Darrere de Santa Rita, hem visitat
llocs on mai se’ns hauria acudit d’anar. Per exemple, Alcaudique.
Alcaudique és un barri de Berja, població
on va néixer i hi té dedicat un carrer José Barrionuevo, ministre de l’Interior
amb Felipe González, i el primer ministre que ha anat a la presó, per l’afer
dels GAL. La ciutat és al sud-oest de la
província d’Almeria, a 16 km d’Adra -per on passa l’autopista, gratuïta, és clar-.
Alcaudique és a 2 km del centre de
Berja i té 567 habitants. Els patrons del poble són Sant Isidre (15 de maig) i
Santa Rita (22 de maig). Per internet vaig assabentar-me que la festa grossa dels
patrons era el diumenge 15 de maig.
Arribàrem que faltava molt poc per
la una del migdia, quan havia de començar la missa. L’església era plena, però
el segon banc a la dreta era buit, i allí vam seure. Era el reservat pels “Mayordomos”.
Més tard vam saber que els “Mayordomos” són els que cada any organitzen la
festa. Tots eren al banc de la primera fila, la majoria dones. Anaven molt
mudats i maquillats, de pel·lícula.
Davant, a la nostra esquerra, Santa
Rita, amb moltes flors.
Davant nostre, Sant Isidre, amb les
rosquilles de pa d’oli que es van repartir a la nit, quan acabà la processó. A
l’esquerra de la foto es pot veure el mossèn, que era igualet que el sant.
La missa
fou cantada per la coral “rociera” del poble. Era la primera vegada que
assistia a una missa flamenca. Tothom s’estava quiet, amb els peus clavats a
terra. A mi, els peus se me n’anaven solets... El mossèn va fer un sermó curt;
va confessar que tenia un virus que l’havia deixat “flojo”.
Quan va
acabar la missa, diverses persones van cridar vàries vegades “Viva Santa
Rita” i “Viva San Isidro”. Tot seguit
van cantar, amb gran devoció, l’himne dedicat al sant. En acabar, moltes dones
del poble van enjoiar Santa Rita.
A la sortida
de l’església.
Fins les tres de la tarda no començava
la paellada popular, que s’havia de celebrar al parc del poble. El perruquer de
capçalera d’Isabel -Antonio Salinas-, li va donar una targeta amb l’adreça
d’una casa de turisme rural que havia posat, precisament, a Berja. Vam pensar que a la tarda aniríem a
veure-la. Resultà que la Casa Rural Prado era al curt carrer d’Alcaudique, on
hi ha l’església i el parc on se celebrava la festa. Quina casualitat!
Aquesta veïna de la foto -segurament
del Barça-, era la cunyada de la persona encarregada de la casa rural. Ens acompanyà
a casa seva, que és al costat.
Qui té
cura de la casa rural es diu Gádor; la primera vegada que coneixia algú amb
aquest nom. Nuestra Señora de Gádor és la patrona de Berja i té un santuari als afores de la població, on
també hi ha una Santa Rita. A la foto, Gádor i Isabel.
Ens obrí la casa rural, que és de
dos pisos, amb moltes habitacions i un jardí amb piscina, envoltat de rosers. Un
lloc ideal per anar a desconnectar…
Al parc, sota l’ombra d’uns enormes
plataners, hi havia muntat un bar on servien begudes i tapes, mentre l’empresa
“Sierra Nevada”, especialitzada en “Paellas Gigantes y Eventos Populares”, havia
començat la feina.
Mentrestant,
el conjunt “De lunares” (mireu la camisa del cantant), va començar la seva actuació
amb la versió flamenca del bolero “Historia de un amor”. Anem bé, vaig pensar.
Més tard també van fer la seva versió de “My way” i el “Porompompero”. Molt animat.
La gent va començar a ballar.
Cap a les
tres es va formar una llarga cua per anar a buscar les racions de paella. La
quarta de la cua (jersei de color verd) és Isabel. Vaig preguntar on es compraven
els tiquets i em van contestar: “usted se pone a la cola con un plato, y ná más”.
A quarts de sis acabà el ball i començaren
la semifinal i la final del torneig de futbol, moment que aprofitàrem per anar
a fer un tomb per Berja. A les fotos, la plaça porticada i balcons amb geranis.
A
l’església de la Anunciación trobàrem una Santa Rita i, en un balcó, una gran
bandera del Barça (el dia abans havia guanyat la Lliga).
També vam fer un volt per Dalias i,
a l’església de Santa Maria d’Ambrox (amb doble campanar molt original), trobàrem
una altra Santa Rita.
Al magnífic Casino de Dalias vam fer un berenar-sopar. És un edifici de
l’any 1905, eix de la vida social i cultural de la població. Aquell diumenge
totes les sales principals eren ocupades, celebrant Primeres Comunions.
Faltava molt poc per les nou de la
nit i, dins l’església de Sant Isidre d’Alcaudique, feien els últims
preparatius de la processó, que havia de començar a les nou.
Defora vaig conèixer Lolo, el
corresponsal a Berja del diari “Ideal”, d’Almeria. Quan li vaig explicar que
portava fotografiades més de 1400 Santes Rites, va intentar tancar una
entrevista amb el diari “Ideal” i amb la delegació d’Almeria del Canal Sur de
televisió…
Va començar a desfilar la processó.
Quan Santa Rita i Sant Isidre
sortiren de l’església, la banda musical de Berja va interpretar l’himne nacional
espanyol, mentre els veïns no paraven de cridar “Viva Santa Rita” i “Viva San
Isidro”.
Santa
Rita era portada per les dones.
Sant
Isidre era portat pels homes.
La processó durà més d’una hora i
mitja, i fou acompanyada tota l’estona per la tirada dels coets de la foto.
Dues vegades la policia local tallà
la circulació de la carretera que travessa el poble.
Santa
Rita travessà la carretera amb el semàfor en verd.
La banda de música tancava el
seguici.
La segona vegada que la processó
arribà a la carretera, es va aturar i van encendre diversos castells de focs
artificials al bell mig de la carretera, mentre la cua de cotxes aturats cada
vegada era més llarga.
Per a nosaltres, la festa de Sant
Isidre i Santa Rita d’Alcaudique havia acabat. Fou una nova experiència. Els
únics forasters de la festa fórem nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada