Catalunya
Nord és la part de França, catalana històricament i cultural, separada de
Catalunya pel tractat dels Pirineus (7 de novembre de 1659).
Consta de les
comarques històriques del Rosselló (capital Perpinyà); el Conflent (capital
Prada); el Vallespir (capital Ceret); el Capcir (capital Formiguera); l’Alta
Cerdanya (capital Montlluís) i la Fenolleda (capital Sant Pau de Fenollet). Des
de la Revolució francesa, Catalunya Nord forma part del departament dels
Pirineus Orientals.
Catalunya
Nord, i especialment Perpinyà, fou la vàlvula d’escapament de la meva generació
durant el franquisme. Allí anàvem a buscar el que teníem prohibit a casa. Per exemple, “L’últim tango a Paris” (1972, de
Bernardo Bertolucci, amb Marlon Brando i Maria Schneider), provocà una peregrinació
constant als cinemes de Perpinyà.
De les sis
comarques, en cinc hi he trobat a Santa Rita: Rosselló (8), Vallespir (2), Alta
Cerdanya (2), Conflent (2) i Capcir (1).
ROSSELLÓ
És la comarca
on he trobat la majoria de Santes Rites (8); 5 són de Perpinyà.
PERPINYÀ
A
Perpinyà hi hem anat incomptables vegades. Em fa il·lusió recordar el Xè
Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que se celebrà del 23 al 26 de
setembre de 1976, quan encara no feia un any de la mort del dictador.
Durant l’acte
inaugural: el barbut soc jo i Isabel la del meu costat.
Recepció a la
Casa de la Vila de Perpinyà. Per l’esquerra, la quarta és Isabel i el cinquè
soc jo.
El diari
“L’Indépendent” descobrí que es podia explicar la Medicina en català. Temps era
temps.
Les Santes
Rites de Perpinyà són a les següents esglésies:
CATEDRAL DE SANT JOAN: Fou la primera Santa Rita que vaig
fotografiar a Perpinyà, l’any 1993.
També fou la
primera Santa Rita agenollada. Era a l’altar de Sant Josep, el setè entrant a
la dreta.
Al cap de
20 anys, Santa Rita no era a l’altar de Sant Josep. Estava al cinquè altar a
l’esquerra i em va quedar el dubte que fos la mateixa, després de ser restaurada.
ESGLÉSIA DE SANT MATEU: fins l’any 2002 no vaig fotografiar la segona, amb
motiu del VIII Congrés de Pediatres de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà.
ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL: És als afores i la més antiga de
Perpinyà. La capella de Santa Rita està adossada a l’església, i en molt mal
estat.
ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DE LOURDES:
És al centre de la
ciutat.
ESGLÉSIA DE SANT JOSEP.
_________
ARGELERS (Argelès sur mer): Església de Nostra Senyora del Prat. A les platges d’aquest
poble s’instal·là el camp de concentració on van anar a parar molts catalans
que travessaren a peu la frontera d’El Pertús, durant la guerra civil. Fou el
meu amic Manolo Alabart qui em va
localitzar i fotografiar aquesta Santa Rita.
EL VOLÓ (Le Boulou): Església de Santa Maria. És el primer poble de França, un
cop travessada la frontera d’El Pertús. La portada de l’església és obra del
mestre de Cabestany i el retaule és de gran valor artístic.
PORT-VENDRES: Església de “Notre Dame de Bonne Nouvelle”. Port Vendres és
un poble de pescadors de la Costa Vermella (Côte Vermeille) on es pot menjar
bon peix.
VALLESPIR
CÉRET: Església de Sant Pere: Céret és conegut per les cireres (les primerenques que és mengen els
francesos) i pel Museu d’Art Modern.
AMÉLIE LES BAINS: Església de Sant Pere: Els tres casinos que hi ha a prop de
la frontera són els d’Amélie-les-Bains, El Voló i Canet Plage.
ALTA
CERDANYA
Església de Sant Fructuós: Llo és un petit poble de la Cerdanya francesa, que té com a
patrona Santa Rita. Ja l’he citat més d’una vegada (capítols
91 i 93).
CONFLENT
PRADA DE CONFLENT (Prades): Església de
Sant Pere. Pau Casals va viure a Prada, exiliat, fins l’any 1957. Des
de l’any 1950, es celebra a l’estiu el Festival de Música que porta el seu nom
i, des de l’any 1969, s’organitza la Universitat Catalana d’Estiu.
CORNELLÀ DE CONFLENT: Església de Santa Maria. Al quadre de “L’èxtasi de Sant
Agustí” Santa Rita és a la part inferior dreta.
CAPCIR
LES ANGLES: Església de Sant Miquel: En aquesta estació d’esquí hi hem
estat dues vegades (1990 i 2004) i sempre hem trobat l’església oberta, cosa
poc habitual.
Avaiam si sé remetre el comentari, i en cas positiu passa la censura de l'amic flixanco i ritero!!
ResponEliminaLlegir sobre la Catalunya nord és sempre un plaer, i una reivindicació d'una injustícia històrica de quasi 4 segles,... encara que els autòctons en una gran majoria ja no ho senten.
Recordar, d'antuvi el "I am catalan" de Pau Casals, una nota molt emotiva (més per a mi que junt amb la dona vam tenir el goig de viure-ho en directe car llavors residíem a Anglaterra.
Veure un barbut Josep Ma, i una Isabel atempta al Congrés! en imatges de fa 45 anys... una anècdota divertida!
...i les Rites? és cert, són un desencadenant de tot això.
Endavant les atxes, i per una Catalunya Independent!
Romà Massot i Punyet. Tarragona.