CAPÍTOL 87 : LES SANTES RITES DE LES LLARS.

Formen part de la trilogia de les Santes Rites petites; les de les esglésies (Capítol 76), les dels cementiris (Capítol 74), i les del capítol actual. Tenen una característica en comú: són petites i quasi totes són clàssiques.

Vaig néixer a Flix, a la vora de l’Ebre; el poble és a la part estreta del meandre i, per això, és l’únic poble per on el riu hi passa dues vegades: tenim el riu de dalt i el riu de baix.  L’hauríeu d’anar a veure. Les dues primeres Santes Rites de les llars són de Flix.

LLAR D’ALFONSO GUIU IBAÑEZ (Flix-Ribera d’Ebre).

A l’església no hi ha cap Santa Rita. Quan em presentaren l’actual mossèn li vaig parlar del tema, i vaig veure de seguida que no era partidari que a l’església hi hagués imatges de sants. Però, ves per on, vaig descobrir dues Santes Rites en dues llars del poble.

La mare dels meus amics Alfonso i Carmelo Guiu, de nom Agustina (A.C.S.), tenia aquest quadre de Santa Rita a la seva habitació, damunt del capçal del llit. Es va morir el dia 28 de març de 2011, als 99 anys d’edat.

LLAR DE JOSEP SABATÉ FERRÚS (Flix-Ribera d’Ebre):

Josep Sabaté Ferrús (A.C.S.) vivia al carrer de Sant Jordi.  Fou tot un personatge: el seu cap era com un ordinador, on tenia emmagatzemada tota la informació de diverses èpoques del poble. L’any 2003, el president Jordi Pujol li va atorgar la medalla President Macià al mèrit laboral i, l’any 2011, va ser nomenat Avi Comarcal de la Ribera d’Ebre.

M’havia dit diverses vegades que tenia una Santa Rita a casa. El dissabte Sant del 2011, una estona abans d’anar a les caramelles, li vaig fer una visita i vaig fotografiar-la. La tenia a la tauleta de nit. Vam estar xerrant tant de temps que va anar just que no em perdés les caramelles. Ens va deixar el dia 1 d’agost de 2012.

LLAR DE CARMEN NAVAL (Sena-Osca):

El meu amic Josep Maria Mur, fill del meu poble, és el farmacèutic d’Alcolea de Cinca (Osca). Sabedor de la meva “rititis”, va localitzar una casa del poble de Sena on hi ha una Santa Rita i m’hi va acompanyar. Sena té 540 habitants i és a la comarca de Los Monegros, a la part de la província d’Osca.

La propietària de la Santa Rita és la senyora Carmen Naval. L’any 2011, quan la vam anar a veure, tenia 86 anys, vivia al carrer del Pilar número 3 i era l’àvia de la “Panaderia Tisaire”, on havia treballat tota la vida. Era molt devota de Santa Rita i, 30 anys abans, mossèn Amadeo li havia portat una imatge grossa de la Santa, que sobrava d’una església. Al cap de poc temps uns catalans reclamaren la imatge, perquè  eren ells els qui l’havien comprada. A canvi li van donar aquesta, més petita.

LLAR DE LA FAMÍLIA PIAZUELO ACERO  (Chiprana-Saragossa):

Fa molts anys que, per Setmana Santa, vaig a passar tres dies a Flix. No hi tinc cap familiar ni cap casa, però és on vaig néixer i on vaig passar la infantesa. Durant molts anys, el dissabte Sant fèiem una excursió amb els meus amics Agustí, Carmelo i Jaume. L’any 2004, anàrem als “Tossals d’Almatret” (l’únic poble de Lleida que toca a l’Ebre), a La Granja d’Escarp, a Mequinensa, a Casp (on dinàrem), a Chiprana, a Maella, a Batea i a Gandesa.

A Chiprana hi anàrem perquè el pare del meu amic Agustí n'havia estat el Cap de l’Estació als anys quaranta (foto actual). 

Com és habitual, l’església del poble estava tancada. Van passar dues dones pel carrer i les hi vaig preguntar si a l’església hi havia cap Santa Rita. Contestaren que no, però una d’elles em digué que a casa seva en tenia una. Era a l’escala que puja a la casa. Resultà que de petita havia anat a l’escola amb el meu amic Agustí.

LLAR DE FRANCISCA (RITA) AVILÉS MORENO (Ojós-Múrcia):

Ojós és un poble de 531 habitants de la comarca Valle de Ricote de Múrcia.  “El Choto” és un home que viu davant de l’església i ens la va obrir. Va presumir de ser coneixedor de la història de l’església: “Cuando me muera, en el pueblo ya no habrá nadie que sepa de la iglesia”. Vam fer moltes fotos de les imatges de peces de l’escola de Salzillo (foto). Com que l’església era dedicada a Sant Agustí vaig pensar que hi hauria una Santa Rita i em vaig equivocar.

La majoria de murcians del meu poble van venir d’Ojós. Li vaig dir a “El Choto” que jo era d’un poble de Catalunya on hi havia molta gent d’Ojós. Primer em va dir Sabadell, i després Flix. Hi havia estat més d’una vegada i una germana seva, que hi havia viscut, era enterrada a Ojós.

Quan li vaig dir que havia pensat que a l’església hi hauria una Santa Rita, em va dir que la seva germana en tenia una a casa seva. “El Choto” l’havia comprat a Barcelona per a la seva mare i, quan ella  va morir, la regalà a la seva germana. Quan aquesta va néixer, la seva mare li volia posar de nom Rita, però el seu pare no ho volgué i li va posar Francisca però, curiosament, sempre li han dit Rita.

Francisca, dita Rita, vivia a la sortida del poble, en un grup de casetes d’una planta. Estava a la casa del costat veient un serial de la tele. Va obrir la porta un home i, quan li vaig dir que buscava a Francisca, va cridar: Rita! La Santa Rita catalana estava damunt la llar de foc del  menjador.

LLAR D’INÉS ORMAECHEA BURILLO (Lakuntza-Navarra):

L’octubre de 2010 vaig anar a Lakuntza perquè havia localitzat una Santa Rita a l’església. El capellà em digué que en una casa del poble hi havia una capelleta de Santa Rita, i m’hi va acompanyar. Pel camí em digué que estava molt enfeinat, perquè l’endemà 17 nens feien la Primera Comunió. Li vaig comentar que els navarresos tenien fama de ser molt religiosos. Contestà que res de res. “Antes sí que iban a Misa por no ser mal vistos. Pero iban a oír Misa, no a participar. Ahora ya no va nadie”. Sincer a més no poder.

La propietària actual de la capelleta de Santa Rita és Inés Ormaechea Burillo, la tercera generació que la custodia.

LLAR DE SOR PAULINA (Luzerna-Suïssa):

Per internet vaig descobrir una comunitat de monges anomenada “Ritaschwestern” (germanes de Rita). La seu principal és a Würzburg (Alemanya), però tenen sucursals a d’altres llocs del país, a Luzerna (Suïssa) i a Wisconsin (EEUU). Es dediquen a ajudar la gent necessitada, sigui econòmicament o  espiritual. El meu contacte a Luzerna era Sor Paulina.

L’any 2010 li férem una visita al seu pis, Seefeld Strasse 23, de Luzerna. Allí, Sor Paulina té el despatx on treballa, el convent és al costat. Asseguts a la taula del menjador férem petar la xerrada;  vaig haver d’esprémer les neurones perquè ella només parlava alemany.

                   Al pis, Sor Paulina hi tenia  tres Santes Rites.

CASA PAIRAL DE LA FAMILIA FRAU-ROTGER (Sineu-Mallorca):

Sineu és un poble del centre de  Mallorca, de 3.700 habitants, i on es viu molt bé. En una de les moltes vegades que hi hem anat (hi viu una germana meva), vam assistir a una arrossada popular (foto).

A la casa pairal de Domingo Frau (A.C.S.) i Marilen Rotger hi ha aquesta capelleta de Santa Rita. És una casa magnífica, digna de figurar en un Museu Etnològic. La cuina és l’original i no hi ha aigua corrent.

LLAR DELS PROPIETARIS DE “LA POSADA DE LALOLA” (Buera-Osca):

En una escapada a la comarca del Somontano per visitar Alquézar (foto), dormírem a “La posada de Lalola” del poble de Buera. És un petit hotel encisador, amb només sis habitacions, i hi estàvem sols. A la casa on hi ha les habitacions hi tenen un saló molt ben adornat i un pati. El restaurant i el pis dels propietaris són a la casa del davant.

L’església del poble estava tancada i  vaig preguntar a l’hoteler si hi havia alguna Santa Rita. Sorpresa! Quan van comprar la casa, a dins hi van trobar un quadre de Santa Rita, que guardaven. El va anar a buscar i férem la foto al saló de l’hotel.

A la nit ens van servir una “cenita” (paraules de l’hoteler) per nosaltres sols, al saló de la casa on hi ha les habitacions, amb la llum d’una espelma i amb música romàntica de fons. La “cenita” vingué acompanyada d’una botella d’un vi molt bo de nom “Arnazas”, un crianza Somontano (Cabernet Sauvignon i Merlot) del celler  Raso Huete d’Estadilla, que és el poble del nostre amic pediatre, Lluis Amat.

LLAR DE CARME CORTÉS FORTEZA (Barcelona):

La Santa Rita de la Carme (àlies Sa nina), és l’única que tinc que conviu envoltada d’uns monjos. Uns se la miren estranyats i d’altres passen olímpicament.

La imatge era de la seva tia Teodora, que ara té 93 anys. Quan era petita, a Palma, va caure d’un balcó d’un primer pis i no va prendre mal. Era el dia de Santa Rita. La seva mare va atribuir a la santa el miracle i des de llavors li van professar una gran devoció. La imatge la tenia –sa tia- a la tauleta de nit.

LES SANTES RITES DELS GERMANS PUJALS-FERRÚS:

Com veureu, els meus germans (qüestió genètica?) també són “ritaires”, i a les nostres llars tenim un total de 10 imatges de Santa Rita, que ara veureu:

LES MEVES (Barcelona):

                          Aquesta la vam comprar a   Bèlgica.

                          Aquesta la vam comprar a Cascia (Itàlia).

                                      Aquestes me les van regalar.

LA MEVA GERMANA RAMONA (Sineu/Mallorca)

EL MEU GERMÀ MIQUEL ÀNGEL (Barcelona)

LA MEVA GERMANA LOURDES (Tarragona)

EL MEU GERMÀ FRANCISCO (Barcelona i L’Aleixar)

           Aquí s’acaba el capítol de les Santes Rites de les llars.