Les Pitiüses són les illes d’Eivissa i Formentera, i formen part de l’arxipèlag balear. El mes de juny de 1977 hi anàrem per primera vegada; i no hi vam tornar fins l’any 2009, trenta-dos anys més tard. A Formentera ens hi trobàrem tan bé, que l’any següent vam repetir.
A Formentera hi ha sis pobles: Sant
Francesc Xavier, Sant Ferran de ses Roques, El Pilar de la Mola, Es Caló de
Sant Agustí, La Savina i Es Pujols. Fóra de temporada només té 7.000 habitants.
S’hi arriba en vaixell des d’Eivissa.
Ens allotjàrem a l’Hostal Rafalet, en Es Caló de Sant Agustí.
D’entrada, vam tenir un bon ensurt: quan
férem l’entrada a l’hostal em vaig adonar que havia oblidat la motxilla al taxi
que ens hi havia portat des del vaixell. A la motxilla hi havia els DNI, les targetes de crèdit, el diner en efectiu,
els bitllets de l’avió de tornada... tot! L’amo de l’hostal, de nom Jaume Juan
Juan, no es va amoïnar gaire. Va trucar a la Central dels Taxis i el van posar
en contacte amb el taxista que ens havia portat, confirmant que la motxilla era
al taxi i que la faria arribar a l’hostal. Com que era l’hora de dinar vam
esperar-la tranquil·lament al restaurant, a la vora d’un mar de pel·lícula.
El primer any vam recórrer l’illa en
bicicleta. La de Isabel era de color rosa i la meva de color blau. “Comme il
faut”. Les llogàrem al costat de l’hostal.
Des d’Es
Caló de Sant Agustí al port de La Savina (12 km), hi ha un carril bici a la
carretera que va de punta a punta de l’illa,
passant per Sant Ferran de Ses Roques i Sant Francesc Xavier, els pobles
més importants.
Era més agradable anar pels camins.
A la foto, el camí de Ses Illetes.
El segon any (maig del 2010) vam
recórrer l’illa a peu. A la foto, pel camí de S’Estany, que va d’Es Pujols a La
Savina.
Vam
sorprendre una sargantana, una icona de l’illa.
La paradisíaca
platja de Ses Illetes. No cal anar al Carib.
Cala Saona, a l’oest de l’illa, és una de les més boniques. S’hi pot arribar
en bici.
Al costat de Cala Saona hi ha les
casetes varador, on els pescadors guarden les barques.
És un bé d’interès
cultural.
La Mola és l’única muntanya de
l’illa; pujar fins dalt en bici té el
seu mèrit. A dalt hi ha el Far de la Mola. La carretera, que va des del poble
d’El Pilar fins al far, és recta i plana.
Els
penya-segats del far de La Mola conviden a la meditació transcendental…
Per no variar, l’església d’El Pilar
de la Mola estava tancada. Vaig poder parlar amb l’únic mossèn de l’illa, que
viu al costat. Em va assegurar que a Formentera no hi havia cap Santa Rita,
cosa que comprovàrem a les esglésies de Sant Francesc Xavier i Sant Ferran de
Ses Roques.
La posta
de sol des de l’hostal Rafalet.
Arribada
al port d’Eivissa, procedents de Formentera.
A l’illa d’Eivissa ens instal·làrem
a Sant Antoni de Portmany. Des d’allí recorreguérem tota l’illa en cotxe.
Dedicàrem
un dia a la capital de l’illa. A la foto, vista del port des de Dalt Vila.
La casa on nasqué el poeta i
escriptor Marià Villangómez, convertida en botiga turística.
A Dalt Vila
hi trobàrem tres de les sis Santes Rites eivissenques. La primera, a la
catedral. Uns mesos abans havia telefonat al Bisbat d’Eivissa, on em digueren
que a l’illa no hi havia cap Santa Rita.
Dins la catedral hi ha un llistat dels “Caídos por Dios y por
España”; curiosament hi ha 9 persones
que es diuen Juan Marí, quatre de les quals es diuen Juan Marí Marí. És evident
que és un cognom molt comú a l’illa.
La segona, al convent de clausura de
les monges Agustines. Les monges (vuit filipines i dues del país), estaven
resant darrera la reixa que separa l’entrada del recinte de l’església. En
aquell moment vaig tenir un pensament i li vaig preguntar a Isabel: “Quina
funció tenen les monges de clausura en el món actual?”. Resar, em contestà.
Aquesta ceràmica del convent de les
Agustines dona la raó a Isabel.
La tercera, a l’església del convent
dels Dominics. Té la seva gràcia: el convent és dels Dominics, la parròquia de
Sant Pere, i a l’altar Major hi ha Sant Vicenç. Com que feia poc que s’havia
celebrat la seva festa, Santa Rita era a l’Altar Major i, com si ens haguessin
vist arribar, vam poder assistir al trasllat de la Santa al seu altar, a collibè
del sagristà.
La Santa al seu altar, a la capella
de Nostra Senyora del Rosari. És una
imatge del segle XVIII, d’autor anònim.
La quarta
la trobàrem l’any següent a l’església de Sant Telm, a prop del port. A
posteriori em vaig adonar que era clavada a la de la Catedral. Potser era la
mateixa?
A Eivissa hi ha un munt de platges.
A la foto, Cala Portinatx, al nord de l’illa.
Cala Sant
Vicent, al nord-est.
Cala
Conta, a l’oest.
La platja
de Santa Eulàlia des Riu, a l’est.
La millor posta de sol d’Eivissa es
pot gaudir des de la terrassa de l’hostal “La Torre”, del Cap Negret. És al nord
de Sant Antoni, entre Cala Gració i Cala
Salada.
La
cinquena Santa Rita és de la parròquia de Sant Antoni de Portmany. És una tela
del segle XVII. A prop de l’església dinàrem al restaurant “El rebost de Can Prats”,
on provàrem i no acabàrem una amanida de crostons i, de segon, una sírvia a la
planxa, peix autòcton de les Pitiüses.
La sisena Santa Rita és de la
parròquia del poble Santa Gertrudis de Fruitera. Aquesta església té
l’espadanya més gran de l’illa. Uns amics ens havien recomanat els entrepans
dels bars del poble. No n’hi havia per tant.
Amb l’arc de Sant Martí de Sant
Antoni de Portmany, ens acomiadem de les Pitiüses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada