El dia 6 de setembre estàvem
invitats a un casament a Nangis, a prop de París. Vaig organitzar un Tour per
anar a veure les últimes Santes Rites franceses que tenia localitzades per
Internet.
El Tour constà de 8 etapes, amb un
total de 3.457 quilòmetres.
PRIMERA ETAPA:
Barcelona – Bellac (740 km).
A la
regió de Limousin, paràrem al pintoresc poble d’Uzerche, visitant-ne el casc
antic.
El final d’etapa d’avui fou Bellac,
un poble d’uns 5.000 habitants. A la Chapelle des Pénitents trobàrem la primera
Santa Rita. Fa poc, l’Ajuntament va restaurar la capella i va treure’n totes
les estàtues dels Sants, però la pressió popular va impedir que toquessin a
Santa Rita. El que més em va impressionar de Bellac fou el silenci: no se
sentia ni una mosca.
A Bellac dormírem a la “Maison
Bellachone”. És una casa antiga
que un matrimoni escocès restaurà i decorà amb molt bon gust. Aquell dia
celebraven el cinquè aniversari de la inauguració. Quan vam arribar, l’escocesa,
que no dominava el francès a la perfecció, en veure que parlàvem català, ens va
preguntar: “Però vostès, són espanyols o són francesos?”. “Catalans”, vam
contestar, i ho va entendre de seguida “Ah!”, va dir.
SEGONA ETAPA:
Bellac – Les Sables d’Olonne (300 km).
Paràrem a
Niort (no ens va agradar) i Fontenay-le-Comte (millor). A Soullans trobàrem la segona Santa Rita, blanca, com moltes de
les franceses.
Vam dormir a Les Sables d’Olonne, un centre
d’estiueig de l’Atlàntic. L’hotel Kyriad té una situació excel·lent (tocant al
Remblai -luxós passeig marítim, davant de la platja-, i al barri del port).
Eren les set de la tarda, estàvem a 29º i Isabel es va banyar amb la marea
baixa. A la nit ens va acollir el restaurant “Le Clipper” del port. És terra
d’ostres i de “peixots”.
TERCERA ETAPA:
Les Sables d’Olonne – Saint-Vaast-la-Hougue (520km).
D’entrada anàrem a La Rouxière (152 km), on
ens esperava una Santa Rita. A l’Ajuntament m’havien dit que l’església estava
oberta, però s’havia de donar una puntada de peu a la porta, sinó no s’obria.
No va fer falta. També em digueren que Mme Annick Thareau, que vivia davant
l’església, volia parlar amb nosaltres. No hi havia ningú a la casa, i una
veïna ens confirmà que era la casa de l’Annick. De què volia parlar?
La segona parada fou a Avranches; ja érem a
Normandia.
Des del Jardí des Plantes d’Avranches hi
havia aquesta vista del Mont Saint Michel, que ja hem visitat dues vegades.
Després d’entrar a la catedral dinàrem a la
terrassa del restaurant “Le Royal”, a la plaça Littré, el centre de la ciutat.
Feia un solet deliciós. A Avranches hi ha un gran monument dedicat al general
Patton. A partir d’aquí trobàrem constants al·lusions a la batalla de Normandia.
No vam parar
fins a Crasville, al nord-est de la península de Contentin. Allí hi ha
l’església de Nôtre Dame de Grenneville; aïllada davant la platja, on es produí el desembarcament dels
aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Allí trobàrem una petita Santa Rita amb gran
quantitat d’espelmes i flors.
Continuarem
fins a Saint-Vaast-la-Hougue, un poble de pescadors molt pintoresc.
A l’església
trobàrem l’única Santa Rita que no tenia fitxada.
A la nit anàrem a sopar al port, al
restaurant “La Chasse marée”, recomanat per la Guia Michelin. Ben recomanat.
Quan en sortíem, una parella que hi havia a prop de la porta ens dedicà un
“Buenas noches”. Els vam aclarir educadament que al nostre país era un “Bona
nit”. Ho van entendre de seguida. Abans, quan anaves per Europa i deies que eres
català es quedaven igual; ara ja saben qui som.
QUARTA ETAPA:
Saint-Vaast-la-Hougue – Évreux (330 km).
D’entrada anàrem a Montfarville a veure
l’església. Al davant hi ha la xarcuteria “Maison Debrix”, que l’any 2007 es
proclamà campiona de França en el concurs de fabricació del “boudin blanc” (una
espècie de culana). La provàrem.
La segona parada fou a Ste-Mère-Église,
cèlebre perquè, la nit del 5 al 6 de juny de 1944, les tropes paracaigudistes
de la 82a Divisió Americana van caure sobre el poble i els seus voltants. Un
paracaigudista (John Steele) va quedar penjat al campanar durant deu hores fins
que fou despenjat i fet presoner per un soldat alemany. El fet és recordat.
