De les 1323 Santes Rites que tinc
fins al dia d’avui, 76 (5,7%) han estat fotografiades per 21 familiars i amics,
que s’han contagiat de la “rititis”. Quan viatgen i troben una Santa Rita la
fotografien i me la fan arribar. Són els meus col·laboradors.
Alguns m’han confessat que, quan
visiten una ciutat, van seguint els carrers que els porten a un campanar que
han vist de lluny, per veure si a l’església hi ha Santa Rita. D’altres, que abans només visitaven l’altar
Major de les esglésies, ara es fixen en els
altars laterals per si troben la Santa. D’altres, que mai entraven en una
església, ara ho fan. I d’altres, si troben una església de Santa Rita tancada,
no paren fins que algú els hi obre. Com faig jo...
De les 76 Santes Rites que jo no he
fotografiat, 19 (25%) són dels meus amics Sunsi i Romà Massot, les quals
representa l’1,4% del total. Són els que
s’emporten la palma.
Romà i Sunsi són uns “ganxets” que
viuen a Tarragona!, Bé, a Tarragona quan no són per aquests mons de Déu, perquè
des que s’han jubilat, no paren quiets. El penúltim viatge fou a Sri Lanka.
I l'últim, al Sudan. Tot just acaben de tornar.
Romà i Sunsi han fet de viatjar una religió.
Quan no estan de viatge, estan preparant el proper. De moment han visitat uns
150-160 països. D’Europa van completar el puzle visitant Bielorússia; de l’Àfrica els en falten onze països; d’Àsia,
els quasi inaccessibles (Afganistan, Corea del Nord..); d’Amèrica, les Guaianes
i algunes Antilles. Oceania és
l’assignatura pendent (només han estat a Austràlia i Nova Zelanda). Sempre
viatgen pel seu compte i, a través d’Internet, compren els bitlles d’avió,
lloguen el cotxe, hotels, vaixells, etc... Són molt valents.
Només aturen
els viatges quan Romà ha d’exercir de secretari d’Actes de la Junta de Govern
de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la qual és membre numerari
electe.
Són uns convençuts defensors de la
terra, i quan viatgen pel món no se n’amaguen. A la primera foto, tota la
família preparada per quan arribi un altre juny... La segona, a l’Antàrtida, i
la tercera en una platja de les illes Maldives.
Vaig conèixer Romà l’any 1959, quan
vam començar a estudiar Medicina a la Facultat de Barcelona. Som de la promoció
de l’any 1965; enguany farà 50 anys que
acabàrem la carrera. Ell s’especialitzà en Neurologia i jo en
Pediatria. Al cap de 38 anys ens vam retrobar casualment a Barcelona i des de
llavors mantenim una bona amistat, heretada de la que ja tenien els nostres
pares, que també eren metges.
___________
Romà i Sunsi s’estrenaren en la
causa “ritiana” a Granada. El mes de març de 2011 van anar al balneari de
Lanjarón, a les portes de les Alpujarras. L’any anterior, nosaltres havíem estat
en aquella zona i ens quedà pendent la Santa Rita de l’església de San Agustín,
de Lobras. Vaig fer-los l’encàrrec i
compliren amb un excel·lent.
%2BStoDomingo%2B%2BRoba%2B1e.jpg)
El mes
d’octubre del mateix any viatjaren a l’illa de La Gomera. Trobaren dues Santes Rites; la primera, a
l’església de Santo Domingo. És una original i joveneta Santa Rita
construïda l’any 1724; l’escultura, feta
de fusta policromada, és la de més qualitat de l’illa.
La segona, a l’església de Nuestra
Señora de la Asunción de San Sebastián de la Gomera, capital de l’illa. És una
imatge més clàssica.
El mes de març de 2012 viatjaren a
Cantàbria. Al Santuari de la Virgen de Valvanuz, del poble de Selaya, trobaren
aquesta talla de Santa Rita del segle XVII. En aquest viatge ja estaven més
implicats en la causa, i per poc hi prenen mal. A l’església de la Virgen del
Puerto, de Santoña, hi havia una Santa Rita. La sagristana els prohibí que
fessin cap fotografia. Intentaren desobeir-la i Sunsi i la sagristana van
iniciar una lluita que no va acabar a la Comissaria de miracle. Amb aquest fet s’evidencià
que la “rititis” dels meus amics havia pujat uns quants graons. Els he promès
que els venjaré d’aquest greuge: el dia que vagi a Santoña, fotografiaré la Santa Rita.
