CAPÍTOL 79: LES SANTES RITES DE LES COMARQUES DE GIRONA (CATALUNYA).

Com a mínim, he fotografiat una Santa Rita (19 en total) a totes les comarques de Girona; són clàssiques, probablement producte de la imatgeria religiosa d’Olot.

                    Encerclats, els llocs on he trobat Santa Rita.

ALT EMPORDÀ

CADAQUÉS: Cadaqués és un dels pobles més bonics de Catalunya. La primera vegada que hi vaig anar, fou un dia d’estiu, vaig començar a donar voltes buscant aparcament i no en vaig trobar cap; vaig marxar sense baixar del cotxe. Ara tenen un gran aparcament de pagament, a l’entrada del poble.

El retaule de l’Altar Major de l’església de Santa Maria,  del segle XVIII, és extraordinari. I si això no era prou, a la dreta de l’altar hi ha Santa Rita agenollada (no és gaire freqüent), que aguanta un llarg crucifix amb la mà esquerra.

PERELADA: De Perelada recordo cinc coses: 1)  La bestial rascada que vaig fer al cotxe passant pels carrers estrets del casc antic (aprofito per avisar que hi ha un magnífic aparcament a l’entrada del poble). 2) La visita  guiada per a nosaltres sols, al Convent del Carme i al Museu del Castell (un 10).   3) Descobrí  que el cronista i cartògraf Ramon Muntaner era fill del poble (hi té una plaça). 4) Malgrat ser-hi davant, no vaig entrar al casino, i…

Que l’església de Sant Martí era oberta, perquè feien dissabte (encara se’n diu així?), i allí era la meva Santa.

BAIX EMPORDÀ

PALAMÓS: L’any 1999 visitàrem  el castell-museu de Púbol, lloc on Gala  organitzava les grans bacanals. Ara s’ho mira des del  mausoleu que hi ha al soterrani, això sí, dissenyat per Dalí. A la foto, els elefants de llargues potes del jardí del castell. Púbol és un agregat de La Pera. Al rellotge de sol de la façana de l’església hi ha la següent inscripció: “L’hora que veus, és l’hora que vius”. Segur!

Tot seguit anàrem a Palamós i, a l’església de Santa Maria del Mar, ens hi esperava Santa Rita.

CALONGE:  Un cap de setmana del mes de març del 2008 anàrem a Palafrugell, a la “Garoinada”. L’aturada que férem a Calonge fou molt fructífera (una Santa Rita a l’església de Sant Martí).

A Palafrugell visitàrem el Museu dedicat a Josep Pla i, tot seguit, férem el menú de la “Garoinada” al restaurant Símbol. No m’agradaren les garoines. No tornaré a fer ni mig quilòmetre per una dotzena de garoines.

PLA DE L’ESTANY

BANYOLES: A l’església de les Carmelites de Banyoles hi ha aquesta Santa Rita. Quan vaig al Pla de l’Estany, m’atanso als meus orígens: Pujals dels Cavallers, un poble de 67 habitants del municipi de Cornellà del Terri,  a 7 km de Banyoles. La primera notícia de la noble família Pujals es remunta a l’any 1019. A 2,8 km hi ha Pujals dels Pagesos. “In illo tempore”, els que pencaven eren els dels Pagesos i els dels Cavallers s’ho miraven. Ara treballa tothom.

El dia 5 d’abril de 2003, ens trobàrem els sis germans a Pujals dels Cavallers, per donar la sortida a la celebració dels meus 60 anys.

GIRONÈS

GIRONA: Un cap de setmana del març del 99 anàrem a Girona a fotografiar la Santa Rita de l’església del Carme.

Tot seguit férem una visita a la ciutat; curiosament,  amb els comentaris d’una guia que era italiana: Osana Neri.

SELVA

SANT HILARI  SACALM: El mes d’agost de l’any passat, anàrem tota la meva família a passar tres dies al Vilar Rural de Sant Hilari. Molt recomanable per practicar la convivència familiar. 

            Al poble hi ha la fonda Rita i a l’església, Santa Rita.

BLANES:

El meu amic Antonio Llop em va fer arribar aquesta Santa Rita, fotografiada a la botiga d’un “Xino” de Blanes. Sense comentaris.

GARROTXA

OLOT: La Santa Rita de l’església de Sant Esteve d’Olot, és un producte de la imatgeria religiosa de la ciutat, que va néixer l’any 1880 amb la fundació de “El Arte Cristiano”, el primer taller dedicat a la manufactura de sants, muntat pels pintors Joaquim Vayreda i Josep Berga. Al principi del segle XX hi havia una quarantena de tallers. Actualment en queden set, que donen feina a unes 100 persones. El 35% s’exporta a EEUU, Canadà, Portugal, Itàlia i als països de l’Est. El 65% restant, al mercat estatal (sobretot a Andalusia, Madrid i Llevant).

RIPOLLÈS

CAMPRODON:

El mes de gener de 2003 anàrem a Camprodon a fotografiar la Santa Rita de l’església del Carme. La informació me la donà el meu amic, el pediatre Jaume Iglesias, fill del poble.

El mes de març del 2009, anàrem a passar un cap de setmana a la Vall de Camprodon. Férem una visita guiada per a nosaltres sols, al Museu Albèniz, on vam descobrir que el músic era oncle-avi del dimitit ministre Ruiz Gallardón, víctima de la llei de l’avortament. 

Anàrem a dir hola a la Santa Rita que ja coneixíem i, Oh sorpresa!, no era la mateixa. El meu amic Jaume m’ho va confirmar: l’antiga l’havien robat i fou substituïda  per l’actual. Que consti que no vaig tenir res a veure amb el robatori.

CERDANYA ORIENTAL

PUIGCERDÀ:  A l’església de Sant Domènec, davant de Santa Rita, Carme Macias, delegada de la “Revista Santa Rita” al poble, ens va reconèixer, perquè ens havia vist fotografiats a la revista, en una entrevista que ens havien fet. Va exclamar: “Vostès són els de la Revista!” Ja érem famosos... Però no ens demanà cap autògraf…

Ens va explicar  que l’estàtua de Santa Rita l’havia regalat el seu pare (militar procedent d’Extremadura), comprada a Olot. La que hi havia abans  l’havien traslladada a Ger. Carme ens va prometre que trucaria al capellà de Ger per saber quan estaria oberta l’església.

Al cementiri de Puigcerdà hi ha cinc Santes Rites. N’hi poso una de mostra.

GER: Carme Macias ens trucà per dir-nos que a la una del migdia estaria oberta l’església de Santa Coloma de Ger perquè hi havia un bateig. Mossèn Balcells ens va contar meravelles dels pares de Carme Macias, amb  qui havia anat a Cascia.

LLÍVIA: És l’únic poble de Catalunya que és dins França, arran del Tractat dels Pirineus; no fou assimilada a França perquè el Tractat parlava de pobles. Llívia era una vila, i es va alliberar d’entrar dins el “pack”. Vam dinar molt bé a “Can Ventura”: trinxat  de primer i botifarra esparracada amb bolets, de segon. El cambrer era cubà: “què hi fa un cubà en un lloc com aquest?”, li vaig preguntar. “Cosas de la vida”, em contestà.

Tot seguit pujàrem a l’església  de Nostra Senyora dels Àngels, que és a prop de la farmàcia més antiga d’Europa, i vam trobar-hi Santa Rita.

I aquí s’acaben les Santes Rites de les comarques de Girona, les que tinc fins a dia d’avui.