dimecres, 25 de febrer del 2015

CAPÍTOL 82 : AL JAPÓ NO VAM TROBAR CAP SANTA RITA.



El Japó és un arxipèlag de l’oceà Pacífic, format per més de sis mil illes, a l’est de Rússia, de la Xina, de Corea del Nord i de Corea del Sud. Hi ha molta gent: més de 126 milions (337 habitants per km2).


Japó vol dir “l’origen del sol”, per això es conegut com el país del sol naixent.  El punt vermell de la seva bandera representa el sol i és un dels símbols del país.

El mes de setembre de l’any 2006 visitàrem el Japó i, malgrat que la vaig buscar,  no vaig trobar cap Santa Rita. Però el Japó “val una missa”. Vaig quedar enamorat dels japonesos: són educats, nets, respectuosos, puntuals i disciplinats.
Foren 12 hores de vol des de Frankfurt a Osaka. Vam visitar: Kyoto, Nara, Tokyo,  la muntanya Fuji i Hakone.

KYOTO

Kyoto és la ciutat on hi ha més temples i jardins, perquè no fou bombardejada durant la Segona Guerra Mundial. Quasi totes les visites es poden fer a peu, si tens ganes de caminar una mica.


El temple Sanjusangendo està dedicat a la deessa Kanon. Hi ha 1.000 estàtues de la deessa, del segle XIII, l’una al costat de l’altra. Espectacular.


El castell Nijo (Nijojo) fou la residència de diversos “shoguns” (els qui governaven el país en nom de l’emperador). Quan camines per les sales, les trepitjades es converteixen en cants d’ocells.


Als jardins del  castell Nijo un grup de noies coreanes van voler fotografiar-se amb nosaltres; érem els exòtics.


El pavelló d’or (Kinkaku ji) és el monument més cèlebre del Japó. Edificat l’any 1394, fou incendiat l’any 1950 per un monjo. L’edifici actual és de l’any 1955.


La principal religió del Japó és el sintoïsme, que és una mena de moral filosòfica i una forma de culte als avantpassats. Veneren al kami, que tant és un Déu com aspectes de la natura (rius, vents..) o esperits de persones mortes que han contribuït al bé del país. Vaig veure que els japonesos resen amb molta devoció i donen moltes almoines al Santuari.


Abans d’entrar al temple beuen aigua per purificar-se. També es tiren fum a les parts del cos que volen guarir-se. A la foto, l’entrada al temple  Tojji de Kyoto. Isabel es va tirar un munt de fum pel damunt .


Visitàrem la catedral catòlica de Kyoto. Al costat de la porta d’entrada hi ha aquesta mare de Déu tan original. El nen Jesús té el puny esquerre alçat i amb la mà dreta fa un senyal nostrat.


Dins la catedral hi ha aquest Sant Miquel oriental. No hi havia cap Santa Rita.


Gion és el barri de les geishes de Kyoto. La majoria d’edificis són de fusta i d’una planta. Vaig fotografiar dues geishes sortint de casa.


I un primer pla d’una geisha, perseguida per un regiment de turistes.


                    Una parada del mercat de peix (Nishikimarket).


Al Japó tot és molt car i no ens gastàrem ni cinc en souvenirs. En aquesta botiga del Handy Craft Center de Kyoto, les armadures i catanes dels samurais, exposades per als turistes, valien un ull de la cara.



Els restaurants també són cars. Però a  l’última planta dels grans magatzems hi ha molts restaurants amb un preu raonable, i amb l’avantatge que a l’aparador estan exposats tots els plats, fets de cera (semblen de veritat), amb el preu corresponent. Jo no sóc fan del menjar japonès i vaig sobreviure a base de tempura; al final la vaig avorrir. 


Al  soterrani del magatzem Hankyu del carrer Shijo Dori (el principal de Kyoto), hi ha una secció de menjar per emportar, molt interessant.


A molts lavabos del Japó, el vàter porta un bidet incorporat. En prémer un botó surt un raig d’aigua dirigit a l’objectiu. Es pot regular la temperatura i la intensitat del raig. Les dones tenen un botó extra. La pera !!

NARA


Des de Kyoto vam decidir anar en tren a passar el dia a Nara. L’any 710 fou escollida la primera capital del Japó. El període Nara és un dels mes rics del Japó, des del punt de vista artístic. Al parc es concentren la majoria dels temples més bonics del Japó. El de la foto és un dels temples Kofukuji.


El Santuari Kasuga Taisha és un dels temples sintoïstes més famosos del Japó.


Porta d’entrada del temple Todaiji. Al parc hi viuen milers de daines (semblants als cérvols) en llibertat.


El temple de Todaiji és el temple budista més important del Japó. Van caldre 20 anys per construir-lo;  hi van intervenir 2 milions d’obrers.


El budisme va entrar al Japó l’any 552, procedent de Corea. Molts japonesos practiquen les dues religions. Es casen amb el ritus sintoïsta i són enterrats amb el ritus budista. A la foto, el Buda de fusta que hi ha a l’entrada del temple Todaiji. La posició asseguda indica concentració i la mà dreta alçada és símbol d’assossec.


La famosa estàtua del Gran Buda de bronze (Daibutsu), del temple Todaiji, la més gran del món.


       La deessa Kannon (Cintamani-cakra) del temple Todaiji.

TOKYO


Anàrem de Kyoto a Tokyo amb el tren bala (“shinkansen”). Teníem bitllets pel vagó número 6. Com es pot veure a la foto, al terra de l’andana està marcat el lloc exacte on para la porta d’entrada de cada vagó, i l’espai marcat perquè els passatgers facin la cua. 


A Tokyo vam estar allotjats al Keio Plaza Hotel, que té 1.485 habitacions i 25 restaurants. És un dels més grans de l’Àsia; és al barri de Shinjuku -el dels negocis, compres i diversió-, davant de l’Ajuntament.


Tokyo té més de 13 milions d’habitants i vam anar arreu en Metro. La majoria d’indicacions són en japonès, però la gent i els empleats del Metro ens ajudaven quan ens veien apurats, sense necessitat de demanar-los-hi.


La primera visita que férem a Tokyo fou al barri d’Asakusa, on hi ha el temple Senjo ji, dedicat a la deessa Kannon, l’encarnació femenina de Buda.


Temple Senso ji: abans d’entrar a un santuari sintoïsta s’ha de beure aigua per purificar-se.


   Al costat del temple Senjo ji hi ha la pagoda de cinc pisos, Dembo in.


      Tokyo, des de la torre de l’Ajuntament. També pujàrem a la “Tokyo Tower”.


                   Al barri de Roppongi assistírem a una cerimònia  religiosa.

 
                                Aquest nen anava a la processó.  


Des de Tokyo anàrem a la muntanya Fuji, la més alta del país (3.776 metres). Arribàrem a la cota 2.305, d’on surten les excursions a peu fins al cim.


També visitàrem Hakone, un centre termal i turístic, a una hora i vint-i-cinc minuts en tren des de Tokyo. A la foto, vista del llac Ashinoko.


A l’aeroport Narita de Tokyo vam pujar a l’avió, que ens portà en tres hores a Beijing. El proper capítol el farem des de Xina. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada