Al capvespre, tornàrem a passejar pels carrers de l’Albaicín i contemplàrem
l’Alhambra des de la terrassa de l’església de San Nicolás.
Tornàrem a dir hola als lleons de
l’Alhambra, però de lluny; no ens hi vam poder apropar. A l’Oficina de Turisme
del “Corral del Carbón” (entrada per Reyes Católicos), vam comprar els tíquets.
Tornàrem a gaudir dels jardins del
Generalife, de la “Capilla Real”, de la Catedral, de les innombrables
placetes...
I el dia de la seva festa (22 de
maig), visitàrem les Santes Rites de Granada. Mireu que mudada anava la de
l’església de San Pedro y San Pablo.
__________
A Granada hi ha tres llocs on se
celebra la festa de Santa Rita: a les esglésies de “los Hospitalicos”, a la de San
Pedro y San Pablo, i al Convent de los Agustinos Recoletos -el lloc de
peregrinació a Santa Rita més important de les Espanyes-.
IGLESIA DEL
CORPUS CHRISTI O DE LOS HOSPITALICOS
És al carrer Elvira molt a prop de
la plaça Nueva, al costat d’un munt de
bars de tapes, entre els quals l’Antigua Bodega Castañeda. És conegut com “los Hospitalicos”
perquè al segle XVI pertanyia a l’hospital del Corpus Christi.
A l’entrada, venda d’imatges i
estampes de Santa Rita.
A la porta avisaven que beneirien
les roses en totes les misses, però que no repartirien pètals de rosa (la
crisi?). Tenies la opció d’anar a collir roses als jardins de Granada, que n’estaven
plens...
L’altar de Santa Rita estava molt
guarnit. En aquell moment era a punt de començar la missa de 10.
IGLESIA DE
SAN PEDRO Y SAN PABLO
És a la
Carrera del Darro, als peus del barri d’Albaicín i de l’Alhambra.
A la
porta hi havia informació de la festa.
Quan vam arribar estaven acabant la
missa de dos quarts de deu. Com que era la seva festa, a Santa Rita l’havien
traslladada a un lloc preferent, a l’esquerra de l’Altar Major.
El seu
altar habitual és a la dreta de l’altar Major. Aquell dia hi havia un quadre de
la Santa, substituint la imatge.
En aquesta església no hi havia
benedicció de les roses, però en acabar la missa, es formà una cua per besar la
relíquia de la Santa (capítol 93: Les relíquies de Santa Rita).
Sabia que a la Santa Rita d’aquesta
església li deien “la llorona” (mireu les llàgrimes de les galtes). Però la persona que tenia cura de la relíquia ens digué que
també li diuen “la rica”, perquè abans era a un edifici d’un Monte de Piedad,
a prop de l’església. Quan el van tancar, la portaren a l’església. Per això li
diuen la rica, perquè venia d’on venia...
CONVENTO DE
LOS AGUSTINOS RECOLETOS
El convent és a Monachil, tocant a
Granada. És el Centre Nacional de peregrinació de Santa Rita, i el 22 de maig
fan una festassa.
A uns 80 metres de l’entrada del
convent hi ha l’aparcament. A la porta del recinte hi havia tres venedors de
Loteria: Santa Rita és la patrona dels impossibles.
Dins el recinte: l’edifici de la
dreta és l’església, la resta forma part del convent.
No et podies perdre de cap manera.
La segona, de bronze, és al jardí. És de l’any 2005, en commemoració dels 100 anys de la fundació de la “Revista Santa Rita”.
La tercera és a l’església, al
costat de l’Altar Major. És la protagonista de la festa, la que a la tarda
sortirà en processó.
Un dels moments més importants del
dia és la benedicció de les roses (veure el capítol 25: Les roses de Santa
Rita).
Per això hi ha la parada de venda de
roses i bossetes amb pètals.
La benedicció de les roses es fa al
final de la missa. Les roses beneïdes s’han de deixar assecar i guardar durant
tot l’any. Alguns les guarden al calaix dels diners, perquè d’aquesta manera,
diuen, mai en faltaran.
Després de la benedicció, es produí
un embús per portar les roses a la Santa.
Al recinte hi ha un monument
recordant la impremta que, des de l’any 1914 fins al 2011, ha imprès la “Revista
Santa Rita”. Actualment la imprimeixen en una impremta de Motril, a meitat de
preu del que costava amb les màquines antigues.
Al local de
l’antiga impremta hi havia una exposició amb els estris antics i molts quadres
de Santa Rita.
L’any 2001, fórem a Monachil per
primera vegada. Vam conèixer a Fray Luis Vela, llavors director de la Revista,
i ens féu una entrevista. Llavors només teníem fotografiades 205 Santes Rites.
Ara en tenim 1413...
A quarts de dues deixàrem Monachil per
anar a Baza, perquè volíem assistir a la festa que hi feien a la tarda. A
Monachil, tot continuava segons el programa:
misses a les 9, 11, 12, 13 i 16 hores amb benedicció de les roses. A les 18 hores, missa a la carpa de la foto,
amb capacitat per a 1200 persones. Tot seguit la processó de la Santa pels
carrers del barri. A més, durant el dia, hi havia la projecció de la pel·lícula
“Vida de Santa Rita” a les 12 i a les 15 hores i, a les 17, trobada festiva
dels corresponsals i subscriptors de la revista.
__________
L’última anècdota: l’any 2004
visitàrem el convent de los Agustinos Recoletos de Marcilla (Navarra). Ens obrí
i ens acompanyà un frare que resultà ser de Vinebre, poble molt a prop de Flix,
de nom Miguel Miró i Miró. El 16 de novembre de 2010 fou nomenat prior general
de l’ordre de los Agustinos Recoletos de tot el món. Casualitats! Nasqué l’any
1949 i als 23 anys ingressà a l’Orde, després d’haver estudiat la carrera
d’arquitecte tècnic a la Universitat de Barcelona.
__________
Per acabar, vull recomanar l’hotel
“Los Tilos”, de la plaça Bib-Rambla de Granada (a la dreta on i diu CENTRO en
vermell).
Un hotel
senzill, però amb una situació i una
relació preu-qualitat extraordinària: a la plaça hi ha molt ambient i és al
costat de la catedral. I, a més, l’amabilitat insuperable de Valentina –la recepcionista-.
Vista de dia des de la terrassa de
l’últim pis.
Vista de nit: la lluna damunt Sierra
Nevada (que ho estava). Bona nit i
tapa’t!
Precios, suposo que tens la revista amb l'entrevista.Es un dels millors reportatges de la llarga serie.
ResponElimina