les quals posaré algun exemple, començant per Barcelona:


Cementiri de Les Corts. És al costat del camp del Barça. Hi ha enterrats els futbolistes Josep Samitier, Estanislau Basora, Paulí Alcàntara, Urruti, Ladislau Kubala, Eduard Manchon, a més d’Ernest Lluch, Joan Capri i Miguel Gila, Prudenci Bertrana, Frederic Marès…


Cementiri de Sant Andreu. Curiositat: l’any 1940 es va construir el Panteó del Soldat, dedicat al bàndol guanyador. Com a conseqüència de la Llei de la Memòria històrica, l’any 2007 en van desaparèixer els símbols franquistes.


Foto 26: Cementiri del Poble Nou. Fou el primer cementiri de Barcelona construït fora de les muralles l’any 1775. Hi ha enterrats molts personatges cèlebres com ara Lola Anglada, “Serafí Pitarra”, Narcís Monturiol, Josep Anselm Clavé, Narcís Oller, Mary Sampere....
_________

A la província de Pontevedra: L’any 2010 férem el camí portuguès de Santiago i en el trajecte vaig trobar 10 Santes Rites que estaven en cementiris. Posaré un exemple de cada localitat.


Cementiri de Porriño. Al bar “La Cueva” vam sopar un lluç a la gallega diví, mentre a la tele Brasil guanyava 3-0 a Xile al Campionat del món de futbol.


Cementiri de Louredo-Mos. L’església estava tancada (com quasi sempre), però el cementiri estava obert.


Cementiri de Darbo. Com passa sovint a Galícia, Darbo és un conjunt de cases escampades i el GPS es va tornar boig. Finalment trobàrem l’església dins un arbrat, al mig del camp, al costat del cementiri. Era el capvespre i un altaveu col·locat a la façana de l’església estava donant la Missa i els cants dels fidels en directe. Va ser impactant.


Cementiri de Caleiro. L’església estava tancada per obres i les imatges s’havien traslladat al saló parroquial. Mentre esperàvem l’home que ens havia d’obrir, entràrem al cementiri que estava al costat, i vam trobar-hi Santa Rita. Al saló parroquial, també.


Cementiri de Reboreda. És un poble que és a prop de Redondela. Com és habitual l’església estava tancada, però el cementiri obert.

A la comarca gironina de la Cerdanya :


Cementiri de Puigcerdà. A l’església de Sant Domènec, davant Santa Rita hi havia una dona resant. Quan ens va veure va exclamar: vostès són els de la Revista! Carmen Macias era qui repartia pel poble la Revista de “Santa Rita” i feia poc que ens havien fet una entrevista que va sortir publicada amb fotografies. Era una persona gran, filla d’un militar extremeny, que fou qui va comprar la imatge de Santa Rita de Puigcerdà. La dona estava completament integrada. Al cementiri trobàrem cinc Santes Rites.

Al Québec (Canadà), trobàrem el cementiri on Santa Rita té més presència:


Cementiri de Saint François d’Assis de Montréal: hi ha un mausoleu dedicat a Santa Rita. 


És un edifici de marbre de tres plantes. Les tombes estan col·locades a la paret i,  quasi tots els cognoms dels difunts són italians. Només entrar, al centre de l’edifici, hi ha la primera escultura de bronze de Santa Rita.


                 Al segon pis hi ha una segona Santa Rita de bronze.


               També al segon pis hi havia aquest fantàstic vitrall.

Ja ho heu vist, Santa Rita també és als cementiris. El dia de Tots Sants m’ha semblat un dia adequat per publicar el capítol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada