El mes de novembre de 1997, férem la
ruta maia de la península de Yucatán. La nostra intenció era passar abans per México
DF. Ho vam deixar córrer en llegir a “La Vanguardia” que el Govern dels EEUU
advertia als turistes, amb destí a
Mèxic, que no es refiessin ni dels taxistes ni de la policia.
La
península del Yucatán és al sud-est de Mèxic i divideix el golf de Mèxic i el
mar del Carib.
Vam sortir de Cancún i la ruta durà
quatre dies. En verd, l’itinerari i, en fúcsia, alguns dels llocs que vam
visitar.
Valladolid és la ciutat més
important del Yucatán, després de Mèrida, i és lloc de pas per anar a Chichén Itzá. A la
catedral San Gervasio no hi havia cap Santa Rita.
A
Valladolid descobrírem aquests originals bancs, de nom “confidenciales”. Molt
originals.
Chichén
Itzá és un dels centres més importants de la civilització maia i el més visitat
del Yucatán. A la “Gran Plaza” destaca la piràmide de Kukulcán (El Castillo).
Vam pujar
els 91 esglaons de la piràmide de Kukulkán.
El “templo de los guerreros o del
sol”. A dalt hi ha el famós “chac mool”, figura asseguda que domina tota la
plaça.
El “Caracol” és un edifici circular
que servia d’observatori astronòmic. Es diu “caracol” perquè l’escala que hi ha
a l‘interior és en espiral.
Entre Chichén
Itzá i Izamal visitàrem aquest centre de vacunacions. El cooperant ens va
comentar que costava molt que els pares portessin els nens a vacunar.
D’Izamal en diuen la “Ciudad
Amarilla” perquè els edificis estan pintats de groc. És la ciutat colonial més
bonica de Yucatán. L’atri tancat del convent de San Antonio de Padua és el més
gran del món, després del de Sant Pere de Roma.
Aquesta és la cadira i el
reclinatori que va fer servir el Papa Joan Pau II durant la missa que va
celebrar, l’any 1993, al convent de San
Antonio de Padua. A l’interior hi ha la “Virgen de Izamal”, patrona del
Yucatán.
Mérida té un milió d’habitants. A la
Plaza Grande (Zócalo) hi ha la catedral (cap Santa Rita). També hi ha el
“Palacio de la Gobernación”, on hi ha una sala amb 27 murals molt grossos,
explicant la història maia i de Mèxic; recomanat. També hi ha la “Casa de
Montejo”, una de les cases més antigues de la ciutat, transformada en una
sucursal bancària. La globalització!
El
trajecte de Mérida a Uxmal fou molt interessant.
Al poble d’Acanceh em vaig
fotografiar amb un grup de nens, al costat de l’església de la “Virgen de
Guadalupe”. Anaven amb els vestits dels diumenges perquè estaven de festa. Ens
van avisar que en acabar la missa hi hauria “procesión, música i voladeras
(coets)”.
I va
sortir la processó.
Tots els
gremis del poble portaven el seu estendard.
Els únics
forasters érem nosaltres.
Foto feta des de dins del “cenote”
de Telchaquillo; al Yucatán n’hi ha més de 2.000. Són uns pous naturals molt profunds,
de gran importància en la cultura maia. El “cenote X-Keken” de Dzitnup fou el
més espectacular que vam visitar.
Vam agafar un noi que feia auto-stop.
Era venedor de llibres i anava pels pobles avisant els clients que l’endemà els
esperava a Ticul, per cobrar els terminis de les compres. Amb ell vam visitar
la zona arqueològica de Mayapan.
Aquesta
és l’església de San Antonio de Padua de Tekit; aquí trobàrem l’única Santa Rita
del viatge. Les façanes de les esglésies del Yucatán són simètriques.
És una Santa Rita atípica, perquè la
toca és de color blanc, cosa molt rara. Per la manera com posa les mans, li
falta el crucifix; probablement, haurà desaparegut.
Santa
Rita és l’única santa que té un estigma al front. Aquesta dada és decisiva en
cas de dubte.
Al poble de Chumayel es va trobar un
“Chilam Balam”, el llibre sagrat dels maies. A l’església hi ha molts altars
com el de la foto.
A Ticul vam dinar al restaurant “Los
Almendros”, un dels millors del Yucatán; són els creadors del “poc-chuc”, un
dels plats de la regió més característics; el provàrem. A la foto, Isabel
rebent explicacions de les cuineres.
Uxmal és una de les zones
arqueològiques més importants de la Ruta Maia, i la “piràmide del Adivino” n’és
el plat fort. La seva base és ovalada.
És molt difícil i perillós pujar
fins dalt, sort d’una cadena on et pots agafar.
Isabel dalt de la piràmide. A
l’esquerra es pot veure el “Cuadrángulo de las Monjas”.
A Uxmal vam dormir a l’hotel “Villas
arqueológicas” del Club Mediterranée. Després del bany tornàrem a la zona
arqueològica per gaudir d’un espectacle de so i llum, al “Cuadrángulo de las
Monjas”. A les 7 era en castellà i a les 8 en anglès. Era més car en anglès
perquè el narrador havia hagut d’aprendre l’anglès. Així ens ho van dir.
L’última zona arqueològica maia que
visitàrem fou Tulum. Al fons, “El Castillo”, la construcció més gran, en forma
de torre.
És l’única zona arqueològica a la
vora del mar. Estàvem a 45º de temperatura i l’ampolla d’aigua era
imprescindible.
Els tres dies que ens vam quedar a
Cancún exercírem de turistes. Cancún significa “niu de serpents”. Era una illa
que s’uní al continent artificialment, creant una llacuna. És una de les portes
de la Ruta Maia. Segons “La guia del Trotamundos”, és una porta que, un cop
travessada, és qüestió de sortir-ne corrents, perquè estar-hi més d’un dia és
perdre el temps i les peles. Malgrat aquesta recomanació, l’any 2013 l’aeroport
de Cancún va rebre més de 4 milions de turistes (la majoria d’EEUU i Canadà),
disposats a gaudir de les seves platges i a ser espremuts per terra, mar i
aire. Téns totes les facilitats del món
per buidar la butxaca. A més, segons la nostra experiència, si bades una mica
ja te l’han fotut. Per cert, mai no havia vist cantar un “mariachi” amb tanta
desgana com els de la foto.
En
aquesta avioneta, i de matinada, volàrem de Cancún a Tikal per continuar la
Ruta Maia (veure capítol 50: Les Santes Rites de Guatemala).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada