CAPÍTOL 95: GUIA DE LES SANTES RITES DE PARIS.

Hem visitat Paris moltes vegades. La nit de Cap d’Any del 1986-87 vam sopar-hi amb l’equip del meu cunyat Salvador Cañellas: l’endemà començava a córrer el rallye Paris-Dakar.

                      Juliol de 1989: Basílica del Sacré Cœur.

11 de gener de 1996: davant la catedral de Notre Dame: acabaven de fer el funeral de Georges Pompidou.

   Abril de 2002 : viatge amb les meves germanes Lola i Lourdes.

               Maig de 2008 : l’any que vam visitar Paris en bicicleta.

En total he fotografiat 18 Santes Rites. Al mapa, el nombre de Santes Rites (color negre) de cada districte (color lila). Només tres -dues de la mateixa església-, corresponen a la imatge  clàssica de la Santa. La meitat són de color blanc, una singularitat pràcticament pròpia de França i Bèlgica.

No he trobat cap Santa Rita als districtes 2,4,5,7,10,12,13,19 i 20. Això no vol dir que no n’hi hagi.

DISTRICTE 1

Llocs per visitar: musée de Louvre***, Île de la Cité*** (Sainte-Chapelle***, cathédrale Notre-Dame***, el palais de Justice***, la Conciergerie**), la place Vendôme** i le palais Royal**.

Église de Saint Eustache (impasse Saint-Eustache 2): La primera santa Rita que vaig fotografiar a Paris (juliol-1989). L’església és al costat del Fòrum de Les Halles, construït al terreny on hi havia el Mercat Central de fruites i verdures.  A l’església hi havia un altar fet a base de fruites i verdures naturals. Al sisè altar a l’esquerra hi ha Santa Rita, que és de color blanc. En aquesta església foren batejats Molière i Richelieu.

Église de Saint Roch (rue Saint-Honoré 296): Aquesta església és rica en art barroc, rococó i neoclàssic. Hi estan enterrats Corneille i Diderot.

DISTRICTE 3

Llocs per visitar:  place des Vosges***, musée Picasso**,  musée Carnavalet**  i l’église de Saint-Nicolas-des-Champs.

Église de Saint Nicolas des Champs ( rue Saint Martin 254): Formà part de l’antiga abadia de Saint-Martin-des-Champs, el centre més poderós de la vida monàstica de l’edat Mitjana. Santa Rita també és blanca i adopta una posició inclinada molt original.

DISTRICTE 6

Llocs per visitar: les jardins de Luxembourg** i le quartier de Saint Germain-des-Prés**.

Église de Saint Germain-des-Prés (Place Saint Germain des Prés 3): És l’església més antiga de Paris (segle VI).

DISTRICTE 8

Llocs per visitar : les Champs Élysées***, l’arc de Triomphe***, place de la Concorde***, église de la Madeleine**, Grand Palais i Petit Palais.

Église de la Madeleine (Place de la Madeleine): és d’estil neoclàssic. La va fer construir Napoleó l’any 1806; l’arquitecte es va inspirar en la Maison Carrée de Nimes. És l’única Santa Rita de Paris que és en un quadre.

Église de Saint Augustin (Avenue César Caire 8) : fou construïda entre 1860-1871, i és darrere de la plaça de la Madeleine.

DISTRICTE 9

Llocs per visitar : l’Opéra Garnier**,  église de la Trinité, el cabaret Folies Bergère, théâtre de l’Olympia, i les galeries Lafayette i Printemps.

Église de la Trinité (Place d’Estienne d’Orves): fou construïda entre 1861 i 1867. Aquí es va realitzar el funeral del compositor Héctor Berlioz (11-III-1869). El dia de Santa Rita surt una processó amb la imatge i el pendó, que va des de la Capella de Santa Rita de Montmartre,  fins l’església de la Trinité.

DISTRICTE 11

 Llocs per visitar: le théâtre de la Bastille i l’église de Saint Ambroise.

Église de Saint Pierre de Montrouge (av de Général Léclerc 82): fou construïda entre els anys 1863 i 1872 i és d’estil neoromànic. L’any 1982 fou nomenada monument històric nacional. És a la vora de l’estació de metro Alésia.

DISTRICTE 15

Llocs per visitar:  la tour de Montparnasse.

Paroisse gallicane Sainte Rita (rue François Bonvin 27): pertany a l’església catòlica galicana (no presten obediència al Papa). Fa 3 anys, els seus propietaris, “l’Associació cultural de capelles catòliques i apostòliques”, han venut l’església a un promotor immobiliari per 3,3 milions d’euros, per construir-hi pisos i dos pàrquings. Des de llavors estan resistint que els facin fora. El moment ha arribat i, des del dia 15 de març d’enguany, l’església està tancada esperant la seva demolició.

A l’església hi havia les úniques Santes Rites clàssiques de Paris: l’una era a l’altar Major i l’altra, en posició jacent, entrant a mà dreta.

Paroisse de St. Jean Baptiste de Grenelle (place Étienne Pernet 14) : fou construïda entre 1824 i 1828,  és la més antiga del districte

DISTRICTE 16

Llocs per visitar : maison de la Radio, el Trocadero, palais de Chaillot, bois de Boulogne, Parc des Princes, Stade Roland-Garros i la place de Barcelone.

Église de Notre Dame d’Auteuil (rue Corot 4) : la seva construcció va acabar l’any 1892 i és d’estil romano-bizantin.

Paroisse de St. Pierre de Chaillot (Avenue Marceau 31) : l’església actual fou inaugurada el 18 de maig de 1938. És l’església de la nunciatura i entre els anys 1945 i 1953 fou freqüentada per monsenyor Roncalli, futur Papa Joan XXIII. A l’església antiga es van celebrar els funerals de Guy de Maupassant (1893) i de Marcel Proust (1922).

DISTRICTE 17

Llocs per visitar : palais des Congrés, parc Monceau i  place Clichy.

Chapelle de Sainte Rita (boulevard Clichy 65 -Pigalle): Hi ha dues Santes Rites: l’escultura és de fusta i l’altra és en un vitrall.

És a la planta baixa d’un edifici de pisos del barri de Montmartre, a prop de la place Pigalle, davant del cabaret Moulin Rouge. El boulevard Clichy és ple de restaurants, sales d’espectacles, cabarets i botigues d’objectes eròtics. La capella de Santa Rita és un oasi de pau que acull tot tipus de visitants, prostitutes del barri incloses. Fou inaugurada l’any 1956 i depèn de l’església de la Trinité. La descobrírem el 24 de juliol de 1989 de manera casual.

Église de Ste. Odille (Av. Stéphane Mallarmé 2) : fou constuïda entre 1935 i 1946 i l’any 2001 fou nomenada monument històric. És lluny del centre (estació del metro, Porte de Champerret).

DISTRICTE 18

Llocs per visitar: basilique du Sacré-Coeur**, place du Tertre**,  le Moulin de la Galette i  cabaret Moulin Rouge.

Basilique du Sacré Cœur (35 rue du Chevalier de la Barre) : és dalt del turó de Montmartre i és un dels monuments més visitats de Paris. Es va acabar de construir l’any 1914 i fou consagrat l’any 1919, després de la Primera Guerra Mundial. Fou financiat per subscripció popular. La Santa Rita també és de color blanc.