El mes de febrer de 2013 em van fer saber
que anaven a Filipines. Els vaig donar
l’adreça de l’església de Sant Agustí de Manila, on tenia fitxada una Santa
Rita. L’església és de tipus colonial, exponent de l’estada espanyola a
Filipines. És l’església de moda: celebren bodes cada dissabte, una per hora,
al mòdic preu de 100.000 pesos filipins (uns 2.000 euros).
La Santa Rita de l’església de Sant Agustí
de Manila és del segle XVIII; la cara i
les mans són de vori. Té la particularitat de que aguanta una calavera amb la
mà esquerra (veure capítol 47: “Les calaveres de Santa Rita”).
Al Museu de l’església hi havien tres Santes
Rites més, però tingueren més dificultats de les previstes perquè estava estrictament
prohibit fer fotografies.
El Museu
estava vigilat per un guàrdia que patrullava per tot arreu. Romà va distreure
al guàrdia perquè Sunsi pogués fer la feina.
Una de les Santes Rites del Museu també aguantava
una calavera a la mà esquerra i aixecava una rosa amb la dreta.
Una altra
tenia una evident icterícia (veure el capítol 55: “Les Santes Rites
ictèriques”).
I la tercera portava el vestit dels
diumenges.
Abans de marxar del Museu, Romà i Sunsi van
saludar l’ambaixador d’Espanya i alguns pesos pesants de la marina de guerra,
que estaven de visita turística.
El mes de
desembre de 2013, li va tocar a Centre-Amèrica.
A Panamà City, van trobar Santa Rita al costat del famós “Altar de oro” de
l’església de San José (veure el capítol 70: “Les Santes Rites del Panamà).
A Hondures trobaren un poble de nom
Santa Rita. L’església estava tancada i no pararen fins que el capellà (a la
foto), els obrís l’església.
Romà i
Sunsi s’exciten quan veuen escrit el nom de Santa Rita. A Hondures el trobaren
arreu.
Rapipollo Santa Rita: “pollos asados
y comida casera, Servicio a domicilio”.
La
clínica mèdica del Dr. Jorge Alberto Malabert.
Fins i tot un cartell de propaganda
electoral: “Santa Rita està contigo”.
El mes de febrer de 2014 anaren al
nord de l’Argentina. A Salta van fer una cerca exhaustiva, fins que trobaren
una imatge molt original i un quadre, al
santuari de la Virgen del Valle y Santa Rita. L’any 1992 hi vam estar
nosaltres, però encara no ens havia pujat la febrada ritera.
El mes de setembre de 2014, des de
Portugal, vaig rebre l’última col·laboració. Primer, la Santa Rita de
l’església Santa Maria del poble de Serpa. És l’única que tinc que aguanta el
crucifix només amb dos dits.
A Evoramonte trobaren una ermita de
Santa Rita. A l’entrada hi ha aquesta petita Santa Rita envoltada d’ex-vots
(veure el capítol 39: Els ex-vots de Santa Rita).
Dins de l’ermita hi ha aquesta Santa Rita, portant la vara a la
mà esquerra, típic de les Santes Rites portugueses.
També hi
havia un quadre.
A més hi havia uns quadres molt antics,
tipus naïf, explicant miracles que havia fet Santa Rita als fidels.
A més a més de les Santes Rites que
heu vist, també han fotografiat dues Santes Rites a Maó, una a Sevilla i una altra
a Carcassona. No les he posat perquè ja les tinc fotografiades personalment.
Romà i Sunsi han fet prou mèrits per
rebre la Creu de l’Ordre de Santa Rita. Evidentment, els la donaré jo.
Per
acabar, una foto que els hi vaig fer al port de Barcelona, l’any 2006, en una
tarda ventosa, dalt de la coberta del ferry que va de Civitavecchia a
Barcelona. Ens trobàrem casualment durant la travessia.
Molt breu estimat amic JMP, encara que el teu escrit es mereixeria un llarg agraïment. Mercès per la teva simpàtica distinció. Tots els esforços (moltes hores!) cercant i fotografiant S.R. (un poc obligats per les nostres inicials: Sunsi i Romà) queden més que compensats al quedar incorporats a la teva enciclopèdia ritera. Aprofito per a reiterar-te la felicitació que moltes vegades t'he fet directament: el teu blog "devot", cada cop amb més incrustacions viatgeres, té un evident atractiu, i distracció, gràcies també a les teves pinzellades humorístiques! Pels Pujals, i pel País! Romà i esposa Sunsi.
ResponElimina