A Ste-Mère-Église hi ha un Museu sobre la
Segona Guerra Mundial. Aquest poble va ser immortalitzat a la pel·lícula “”El
dia més llarg” (1962).
Em va agradar que a molts llocs hi havia agraïdes
banderes dels països aliats. Aquesta botiga és a Carentan.
L’Oficina de Turisme de Bayeux també recorda
la batalla de Normandia. En d’altres viatges, visitàrem els llocs crucials de
la batalla.
El final d’etapa d’avui fou Évreux que té una
magnífica catedral.
A Évreux dormírem a un hotel de la cadena Ibis
Budget. L’hem descobert
enguany; hotel nou, impecable, relació preu-qualitat excepcional i, a més, té
garatge a un preu molt raonable. Per només dormir, és ideal.
CINQUENA ETAPA: Évreux – Nangis (275 km).
A Ponthévrard, poblet de 400 habitants a prop
de Rambouillet, tenia fitxat un quadre de Santa Rita de l’any 1839. Era una Santa
especial i molt bonica, que aguanta una corona d’espines amb les dues mans. No
hi havia el nom, no tenia l’espina al front i no portava cap crucifix. Però
tampoc s’assemblava a una altra Santa. Podia
ser una Santa Rita d’estil lliure, com en tinc d’altres. Vaig anar a
l’Ajuntament a preguntar-ho. Ningú en sabia res. Quedarà en suspens.
Tot seguit vam arribar a 9 km de París, a
Fontenay-aux-Roses, un dels centres de peregrinació a Santa Rita més importants
de França. És al recinte de la Residència d’estudiants anomenada Lanteri, un
religiós italià que va fundar la Capella i la Residència.
Davant de
la Capella hi ha una magnífica Santa Rita de bronze.
A la
dreta de l’altar Major hi ha una guapa Santa Rita.
Al costat hi ha la botiga d’objectes de la
Santa. Estava oberta i no hi havia ningú. Aquesta Santa Rita agenollada és una
de les moltes imatges que podies comprar.
Abans d’entrar a la botiga hi havia tres
quadres de Santa Rita. Aquest n’és un.
La visita cultural d’avui fou al Palau
Vaux-le-Vicomte.
I els
seus jardins.
Nicolas Fouquet (foto), ministre de finances
de Lluis XIV, encarregà la construcció del palau als grans artistes de l’època
i en resultà una obra mestra amb molt de luxe. Lluis XIV va tenir-ne enveja i
va fer-lo arrestar i el va desposseir dels seus béns. Curiosament, l’endemà
vaig veure a la televisió francesa la presentació d’un llibre en defensa de
Fouquet. El palau de Vaux-le-Vicomte va servir d’inspiració per fer el palau de
Versalles.
SISÈ DIA:
DIA DE DESCANS:
Com passa al Tour, el sisè dia va ser de
descans. Però al matí visitàrem la ciutat medieval de Provins, que compta amb
unes magnífiques muralles.
A la tarda, el casament, motiu del viatge. A
la foto, Isabel amb la núvia.
SISENA ETAPA: Nangis – Villefranche sur Saône (433 km).
La primera aturada va ser al poble de Decize,
on vam fotografiar una Santa Rita bastant atropellada, a l’església de Saint
Aré. Davant l’església hi ha una casa amb jardí on estaven celebrant un dinar
amb molta gent. Una noia va entrar a l’església i es va endur una cadira que
els feia falta: Self-service. Suposo que la va tornar.
Des de Decize no vam parar fins la comarca de Beaujolais, al nord-oest de Lyon, i bressol del vi del
mateix nom.
Al celler de l’església vella de Juliénas vam
fer el primer tast i la primera compra.
Al celler del Chateau de Chénas una altre
tast i compra.
SETENA ETAPA:
Villefranche-sûr-Saône – Barcelona (680 km).
Abans de
marxar de Villefranche vam anar a esmorzar al centre i ens costà trobar un bar.
Avui era un dia per fer quilòmetres, però a
l’hora de dinar vam sortir de l’autopista per anar a Bouzigues, un poblet de
l’estany de Thau, famós per ser el major productor d’ostres del Languedoc.
Sempre hem anat al restaurant “La Côte Bleue” a escurar
closques ( a mi m’agraden els musclos crus). Aquesta vegada vam
descobrir un restaurant que és molt a prop, anomenat “Les jardins de la mer”, que
no és tan elegant ni tan car com l’altre, i on hi ha més varietat de peix. Però
estava ple. La propera vegada caldrà telefonar (467783323).
Per cert, a Bouzigues hi ha una Santa Rita,
que vam tardar molt a fotografiar perquè l’església sempre estava tancada.
Finalitzàrem el “Tour de France 2014” a
Barcelona, amb 3.457 quilòmetres a l’esquena. Estem en forma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada